El recurs de la percepció sensorial a la narració de relats verídics de Llucià de Samòsata: Anàlisi, classificació i comentari
- Autores: David Solé Gimeno
- Directores de la Tesis: Francesca Mestre Roca (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2022
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jesús de la Villa (presid.), Pilar Gómez i Cardó (secret.), Isabelle Gassino (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Estudios Lingüísticos, Literarios y Culturales por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
A Relats verídics (Ἀληθῆ Διηγήματα), Llucià de Samòsata pretén, entre moltes altres coses, parodiar les històries literalment increïbles i alhora inversemblants que reconegudes figures literàries han compost abans que ell o contemporàniament. Per tal de donar exemple i assegurar la seva honestedat com a autor del que escriurà a continuació, en el pròleg d’aquesta narració, el samosatenc explicita que parlarà sobre coses que mai no ha “experimentat” –a través del verb πάσχω. Tanmateix, es pot comprovar fàcilment que, durant el periple que comença ja als límits del món conegut de l’antiguitat (les columnes d’Hèracles), el protagonista –que, com el propi autor del segle II dC, s’(auto)anomena “Llucià”– no deixa de viure en primera persona i amb tots els ets i uts un reguitzell d’aventures extravagants i impossibles: entre d’altres, s’enlaira en una expedició a la lluna, habita l’interior d’una immensa balena i fa una estada a la part més favorable dels inferns. Quan diem que “viu” aquests episodis, ens referim al fet que la veu narrativa experimenta, mitjançant cadascun dels cinc sentits de la percepció, la pròpia ficció: veu, escolta, olora, degusta i toca tota mena d’elements que s’hi troben inclosos. I així mateix ho fan, tot i que en menor mesura, els altres personatges que composen la complexa ficció llucianesca.
Aquesta tesi doctoral ofereix una classificació, una anàlisi i un comentari dels moments en què, en el text de Relats verídics, Llucià fa referència a qualsevol experiència viscuda a través de la percepció sensorial. En aquesta línia, contemplem dos recursos principals dels quals l’autor fa ús: una insistència en la vivència sensorial de les aventures mitjançant la reiteració d’un complex i complet lèxic ple de matisos –estudiat, fins al moment, d’una manera no pas exhaustiva, però oferint una selecció del que creiem més destacable– i un compromís constant amb la retòrica vividesa –és a dir, el caràcter vívid– de la narració per tal d'estimular la imaginació del públic. Aquestes qüestions han estat ja estudiades –si bé no en profunditat– en les obres més aviat descriptives o dialògiques de Llucià, però no encara en les obres de tipus narratiu, com Relats verídics, en les quals, a més, el recurs a l’esment –o l’evocació– d’aspectes de la percepció sensorial és també la nostra proposta (un element clau en la narratologia llucianesca).
Pretenem palesar, doncs, l’ús recurrent de diverses situacions que apel·len la percepció sensorial i demostrar que, mitjançant aquesta recurrència, Llucià construeix un relat paradoxal i irònic respecte a la famosa i contundent afirmació del seu pròleg; és a dir, l’autor fa que el contingut del seu relat –declarat a priori irreal i nul·lament empíric– esdevingui, finalment, perceptible per al seu públic lector –i també, tal vegada, oient–, de la mateixa manera com ho és per als propis participants de l'acció argumental. Alhora, duu a terme una narració tan vívida, apel·lant a tots els canals sensorials, que acaba esdevenint hiperrealista en termes imaginatius.
