Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Executive and memory functioning in Parkinson’s disease: an integrative approach

Antònia Siquier Perelló

  • español

    Introducción: El deterioro cognitivo es uno de los síntomas no motores más incapacitantes en la Enfermedad de Parkinson (EP). A pesar de su relevancia, falta por esclarecer con exactitud su patrón disejecutivo y de memoria. El propósito principal de la presente tesis fue proporcionar una visión general de las disfunciones ejecutivas y de la memoria que caracterizan la EP. Para ello, las investigamos a través de un enfoque multidimensional que incluye medidas objetivas y subjetivas y tiene en cuenta los componentes emocionales de las funciones ejecutivas (FE). Además, exploramos la interacción entre las diferentes fuentes de información. Contenido de la investigación: En el Estudio 1 (Siquier y Andrés, 2021a), nos centramos en estudiar el deterioro ejecutivo en pacientes con EP desde una perspectiva integradora. En este sentido, analizamos la interacción entre los déficits ejecutivos y el funcionamiento cotidiano de los pacientes. En el estudio 2 (Siquier y Andrés, 2022a) examinamos las habilidades de reconocimiento de expresiones faciales y su posible deterioro en la EF. Además, se evaluó la relación entre las alteraciones cognitivas y emocionales con los déficits en el reconocimiento emocional de expresiones faciales. Los estudios 3 y 4 (Siquier y Andrés, 2021b, 2022b) pretendían caracterizar el funcionamiento de la memoria episódica en la EP. Se utilizaron diferentes procedimientos estadísticos para comparar el rendimiento mnésico de los pacientes con EP y controles sanos en los procesos de codificación, consolidación y recuperación. Finalmente, se exploró la relación entre las quejas subjetivas de memoria y el rendimiento cognitivo objetivo. Quince pacientes con EP y 15 participantes sanos realizaron una exhaustiva evaluación clínica y cognitiva. Además, también se recopilaron medidas hetero-aplicadas con el fin de obtener múltiples perspectivas sobre el funcionamiento cognitivo y comportamental del participante. Los hallazgos más relevantes derivadas de esta tesis fueron: en primer lugar, se observaron dificultades ejecutivas/inhibitorias a nivel cognitivo y conductual en los pacientes con EP. En segundo lugar, el reconocimiento emocional de expresiones faciales, especialmente el reconocimiento de la ira, independientemente del nivel de intensidad, se vio significativamente afectado en los pacientes con EP. Dichas deficiencias fueron influenciadas en mayor medida por déficits en inhibición cognitiva más que alteraciones afectivas. En tercer lugar, el patrón mnésico de los pacientes con EP se caracterizó por déficits en la recuperación, pero también en la codificación. En cuarto lugar, los déficits de memoria asociativa en los pacientes con EP correlacionaron específicamente con las quejas memoria auto-informadas. Conclusión: En resumen, la presente tesis contribuye a ampliar el grado de comprensión del funcionamiento ejecutivo y de la memoria en la EP. Nuestros hallazgos demuestran que el deterioro de la memoria en la EP se extiende a un problema de codificación además de la recuperación de la información. Además, destacamos el papel de la inhibición como un factor relevante en las capacidades de reconocimiento facial emocional en la EP. En conjunto, el enfoque integrador adoptado ayuda a identificar la naturaleza de los problemas cotidianos a los que se enfrentan las personas con PD y respalda el uso de instrumentos fiables para comprender mejor la complejidad del deterioro cognitivo en la EP en diferentes niveles.

  • català

    Introducció: El deteriorament cognitiu és un dels símptomes no motors més incapacitant en la malaltia de Parkinson (MP). Tot i la seva rellevància, falta per aclarir amb exactitud el seu patró disexecutiu i de memòria. El propòsit principal de la present tesi va ser proporcionar una visió general de les disfuncions executives i de memòria que caracteritzen la MP. Per això, les vam investigar a través d'una aproximació multidimensional que inclogué mesures objectives i subjectives i tingué en compte els components emocionals de les funcions executives (FE). A més, vam explorar la interacció entre les diferents fonts d'informació. Contingut de l´investigació: A l'estudi 1 (Siquier i Andrés, 2021a), ens centrarem en estudiar el deteriorament executiu en pacients amb MP des d’una perspectiva integradora. En aquest sentit, vam analitzar la interacció entre els dèficits executius i el funcionament quotidià dels pacients. A l'estudi 2 (Siquier i Andrés, 2022a) examinarem les capacitats de reconeixement d'expressions facials i el seu possible deteriorament en la MP. A més, es va avaluar la relació entre les alteracions cognitives i emocionals amb els dèficits en la capacitat de reconèixer expressions facials emocionals. Els estudis 3 i 4 (Siquier i Andrés, 2021b, 2022b) pretenien caracteritzar el funcionament de la memòria episòdica en la MP. L'origen del deteriorament mnèsic en aquesta població es va analitzar mitjançant tasques tradicionals de memòria, així com mitjançant un paradigma associatiu multimodal computeritzat. A més, es van usar diferents procediments estadístics per comparar el rendiment en memòria dels pacients amb MP i controls sans en els processos de codificació, consolidació i recuperació. Finalment, es va explorar la relació entre les queixes subjectives de memòria i el rendiment cognitiu mesurat objectivament. Quinze pacients amb MP i 15 participants sans realitzaren una exhaustiva avaluació clínica i cognitiva. A més, també es varen recopilar mesures hetero-aplicades per tal d'obtenir múltiples perspectives sobre el funcionament cognitiu i comportamental del participant. Els resultats més rellevants derivats d'aquesta tesi foren: en primer lloc, s’observaren dificultats executives/inhibitòries a nivell cognitiu i conductual als pacients amb MP. En segon lloc, el reconeixement emocional d’expressions facials, especialment el reconeixement de la ira, independentment del nivell d’intensitat, es va veure significativament afectat en els pacients amb MP. Aquestes deficiències semblen ser influenciades en major mesura pels dèficits en inhibició cognitiva que no pas per les alteracions afectives. En tercer lloc, el patró mnèsic dels pacients amb MP es va caracteritzar per dèficits en la recuperació, però també en la codificació. En quart lloc, els dèficits de memòria associativa en els pacients amb MP van correlacionar específicament amb les queixes memòria auto-informades. Conclusions: En resum, aquesta tesi contribueix a ampliar el grau de comprensió referent al funcionament executiu i de la memòria en la MP. Les nostres troballes empíriques demostren que el deteriorament de la memòria en la MP s'estén a un problema de codificació a més de la recuperació de la informació. A més, destaquem el paper de la inhibició com un factor rellevant en les capacitats de reconeixement facial emocional en la MP. En conjunt, el marc integrador adoptat ajuda a identificar la naturalesa dels problemes quotidians a que s'enfronten les persones amb MP i dona suport a l'ús d'instruments fiables per comprendre millor la complexitat del deteriorament cognitiu en la MP a diferents nivells.

  • English

    Cognitive impairment is one of the most disabling non-motor symptoms in Parkinson’s disease (PD). Despite its relevance, much remains unknown about its exact pattern of executive and memory impairment. The main purpose of the present thesis was to provide an overview of executive and memory dysfunctions characterizing PD. To this end, we investigated them through a multidimensional approach that includes objective and subjective measures and takes into account emotional components of executive functions (EF). We further explored the interplay between these different sources of information. In Study 1 (Siquier & Andrés, 2021a), we portrayed a comprehensive picture of executive impairment in PD, with particular attention on inhibition and cognitive flexibility. In this vein, we unraveled the interaction between executive deficits and patients’ everyday functioning. In study 2 (Siquier & Andrés, 2022a) we examined facial expression recognition (FER) abilities and their possible affectation in PD. In addition, relationships between cognitive and emotional alterations with FER deficits were evaluated. Studies 3 and 4 (Siquier & Andrés, 2021b, 2022b) intended to characterize episodic memory (EM) functioning in PD. Different statistical procedures were carried out to compare memory performance of PD patients and healthy controls (HC) on encoding, consolidation, and retrieval processes. Finally, the interplay between subjective memory complaints and objective cognitive performance was explored. Fifteen patients with PD and 15 healthy volunteers underwent a comprehensive cognitive and clinical evaluation. In addition, hetero-applicated measures were collected to gain multiple perspectives on the participant's cognitive and behavioral functioning. The most relevant findings emerging from this thesis were: first, cognitive and behavioral executive/inhibition difficulties were observed in patients with PD. Second, FER and especially recognition of anger, independently of the level of intensity, was significantly impaired in these patients as well, and FER deficits were influenced by the magnitude of cognitive inhibition deficits rather than by mood disturbances. Third, the mnesic pattern of our PD sample was characterized by retrieval but also, encoding failures. Fourth, associative memory deficits in patients with PD correlated specifically with self-reported memory complaints. In summary, this thesis contributes to expand the understanding of executive and memory functioning in PD. Our empirical findings demonstrate that memory impairment in PD extend to an encoding problem in addition to retrieval failures. Also, we highlight the role of inhibition dysfunction as a relevant contributor of FER abilities in PD. Altogether, the integrative approach adopted helps to pinpoint the nature of everyday problems faced by patients with PD and endorse the use of reliable instruments to better understand the complexity of cognitive impairment in PD at different levels.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus