La tesi està estructurada en cinc capítols. En el primer explico els processos de Repartiment que inevitablement es produïren a totes les conquestes feudals d’al-Andalus i descric les tres fases del procés: l’ocupació del territori, la gestió de la victòria i el procés de colonització.
El segon capítol està destinat a l’anàlisi dels diferents exemplars del Llibre de Repartiment de Mallorca, tant de la part reial com de les porcions nobiliàries. Valoro la problemàtica que genera la interpretació del seu contingut, així com les possibilitats que ofereixen per a l’estudi de la societat andalusina anterior a la conquesta.
El tercer descriu el procés de conquesta de la Ciutat en poder dels almohades i d’ocupació del territori illenc per part de la host feudal de Jaume I, tot obviant les accions bèl·liques. Faig esment a alguns dels problemes que planteja l’operació, especialment aquells referits a les forces efectives d’ambdós bàndols en conflicte i a la procedència dels conqueridors. Finalment, presto un interès especial a la cronologia amb la intenció de fixar la seqüència correcta dels succeïts i de les accions posteriors.
El quart capítol està aplicat a analitzar la gestió de la victòria. Hi faig l’estudi del repartiment del botí moble i semovent, amb un apartat dedicat al destí dels vençuts. Tot seguit explico la forma com es va realitzar el repartiment immoble de l’illa, intentant copsar les diferents fases, la seqüència temporal i els agents que hi intervingueren. A partir d’un primer repartiment a l’engròs entre el rei i els magnats més importants, individualitzo el repartiment de cadascuna de les porcions, el procés particular que seguiren per remunerar els beneficiaris respectius i els conflictes que es generaren al voltant de la qüestió. Com un apartat especial, analitzo el programa de colonització i promoció agrària que engegà el monarca a les rodalies de la Ciutat sota la denominació de Llibre de les Quarterades, així com els resultats que se’n seguiren. Seguidament examino la naturalesa territorial i jurídica de les senyories originades com a conseqüència del repartiment de l’illa, i l’empremta que la infeudació del regne a mans de l’infant Pere de Portugal i la creació de la diòcesi mallorquina deixà sobre aqueixes senyories, com a passa prèvia a avaluar el grau de reeiximent de la colonització.
El darrer capítol estudia el sistema de defensa articulat per la host feudal amb l’objectiu d’impedir una teòrica re-ocupació de l’illa pels almohades, en el qual tenen una transcendència cabdal els cavalls armats. Partint de l’anàlisi del Memorial de cavalleries i cavalls armats que proporciona el Llibre del Repartiment, estudio la constitució de la cavalleria armada per part dels magnats, les diferents modalitats de prestació del servei, el ritme de creació de les cavalleries armades, l’evolució al llarg de la cronologia acotada, i la seva subsistència fins al segle XIX. Seguidament intento desxifrar les modificacions i innovacions que es van introduint en el sistema de defensa de l’illa al llarg del temps. En darrer terme, m’interessa capir la relació entre els titulars de les cavalleries i les elits dirigents mallorquines de la Baixa Edat Mitjana.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados