La fatiga a la malaltia inflamatòria intestinal
- Autores: Diana Horta Sangenis
- Directores de la Tesis: Albert Villoria Ferrer (dir. tes.), Xavier Calvet Calvo (codir. tes.), María Esteve Comas (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Assumpta Caixàs Pedragós (presid.), Yamile Zabana (secret.), Francisco Rodríguez Moranta (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La fatiga a la malaltia inflamatòria intestinal (MII) és un símptoma molt freqüent, fins i tot en absència d’activitat clínica. La fatiga afecta a la qualitat de vida dels pacients que la pateixen i no es disposa d’un tractament eficaç. L’acupuntura és efectiva en el tractament de pacients amb fatiga per altres malalties cròniques, però fins a l’actualitat no s’ha avaluat la seva eficàcia en el tractament de la fatiga associada a la MII.
La fisiopatologia de la fatiga és multifactorial i complexa i el seu diagnòstic és subjectiu. Disposar de biomarcadors podria ser útil per caracteritzar als pacients, però fins ara no se n’han identificat. En el cas de que es detectes, mitjançant lipidòmica, un perfil lipídic específic associat a astènia crònica, podria ser una eina útil, tant per disposar d’un biomarcador, com per ajudar a explicar la seva patogènia. Aquests aspectes no s’han avaluat fins a l’actualitat. Els estudis pilot, que componen aquesta tesis doctoral, pertanyen a una mateixa línia d’investigació i estudien diversos aspectes de la fatiga en la MII.
El primer estudi és un estudi aleatoritzat, simple cec, per avaluar l’efecte de l’electroacupuntura (EAc) comparat amb l’acupuntura sham (ShEAc) i un grup control de no intervenció en pacients amb MII quiescent i fatiga. El segon és un estudi pilot que analitza el perfil lipidòmic dels pacients amb MII i fatiga.
Els resultats del primer estudi mostren que tant l’EAc com la ShEAc es van associar a una millora de la fatiga reflectida en un increment de les puntuacions del qüestionari de fatiga FACIT-FS. En el cas de l’EAc, l’increment va ser de 9,5 punts (95% CI: 6,8-12,3, p < 0,001), mentre que en el cas de ShEAc, l’increment va ser de 5,5 punts (95% CI: 2,7-9,7, p = 0,015). En canvi, el grup de no intervenció no va presentar canvis significatius (p = 0,34). No hi hagueren diferències observades entre els grups amb tractament amb EAc i ShEAc (p = 0,168). Això suggereix que l’acupuntura és eficaç, però en bona part per efectes inespecífics de la punció i/o per efecte placebo.
A més, també s’avaluà l’efecte de l’EAc en la qualitat de vida, la depressió i ansietat. L’EAc s’associà significativament a una milloria de la qualitat de vida amb un increment de 5,1 punts (95% CI: 3,6-17,6, p = 0,006) del qüestionari IBDQ-9; una milloria de la depressió, amb una disminució de 8,9 punts (95%CI: 4-1,8, p = 0,002) del qüestionari de Beck, i una milloria de l’ansietat amb una disminució de 10,6 punts (95%CI: 3,6-17,6, p = 0,006) del qüestionari d’ansietat de Hamilton.
D’altra banda, en el segon estudi vàrem observar que el perfil lipidòmic mostrà canvis en els lípids associats a fatiga i MII. En els pacients amb fatiga s’observà un descens en els nivells de fosfatidilcolines, plasmanils, esfingomielines, lisofosfatidilcolines, fosfatidiletanolamines, fosfatidilinositols, fosfatidilserines i eicosanoides.
També s’observà una alteració del metabolisme de l’àcid araquidònic (p < 0,003), dels glicerofosfolípids (p < 0,05) i dels esfingolípids (p < 0,05). A la xarxa d’interacció entre proteïnes i metabòlits, s’observaren 42 proteïnes entre les que destacaren l’abhidrolasa que conté el domini 4, N-Acil fosfolipasa B (ABHD4), la proteïna de transferència de glucòlids (GLTP) i la lecitina-colesterol aciltransferasa (LCAT).
