Mares d'origen marroquí a Catalunya: entre les experiències personals i els processos d'acompanyament a l'escolarització dels fills i filles
- Autores: Fatiha El Mouali Samadi
- Directores de la Tesis: Jordi Pàmies Rovira (dir. tes.), Marta Bertran Tarrés (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Montserrat Rifà Valls (presid.), Maria Antònia Gomila Grau (secret.), Josep Alsina Masmitjà (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Educación por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La present tesi doctoral planteja un objectiu doble, per una banda, conèixer les experiències de les mares d’origen marroquí a Catalunya, tot identificant les dimensions que poden explicar la seva relació amb l’escola i la comunitat educativa i, en segon lloc, analitzar les formes i estratègies d’acompanyament que realitzen durant l’etapa d’escolarització obligatòria dels seus fills i filles.
La recerca s’inscriu en la línia dels treballs que s’han interessat en estudiar la relació família-escola però des d’una vessant que situa a les famílies, i en concret a les mares com a focus central. El treball supera les formes en que tradicionalment s’entén des dels centres escolars la participació i la implicació familiar, opta per visibilitzar el paper de les mares en la vida escolar dels fills i filles i busca destacar les estratègies diàries poc reconegudes vers l’acompanyament que les mares impulsen.
La recerca adopta una perspectiva interseccional i multidimensional i articula variables diverses; posa de relleu aquelles que resulten pròpies i intrínseques al propi col·lectiu, com són el gènere, la classe social, el país d’origen i la maternitat, mentre que d’altres són resultat de les conjuntures geopolítiques i les dimensions estructurals, on prenen rellevància les relacions dominants Nord - Sud. La imbricació de tots aquests elements es posen en joc a l’espai escolar.
L'objectiu de la tesi ha determinat la metodologia qualitativa i el relat biogràfic com l’apropament més apropiat. Aquest, ha estat complementat amb observació participant presencial i a través de les xarxes socials, la netnografia. L'enfocament interpretatiu proposat ha permès analitzar el fenomen des de la perspectiva de les protagonistes. La investigadora ha estat privilegiada al poder incorporar a aquesta posició la d'immigrant d'origen marroquí, amb fills en edat escolar, treballadora d'una institució pública i la seva experiència com a formadora en centres escolars.
Els resultats obtinguts mostren la singularitat dels itineraris migratoris i la heterogeneïtat dels perfils de les mares, així com l’existència de barreres i dificultats que caracteritzen en bona mesura la seva relació amb el sistema escolar, situació que es manifesta en diferents moments de la trajectòria escolar dels seus filles i fills.
La tesi presenta com les mares materialitzen de formes diverses el sentit originari del terme estar al costat i compartir el camí, però com en tots els casos, l’acompanyament constitueix l’eix principal de les seves quotidianitats, transcendeix la seva presència física i el suport acadèmic, i assoleix un sentit relacional, emocional i preventiu davant un entorn que perceben hostil. Hem pogut construir tipologies diferenciades vers aquest acompanyament, el que s’enfoca de forma exclusiva sobre l’infant o el que resulta un acompanyament holístic que, a més d’enfocar-se sobre l’infant de forma directe, també pretén actuar sobre l’entorn. Les mares que aposten per aquest acompanyament estan presents en els diferents òrgans de l’escola i/o estan presents també en espais de militància social contra la discriminació i la injustícia social.
