Anàlisi de l'activitat assistencial de les unitats de convalescència de Catalunya en el període 2011-2015
- Autores: Pau Sánchez Ferrín
- Directores de la Tesis: Antoni Salvà (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ramon Miralles Basseda (presid.), Joan Espaulella Panicot (secret.), Jordi Amblàs Novellas (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
ANTECEDENTS I OBJECTIUS: L’atenció sociosanitària a Catalunya ha desenvolupat diversos recursos entre ells les unitats de convalescència, que atenen a diferents perfils clínics amb quasi un 70% de persones grans amb malalties cròniques i necessitats de rehabilitació integral. L’objectiu principal és avaluar l’eficàcia de les unitats de convalescència en els episodis assistencial del grup de Rehabilitació Especial del Resource Utilization Groups III (RUG III), en el període 2011-2015, coincidint amb la disminució de la contractació de serveis com a conseqüència de la crisi econòmica.
METODES: Es tracta d’un estudi observacional analític i un anàlisi de tendències de tipus retrospectiu a partir de les dades del Conjunt Mínim Bàsic de Dades dels Recursos Sociosanitaris (CMBD-RSS), en el període 2011-2015, després de l’aplicació dels objectius derivats del Pla de Salut de Catalunya. Les series temporals són una seqüència d’observacions realitzades al llarg del temps (habitualment a intervals regulars) i ordenades periòdicament. Per avaluar els canvis temporals, l’element principal són els períodes d’observació. El CMBD-RSS inclou valoracions periòdiques dels episodis de les persones ateses. Les variables analitzades han estat el número de persones ateses, dades relacionades amb eficàcia funcional i rehabilitadora, eficiència rehabilitadora i mortalitat.
RESULTATS: Les unitats de convalescència han presentat un augment progressiu d’episodis, de 20.558 a l’any 2011 a 27.879 a l’any 2015. Un 66,4% del total corresponen al perfil clínic de Rehabilitació Especial. Les característiques de les persones d’aquest perfil tenien un predomini de dones (62%), edat mitjana de 80,1 anys, procedència principalment hospitalària (61,1%), 5,7 diagnòstics de mitjana i un 20% presentaven un índex de Charlson d’alta comorbiditat. Les malalties més freqüents com a motiu d’ingrés han estat la fractura de fèmur (16,2%) i la malaltia vascular cerebral (10,9%). Un 62,4% tenien dependència de 8 i 9 activitats de la vida diària a l’ingrés. En l’anàlisi de tendències s’observa un percentatge d’increment mensual significatiu del número d’ingressos en els diferents períodes d’observació, una disminució del percentatge mensual significativa de l’estada mitjana i mediana, un increment significatiu de la millora funcional i dels episodis amb eficàcia funcional i eficàcia i eficiència rehabilitadora en la majoria de períodes d’observació. La mortalitat durant els cinc anys ha estat inferior al 5,4% anual.
CONCLUSIONS: A pesar de la disminució de la contractació de les unitats de convalescència s’aprecia una tendència a l’increment del nombre d’ingressos en el període estudiat.
L’estada mitjana ha disminuït però amb millora de resultats com són persones amb guany funcional, eficàcia funcional, eficàcia i eficiència rehabilitadora. La mortalitat s’ha mantingut en els paràmetres desitjables. Les accions desenvolupades en les unitats de convalescència i basades en els objectius marcats en el Pla de Salut, mostren una tendència positiva en els diferents indicadors qualitatius.
