Resumen de Diseño de un modelo para la formalización de itinerarios personales de aprendizaje
- español
Introducción: La implementación de innovaciones en el ámbito educativo ha propiciado el surgimiento de nuevos entornos de aprendizaje que transforman los patrones de la educación tradicional. En este sentido, las demandas del alumnado cambian drásticamente, los modelos educativos tienden a favorecer el aprendizaje centrado en el estudiante, la enseñanza propende por ser adaptativa al ritmo de vida del educando, los educadores potencian y adquieren más destreza en el trabajo en la red, y estos mismos se convierten en reconstructores del conocimiento.
Ante esta realidad descrita, este trabajo doctoral propone un modelo que sirva para la formalización de itinerarios personales de aprendizaje para estudiantes de educación superior, de tal forma que se convierta en un universo concreto de referencia.
Contenido de la investigación: La estructura conceptual del modelo está fundamentada en los principios de diseño de itinerarios personales de aprendizaje, modelos construidos en el contexto educativo y patrones de diseño del aprendizaje. El paradigma/enfoque que se adopta es la Investigación Basada en Diseño (IBD), ejecutada en cuatro fases y dos ciclos iterativos.
El modelo propuesto, denominado ACDGE por las siglas de su estructura (Attributes, Components, Deliverables, process Groups), está compuesto de tres fases (inicio, implementación, reflexión), el cual adopta un esquema de representación enmarcado por procesos sistemáticos. En adición, al modelo lo complementa una guía teórica-práctica que sirve como ruta de aprendizaje, e invita principalmente a la reflexión y la dinamización de las relaciones entre los interesados, convirtiéndolos en socios activos del diseño de itinerarios.
Los resultados obtenidos muestran que el modelo tiene un buen equilibrio entre la teoría y la práctica, logra comunicar claramente su objetivo y muestra múltiples perspectivas (planificación, flexibilidad, adaptabilidad, democratización del conocimiento, etc.).
Conclusión: De manera general, se concluye que el modelo ACDGE puede ser una herramienta útil para guiar el diseño o codiseño de itinerarios personales de aprendizaje en la educación superior que responde a las necesidades de guía del estudiantado por los contenidos, procesos y actividades, así como de flexibilidad para la autonomía en el proceso de aprendizaje.
- català
Introducció: La implementació d’innovacions en l’àmbit educatiu ha propiciat el sorgiment de nous entorns d’aprenentatge que transformin els patrons de l’educació tradicional. En aquest sentit, les demandes de l'alumnat canvien dràsticament, els models educatius tendeixen a afavorir l'aprenentatge centrat en l'estudiant, l'ensenyament tendeix per ser adaptatiu al ritme de vida de l'educand, els educadors potencien i adquireixen més destresa en el treball a la xarxa, i aquests mateixos es converteixen en reconstructors del coneixement. Davant d'aquesta realitat descrita, aquest treball doctoral proposa un model que serveixi per a la formalització d'itineraris personals d'aprenentatge per a estudiants d'educació superior, de manera que es converteixi en un univers concret de referència. Contingut de la investigació: L’estructura conceptual del model està fonamentada en els principis de disseny d’itineraris personals d’aprenentatge, models construïts en el context educatiu i patrons de disseny de l’aprenentatge. El paradigma/enfocament que s'adopta és la investigació basada en disseny (IBD), executada en quatre fases i dos cicles iteratius. El model proposat, anomenat ACDGE per les sigles de la seva estructura (Attributes, Components, Deliverables, process Groups), està compost de tres fases (inici, implementació, reflexió), el qual adopta un esquema de representació emmarcat per processos sistemàtics. En addició, al model el complementa una guia teòrica-pràctica que serveix com a ruta d' aprenentatge, i convida principalment a la reflexió i la dinamització de les relacions entre els interessats, convertint-los en socis actius del disseny d' itineraris. Els resultats obtinguts mostren que el model té un bon equilibri entre la teoria i la pràctica, aconsegueix comunicar clarament el seu objectiu i mostra múltiples perspectives (planificació, flexibilitat, adaptabilitat, democratització del coneixement, etc.). Conclusió: De manera general, es conclou que el model ACDGE pot ser una eina útil per guiar el disseny o codisseny d'itineraris personals d'aprenentatge a l'educació superior que respon a les necessitats de guia de l'estudiantat pels continguts, processos i activitats, així com de flexibilitat per a lautonomia en el procés daprenentatge.
- English
Introduction: The implementation of innovations in education has led to the emergence of new learning environments that transform the patterns of traditional education. In this sense, students' demands change drastically, educational models tend to favor student-centered learning, teaching tends to be adaptive to the pace of life of the learner, educators enhance and acquire more skills in working in the network, and they themselves become reconstructors of knowledge.
Given this reality, this doctoral work seeks to propose a model that serves to formalize personal learning pathways for higher education students, in such a way that it becomes a concrete universe of reference.
Research Content : The conceptual structure of the model is based on the principles of personal learning pathway design, models built in the educational context and learning design patterns. The paradigm/approach adopted is Design-Based Research (DBR), executed in four phases and two iterative cycles.
The proposed model, called ACDGE for the acronym of its structure (Attributes, Components, Deliverables, process Groups), is composed of three phases (initiation, implementation, reflection), which adopts a representation scheme framed by systematic processes. In addition, the model is complemented by a theoretical-practical guide that serves as a learning pathway, and mainly invites reflection and the dynamization of relationships between stakeholders, turning them into active partners in the design of pathways.
The results obtained show that the model has a good balance between theory and practice, manages to clearly communicate its objective and shows multiple perspectives (planning, flexibility, adaptability, democratization of knowledge, etc.).
Conclusion: In general, it is concluded that the ACDGE model can be a useful tool to guide the design or co-design of personal learning pathways in higher education that responds to the needs of guiding students through the contents, processes and activities, as well as flexibility for autonomy in the learning process.
