Identificación de eventos adversos en hospitales de Venezuela
- Autores: Monica Susana Chirinos Muñoz
- Directores de la Tesis: Carola Orrego Villagrán (dir. tes.), Rosa Suñol Sala (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2022
- Idioma: español
- Número de páginas: 171
- Tribunal Calificador de la Tesis: Maria Sala Serra (presid.), Rafael Manzanera López (secret.), Xavier Castells Oliveres (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Metodología de la Investigación Biomédica y Salud Pública por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
- español
Objetivo: El objetivo general es evaluar la seguridad del paciente en hospitales de la región Zulia desde un enfoque integrador y simultáneo entre la prevalencia de eventos adversos, percepción por el paciente sobre su seguridad y cultura de seguridad del paciente.
Métodos: De acuerdo a los 4 objetivos específicos planteados para el desarrollo de esta investigación se han realizado 4 estudio con diferentes metodologías. El primer estudio sobre prevalencia de eventos adversos (EA), es de corte transeccional y descriptivo en 4 hospitales (2 públicos y 2 privados), mediante la revisión de historias clínicas y observación de los pacientes, seleccionados aleatoriamente para el cribado de eventos adversos y caracterización de los mismos. El segundo estudio sobre la percepción de la seguridad del paciente, es también un estudio transversal, cuyo análisis se realizó mediante el diseño y aplicación de un Índice de Percepción de la Seguridad del Paciente (IPSP), a la misma muestra de pacientes incluidos en el primer estudio. La tercera investigación, es un estudio transversal, sobre la cultura de seguridad del paciente, determinada a través del diseño y aplicación del Índice de Cultura de Seguridad del Paciente (ICSP), a los trabajadores sanitarios directamente implicados en el cuidado de la misma muestra de pacientes previamente establecidos de los hospitales públicos y hospitales privados.
Finalmente, un cuarto estudio, de cohorte transversal, comparativo ex post facto, en el que se utilizan pruebas de correlación para comparar las tres dimensiones: prevalencia de eventos adversos, percepción de los pacientes sobre su seguridad y cultura de seguridad del paciente.
Resultados: Los resultados derivados del primero revelan que la tasa global de EA fue de 16,54% (IC del 95%: 15,98 - 17,01), sin diferencia estadística signifi¬cativa en función del tipo de hospital (p=0,11).
En el segundo estudio, sobre la percepción por los pacientes sobre su seguridad, el Índice de Percepción de la Seguridad muestra que según el tipo de hospital (t = 8,7 sig = 0,000 HPu = 30,3 y HPr = 32,7), existe un nivel distinto de percepción de la seguridad; siendo moderadamente alta en los hospitales públicos y alta en los hospitales privados.
Sobre los resultados del tercer estudio relativo a la Cultura de Seguridad del Paciente, el análisis mostró que todos los hospitales tenían un Índice de Percepción de la Cultura de Seguridad del Paciente (ICSP) "moderadamente desfavorable" (público = 52,96, privado = 52,67, sig = 0,90).
El cuarto estudio, demostró una asociación inversa entre las tres variables: la prevalencia de EA y su gravedad, el índice de cultura de seguridad del paciente (rho = -0,8) y el índice de percepción de seguridad del paciente (IPSP) (rho = -0,6).
Conclusiones: La prevalencia de eventos adversos en la muestra de pacientes hospitalizados de las instituciones estudiadas superó la prevalencia de estudios publicados y realizados en Latinoamérica.
La percepción de los pacientes sobre su seguridad es baja, especialmente los que son de gravedad alta. Referente a la cultura de seguridad, se expresa un índice moderadamente bajo en ambos tipos de instituciones públicos y privados, prevaleciendo los factores laborales como principales predictores de la cultura.
El estudio de la integración simultánea de estas tres visiones de la seguridad del paciente en hospitales públicos y privados, es un enfoque inédito e innovador. La combinación se logró homologando las dimensiones estudiadas a través del uso de índices creados inéditamente para tal fin y resultaron de gran utilidad metodológica.
- English
Objectives: The overall objective of this doctoral paper in Biomedical Investigation and Public Health is to assess the level of patient safety at hospitals in the region of Zulia, from the three aforementioned perspectives. Methods: In accordance with the four specific research objectives, four studies were carried out using different methodologies. The first study on the prevalence of adverse events (AE) was carried out at four hospitals (two public and tow private) using a cross-sectional and descriptive approach involving a review of patients’ medical histories and an observation of hospitalized patients selected at random. The second study on patient perception of patient safety is also a cross-sectional study, which was carried out by means of a questionnaire given to the same patients included in the first study, who were selected at random. The third study on patient safety culture is a cross-sectional study, carried out by means of a questionnaire addressed to healthcare professionals directly involved in the care of the same previously established sample of patients at the public and private hospitals. Finally, a fourth, ex post facto comparative. cross-sectional study, involved the use of correlation tests to compare the three dimensions: prevalence of adverse events, patient perception of their safety and patient safety culture. Results: The results are described for each study. Those of the first study reveal that the overall rate was 16.54% (CI of 95%: 15.98 –17.01), with a rate of 20 % (CI = 95%: 19.1 –21), at the public hospitals and of 18% at the private hospitals (CI = 95% 17.1 –19), with no significant statistical difference according to hospital type (p = 0.11). The results of the second study on patient perception of their safety, the Patient Safety Perception Index shows that safety perception varies according to hospital type (t = 8.7 sig = 0.000 HPu = 30.3 and HPr = 32.7), with it being moderately high at the public hospitals and high at the private hospitals. In the third study on patient safety culture showed that all the hospitals had a Patient Safety Culture Index (PSCI) that was “moderately unfavourable” (public = 52.96; private = 52.67; sig = 0.90). Lastly, the fourth study demonstrated an inverse association between the three variables: the prevalence of AEs and their severity and the Patient Safety Culture Index (rho = -0.8) and the Patient Safety Perception Index (PSPI: rho =-0.6). Conclusions: The prevalence of AE among the sample of hospitalized patients at the institutions studied was found to be greater than that found in other published studies carried out in Latin America. This finding presents many opportunities for the implementation of improvement processes and opens up a broad research field. Patient perception of their safety was found to be low, especially regarding severe AEs. The population studied had a greater perception of mild and medium-level AEs. In relation to safety culture, the index was moderately low at both the public and the private hospitals, with occupational factors being the main predictors of culture. The simultaneous integration of these three perspectives on patient safety at public and private hospitals represents a unique and innovative approach. This combined approach was made possible by validating the dimensions studied through the use of specially designed indices, which were of great use from a methodological viewpoint.
- català
Objectius: L’objectiu general d’aquesta tesi és: avaluar la seguretat del pacient en hospitals de la regió Zulia des d’un enfocament integrador i simultani entre la prevalença d’esdeveniments adversos, la percepció pel pacient sobre la seva seguretat i la cultura de seguretat del pacient. Mètodes: D’acord amb els 4 objectius específics plantejats per al desenvolupament d’aquesta investigació, s’han realitzat 4 estudis, amb diferents metodologies. El primer estudi sobre prevalença d’esdeveniments adversos (EA) és de tall seccional i descriptiu a 4 hospitals (2 públics i 2 privats), basat en la revisió d’històries clíniques i l’observació de pacients hospitalitzats seleccionats aleatòriament per al cribratge d’esdeveniments adversos i la seva caracterització. El segon estudi sobre la percepció de la seguretat del pacient pels pacients és també un estudi transversal, que es va dur a terme mitjançant l’aplicació d’un qüestionari als mateixos pacients inclosos al primer estudi. La tercera investigació, és un estudi i transversal, sobre la cultura de seguretat del pacient, determinada a través del disseny i aplicació de l’Índex de Cultura de Seguretat del Pacient, als els treballadors sanitaris directament implicats en la cura de la mateixa mostra de pacients prèviament establerts dels hospitals públics i hospitals privats. Finalment, es realitza un quart estudi, de cohort transversal, comparatiu ex post facto, en què s’utilitzen proves de correlació per comparar les tres dimensions: prevalença d’esdeveniments adversos, percepció dels pacients sobre la seguretat i cultura de seguretat del pacient. Resultats: Els resultats derivats del primer estudi revelen que la taxa global de EA va ser de 16,54% (IC del 95%: 15,98 –17,01), amb un 20 % (IC=95% 19,1 –21), als hospitals públics i un 18% als hospitals privats (IC=95% 17,1 –19), sense diferència estadística significativa en funció el t En el segon estudi, sobre la percepció pels pacients sobre la seguretat, l’Índex de Percepció de la Seguretat mostra que segons el tipus d’hospital (t = 8,7 sig = 0,000 HPu = 30,3 i HPr = 32,7), hi ha un diferent nivell de percepció de la seguretat diferent; essent moderadament alta als hospitals pú En els resultats del tercer estudi sobre la Cultura de Seguretat del Pacient , l’anàlisi va mostrar que tots els hospitals tenien un Índex de Percepció de la Cultura de Seguretat del Pacient (ICSP) “moderadament desfavorable” (públic = 52,96, privat = 52, 67, sig = 0,90). blics i alta als hospitals privats. ipus d’hospital (p=0,11). el quart estudi va mostrar una associació inversa entre les tres variables: la prevalença d’EA i la seva gravetat i l’índex de cultura de seguretat del pacient (rho = -0,8) i l’índex de percepció de seguretat del pacient (IPSP) (rho = -0,6). Conclusions: La prevalença d’esdeveniments adversos a la mostra de pacients hospitalitzats de les institucions estudiades va superar la prevalença d’estudis publicats i realitzats a Llatinoamèrica, fet que representa múltiples oportunitats per a l’aplicació de projectes de millora i un camp de recerca ampli. La percepció dels pacients sobre la seguretat és baixa, especialment els que són de gravetat alta. Pel que fa a la cultura de seguretat, s’expressa un índex moderadament baix en tots dos tipus d’institucions públiques i privades, prevalent els factors laborals com a principals predictors de la cultura. L’estudi de la integració simultània d’aquestes tres visions de la seguretat del pacient a hospitals públics i privats, és un enfocament inèdit i innovador. La combinació es va aconseguir homologant les dimensions estudiades a través de l’ús d’índexs creats de nou amb aquesta finalitat i van resultar de gran utilitat metodològica.
- español
