Contribució a l'estudi genètic de les malalties complexes: Asma i psoriasi a la població espanyola

• Autores: Rafael de Cid Ibeas
• Directores de la Tesis: Carles Enrich Bastús (dir. tes.), Xavier Estivill Palleja (dir. tes.), Concepción Lázaro García (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2003
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • En aquesta tesi sha realitzat un estudi genètic de les malalties complexes de forma específica en la població espanyola. El treball sha centrat en lestudi de dues malalties inflamatòries, complementàries tant a nivell experimental, quant a laproximació realitzada en els mètodes de mapatge genètic, com també a nivell de letiopatogènia inflamatòria de la malaltia.

    Lestudi de la psoriasi en la població espanyola ha evidenciat la presència de dos loci de predisposició, un a la regió de 6p21 (PSORS1), definit com un locus de múltiples gens lligats (HLA-Cw*6, HCR, CDSN), i un altre possible a la regió 4q35 (PSORS3), que presenta una interacció positiva, però no epistàtica amb PSORS1, implicant dues vies diferents i independents en l'etiopatogènia de la malaltia. A més sha posat de manifest un efecte parental en lherència de la predisposició genètica en PSORS1, possiblement mitjançant un efecte dimprinting matern en la regió. Daltra banda, sha determinat la presència dun haplotip comú en distintes poblacions, format per quatre de les variants codificants del gen HCR (HCR*WWCC), convertint-se en un dels determinants majors i més estesos dintre de PSORS1.

    Lestudi de lasma ha demostrat la important heterogeneïtat fenotípica inclosa en la definició de la malaltia, posant de manifest però la important determinació genètica dels fenotips associats a la malaltia (principalment del control de la resposta de les IgEs). De forma clara sha evidenciat la important variació del risc genètic associat a determinades variants en els distints moments de levolució de la malaltia, sent en molts casos oposats en ledat adulta i en ledat infantil. A més sha pogut associar la predisposició a lasma amb variants del gen CFTR (Cystic fibrosis transmenbrane conductance regulator gene), amb una alta prevalença de variants derror de sentit en els individus (adults i infantils) amb asma.

    En resum, lanàlisi genètica ha demostrat la utilitat de la combinació destudis danàlisi de lligament amb els mètodes dassociació, així com la necessitat duna definició i restricció important en la definició del fenotip genètic a estudiar, això és la definició del tret fenotípic determinat genèticament. A més sha posat de manifest la importància del coneixement de les bases de predisposició genètica de determinats trets associats a la malaltia per a la millor definició de la mateixa, i també en el procés de la identificació de lheterogeneïtat genètica de la malaltia.

    Daltra banda, encara que les variants estudiades difícilment poden ser utilitzades per a un diagnòstic genètic, sí que poden ser emprades com a pronòstic en levolució, o de la severitat de la malaltia, afavorint una intervenció mèdica més eficient i preventiva més que correctora.