Resumen de Enolates go radical. Stereoselective radical alkylation reactions of titanium enolates from n-acyl oxazolidinones with carboxylic acid derivatives. Synthesis of umuravumbolide
Aquesta tesi es basa en el desenvolupament d’una metodologia d’α-alquilació de compostos carbonílics i l’aplicació d’aquesta a la síntesis de petites molècules orgàniques d’interès terapèutic. La característica més rellevant d’aquesta nova metodologia és el seu mecanisme radicalari, que es manifesta gràcies a l’ús d’enolats de titani(IV). De fet, aquests enolats es troben en equilibri a través d’un procés de tautomeria de valència entre una espècie de caràcter nucleòfil, l’enolat de titani(IV), i una espècie biradicalaria, l’enolat de titani(III). En el primer capítol, s’estudia l’alquilació d’enolats de titani derivats de N-acil oxazolidinones quirals amb peròxids de diacil. L’escissió d’aquests últims dona lloc a un radical aciloxi que, després d’un procés de descarboxilació, forma un radical alquil que reacciona amb l’enolat de titani per donar lloc al producte d’alquilació com a únic diastereòmer. Aquest procediment permet l’alquilació amb un ampli ventall de peròxids de diacil que contenen grups d’alquil primaris i secundaris amb diversos grups funcionals, tals com dobles i triples enllaços, fenils o esters. A més a més, també permet alquilar diversos enolats amb funcionalitats semblants, fins i tot, amb oxigen, nitrogen i clor en posició alfa. Aquesta metodologia s’aplica a la síntesis directa de l’àcid arúndic. En el segon capítol, es duu a terme la síntesis total de la umuravumbolida, una pirona substituïda que s’extreu d’una planta medicinal. En aquesta síntesi es fa servir l’alquilació anteriorment descrita per formar l’estereocentre de la cadena lateral de la umuravumbolida. En el tercer capítol es desenvolupa una alquilació d’enolats de titani anàloga a la del primer capítol, aquest cop, però, emprant perèsters de tert-butil. Aquest canvi permet l’alquilació amb grups secundaris i terciaris, una transformació que normalment és difícil d’aconseguir. Com en el primer capítol, l’alquilació també permet l’ús de diferents enolats de titani amb funcionalitats diverses. Finalment, en el quart capítol es busquen altres agents alquilants que formin radicals alquil. No obstant, no s’aconsegueix l’alquilació de l’enolat de titani en cap dels casos. Per tant, es fa un canvi d’objectiu i es busca trobar un metall substitut del titani que també pugui formar enolats amb activitat radicalària però de manera catalítica.
