Sostenibilidad alimentaria y salud en adultos mayores con síndrome metabólico

• Autores: Silvia García Hernández
• Directores de la Tesis: Josep Antoni Tur Marí (dir. tes.), Cristina Bouzas Velasco (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2024
• Idioma: español
• Número de páginas: 140
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
• Resumen
  • español

    El síndrome metabólico (SM) es una condición médica que engloba varios factores de riesgo interrelacionados, como niveles elevados de glucemia, hipertensión, triglicéridos altos, bajos niveles de lipoproteínas de alta densidad y obesidad abdominal. Se considera que hay SM cuando se dan tres o más de estos factores, aumentando el riesgo de enfermedades cardiovasculares, aterosclerosis, cáncer y diabetes tipo 2; que son las principales causas de mortalidad a nivel global. El SM, cuya incidencia ha aumentado en los últimos años, está estrechamente vinculado a los malos hábitos alimentarios. Los cambios en los hábitos alimentarios no solo impactan la salud, sino que también contribuyen al deterioro ambiental, manifestado en el aumento de la temperatura terrestre y el cambio climático. Las emisiones de gases de efecto invernadero, especialmente dióxido de carbono (CO2), provenientes del sistema alimentario, constituyen una parte significativa de las emisiones globales. Además, la sobreexplotación de recursos para la producción de alimentos ha agravado la situación. En respuesta, se han implementado iniciativas como el Acuerdo de París y la Agenda 2030 de la Organización de Naciones Unidas para promover la sostenibilidad global, incluyendo el sector alimentario, como propone la Comisión EAT-Lancet. Ciertas dietas, como la Dieta Mediterránea (DMED), son conocidas por sus beneficios metabólicos, pero se cuestiona su impacto ambiental. Para abordar esta incertidumbre, el objetivo general de esta Tesis Doctoral es medir la sostenibilidad alimentaria, a través de la evaluación de los impactos ambientales que resultan de cambios dietéticos derivados de la adopción de un patrón de DMED y cómo esto puede influir a su vez en determinados indicadores de salud como son los que determinan el SM en población adulta mayor de 55 años. Contenido de la investigación La presente Tesis Doctoral está enmarcada dentro del estudio PREDIMED-Plus. Los participantes, adultos de 55 a 75 años con índice de masa corporal entre 27 y 40 kg/m² y al menos 3 criterios diagnósticos del SM, según la definición del JIS (Joint Interim Statement), fueron evaluados mediante un cuestionario de frecuencia alimentaria validado. Los impactos ambientales se calcularon utilizando bases de datos de sostenibilidad (Agribalyse® 3.0.1 y Hartikainen H et al.). Los resultados indican que la adherencia a la DMED no solo beneficia la salud, sino que también reduce las emisiones de CO2, haciéndola una dieta saludable-sostenible. Esto se debe a que una mayor adherencia se relaciona con un consumo elevado de vegetales, frutas y legumbres, junto a una reducción en el consumo de carne roja, factores que disminuyen las emisiones de CO2. La forma de procesar los alimentos también afecta al medio ambiente y a la salud. Reducir el consumo de alimentos ultraprocesados disminuye las emisiones de CO2 y mejora la adherencia a la DMED, asociándose con pérdida de peso y reducción calórica. También la elección de bebidas impacta en la sostenibilidad, optar por agua del grifo y mejorar las prácticas de gestión de residuos benefician tanto al medio ambiente como a la salud. Menores emisiones de CO2 se asocian con un menor riesgo de SM y niveles más bajos de glucemia. Las personas con SM, especialmente aquellas con glucemia elevada, podrían beneficiarse adoptando dietas de bajas emisiones como la DMED. Además, seguir dietas con menores emisiones de CO2 influye en la composición corporal, llevando a un menor peso, circunferencia de cintura más pequeña y una menor cantidad de grasa visceral. Conclusión La presente Tesis Doctoral destaca la importancia de la sostenibilidad alimentaria, evidenciando la conexión entre la alimentación, el medio ambiente y la salud. Optar por dietas respetuosas con el planeta, como la DMED, beneficia tanto al medio ambiente como a la salud, especialmente en personas con SM.

  • català

    El síndrome metabòlic (SM) és una condició mèdica que abasta diversos factors de risc interrelacionats, com ara nivells elevats de glucèmia, hipertensió, triglicèrids alts, baixos nivells de lipoproteïnes d'alta densitat i obesitat abdominal. La presència de tres o més d'aquests factors es considera SM, augmentant el risc de malalties cardiovasculars, aterosclerosi, càncer i diabetis tipus 2, principals causes de mortalitat a nivell mundial. El SM, la incidència del qual ha augmentat en els darrers anys, està estretament vinculat als mals hàbits alimentaris. Els canvis en els hàbits alimentaris no només afecten la salut, sinó que també contribueixen al deteriorament ambiental, manifestat en l'augment de la temperatura terrestre i el canvi climàtic. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle, especialment diòxid de carboni (CO2), provinents del sistema alimentari, constitueixen una part significativa de les emissions globals. A més, la sobreexplotació de recursos per a la producció d'aliments ha agreujat la situació. En resposta, s'han implementat iniciatives com l'Acord de París i l'Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides per promoure la sostenibilitat global, incloent-hi el sector alimentari, com proposa la Comissió EAT-Lancet. Tot i que determinades dietes, com la dieta Mediterrània (DMED), són conegudes pels seus beneficis metabòlics, el seu impacte ambiental és qüestionat. Per abordar aquesta incertesa, l'objectiu general d'aquesta Tesi Doctoral és mesurar la sostenibilitat alimentària, mitjançant l'avaluació dels impactes ambientals que resulten de canvis dietètics derivats de l'adopció d'un patró de DMED, i com això pot influir al seu torn en determinats indicadors de salut, com els que determinen el SM en població adulta major de 55 anys. Contingut de la investigació La present Tesi Doctoral està emmarcada dins de l'estudi PREDIMED-Plus. Els participants, adults de 55 a 75 anys amb índex de massa corporal entre 27 i 40 kg/m² i almenys 3 criteris diagnòstics del SM, segons la definició del JIS (Joint Interim Statement), van ser avaluats mitjançant un qüestionari de freqüència alimentària validat. Els impactes ambientals es van calcular utilitzant bases de dades de sostenibilitat (Agribalyse® 3.0.1 i Hartikainen H et al.). Els resultats indiquen que l'adherència a la DMED no només beneficia la salut, sinó que també redueix les emissions de CO2, convertint-la en una dieta saludable-sostenible. Això és degut a que una major adherència es relaciona amb un consum elevat de verdures, fruits i llegums, i una reducció en el consum de carn vermella, factors que disminueixen les emissions de CO2. La forma de processar els aliments també afecta al medi ambient i la salut. Reduir el consum d'aliments ultraprocessats disminueix les emissions de CO2 i millora l'adherència a la DMED, associant-se amb pèrdua de pes i reducció calòrica. També la elecció de begudes impacta en la sostenibilitat; optar per aigua de l'aixeta i millorar les pràctiques de gestió de residus beneficia tant al medi ambient com a la salut. Menors emissions de CO2 es relacionen amb un menor risc de SM i nivells més baixos de glucèmia. Les persones amb SM, especialment aquelles amb glucèmia elevada, podrien beneficiar-se en adoptar dietes de baixes emissions com la DMED. A més, seguir dietes amb menors emissions de CO2 influeix en la composició corporal, portant a un pes més baix, una circumferència de cintura més petita i menys greix visceral. Conclusió En conclusió, la present Tesi Doctoral destaca la importància de la sostenibilitat alimentària, posant de manifest la connexió entre l'alimentació, el medi ambient i la salut. Optar per dietes respectuoses amb el planeta, com la DMED, beneficia tant al medi ambient com a la salut, especialment en persones amb SM.

  • English

    The metabolic syndrome (MS) is a medical condition that encompasses various interrelated risk factors, such as elevated levels of blood glucose, hypertension, high triglycerides, low levels of high-density lipoproteins, and abdominal obesity. The presence of three or more of these factors is considered MS, increasing the risk of cardiovascular diseases, atherosclerosis, cancer, and type 2 diabetes, major global causes of mortality. MS, whose incidence has risen in recent years, is closely linked to poor dietary habits. Changes in dietary habits not only impact health but also contribute to environmental degradation, manifested in rising temperatures and climate change. Greenhouse gas emissions, especially carbon dioxide (CO2), from the food system constitute a significant part of global emissions. Additionally, the overexploitation of resources for food production has exacerbated the situation. In response, initiatives like the Paris Agreement and the 2030 Agenda of the United Nations Organization have been implemented to promote global sustainability, including the food sector, as proposed by the EAT-Lancet Commission. While certain diets, like the Mediterranean diet (MD), are known for their metabolic benefits, their environmental sustainability is questioned. To address this uncertainty, the main goal of this Doctoral Thesis is to measure food sustainability by evaluating the environmental impacts resulting from dietary changes associated with adopting an MD pattern and how this, in turn, may influence specific health indicators related to MS in adults over 55. Research content This Doctoral Thesis is part of the PREDIMED-Plus study. Participants, adults aged 55 to 75 with a body mass index between 27 and 40 kg/m² and at least 3 diagnostic criteria for MS according to the JIS (Joint Interim Statement) definition, were assessed using a validated food frequency questionnaire. Environmental impacts were calculated using sustainability databases (Agribalyse® 3.0.1 and Hartikainen H et al.). The results indicate that adherence to the MD not only benefits health but also reduces CO2 emissions, making it a healthy-sustainable diet. This is because higher adherence is associated with increased consumption of vegetables, fruits, and legumes, and a reduction in red meat consumption, factors that decrease CO2 emissions. The processing of food also affects both the environment and health. Reducing the consumption of ultra-processed foods decreases CO2 emissions, improves adherence to the MD, and is associated with weight loss and caloric reduction. Beverage choices also impact sustainability; choosing tap water and improving waste management practices benefit both the environment and health. Lower CO2 emissions are associated with a lower risk of MS and lower levels of blood glucose. Individuals with MS, especially those with elevated blood glucose, could benefit from adopting low-emission diets like the MD. Additionally, following diets with lower CO2 emissions influences body composition, leading to lower weight, a smaller waist circumference, and less visceral fat. Conclusion To sum up, this Doctoral Thesis underscores the importance of food sustainability, highlighting the link between diet, the environment, and health. Opting for planet-friendly diets, such as the MD, benefits both the environment and health, especially in individuals with MS.