Les tasques relacionades amb l’aprenentatge de la geometria permeten aplicar els constructes teòrics de l’ enfocament ontosemiòtic a les fases de disseny d’una tasca i per l’anàlisi de la implementació a l’aula. Els indicadors de les components de les sis dimensions de la idoneïtat didàctica són un corpus robust en l’orientació sobre els aspectes que fan que la sessió sigui considerada bona . Tots els indicadors considerats en en el disseny de la tasca s’espera es presentin al moment de la seva implementació a l’aula. A partir d’aquesta premisa, el treball de recerca es va realitzar en tres etapes: (1) disseny de dues tasques de dibuix geomètric pel primer curs d’ESO del currículum català, (2) implementació de les taques amb alumnes d’un centre educatiu en Catalunya i (3) anàlisi didàctica de la tasca dissenyada i de la sessió d’implementació amb alumnes. La caracterització del disseny i de la seva implementació mitjançant les configuracions epistèmiques i les trajectòries didàctiques permet contrastar dos estats: hipotètic i real. En contrastar aquests dos estats s’identiquen les variacions del disseny per adaptar-lo a les condicions de l’aula durant la seva implentació. El constructe idoneïtat didàctica permet contrastar tres estats: màxim, hipotètic i real. Per tant, el nivell de reexió que permet la idoneïtat didàctica va més enllà de la comparació entre el que s’espera observa a l’aula i allò que succeeix en temps real. L'assignació de valors per quanticar l’assoliment dels indicadors de les components de les sis dimensions de la idoneïtat didàctica permet identicar els punts forts i febles d’una proposta didàctica i en són una pauta pel re-disseny de la mateixa tasca o el disseny d’altres. En sistematitzar el procés de reexió sobre la pròpia pràctica es contribueix en el desenvolupament de competències didàctic-Matemàtiques del professor de matemàtiques que donen una mirada crítica de l’ activitat docent.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados