Estudio sobre los resultados de la adición de una sulfonilurea, un inhibidor de la dipeptidil peptidasa 4 (IDPP-4) o un inhibidor del cotransportador sodio-glucosa tipo 2 (ISGLT-2) como segundo antidiabético en pacientes con DM2 en tratamiento con metformina e insuficiente control glucémico: estudio eControl Met+
- Autores: Bogdan Vlacho
- Directores de la Tesis: Magí Farré Albaladejo (dir. tes.), Xavier Mundet i Tudurí (codir. tes.), Josep Franch Nadal (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2022
- Idioma: español
- Número de páginas: 159
- Tribunal Calificador de la Tesis: Eduard Diogène (presid.), Juan José Cabré Vila (secret.), Marta Hernández García (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Farmacología por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
- español
Resumen En la práctica clínica es muy habitual añadir un segundo fármaco antidiabético al tratamiento con la metformina para mejorar el control glucémico y reducir los riesgos de enfermedad cardiovascular y renal entre los pacientes con diabetes mellitus tipo 2. Los inhibidores del péptido de dipeptidil-4 (iDPP-4), los inhibidores del co-transportador de glucosa en sodio tipo 2 (iSGLT-2) y sulfonilureas (SU) son las tres clases fármacos más frecuentemente combinados con la metformina.
El objetivo del estudio eControl Met+ fue comparar los datos de eficacia, adherencia y seguridad después de la adición de iDPP-4, iSGLT-2 o SU a la metformina en condiciones de la práctica clínica habitual. Adicionalmente se realizó un análisis para comparar la seguridad cardiovascular y mortalidad entre los usuarios que iniciaron tratamiento con iSGLT-2 frente a otro tratamiento antidiabéticos. Los sujetos incluidos se emparejaron por características de base clínicamente relevante para cada análisis. Como fuente de datos se utilizó la base de datos (SIDIAP) que registra todas las patologías, pruebas diagnósticas y tratamientos de las personas atendidas en los centros de Atención Primaria del Instituto Catalán de la Salud.
La proporción de pacientes que consiguieron la reducción combinada de HbA1c (>=0,5%) y peso (>=3%) después de la adición de iDPP-4, iSGLT-2 o SU a la metformina fue: 23,3%, 40,2% y 14,7%, respectivamente. Los usuarios de iSGLT-2 tenían 1,7 veces más probabilidades de conseguir buena adherencia en comparación con los usuarios de iDPP-4 y 2,8 veces más probabilidades en comparación con los usuarios de SU. No se observaron diferencias para los eventos adversos entre los grupos de tratamiento. El uso de iSGLT-2 se asoció con un menor riesgo de insuficiencia cardíaca (HR: 0,59, intervalo de confianza [IC] del 95%: 0,47; 0,74, p<0,001), mortalidad cualquier causa (HR=0,41; IC del 95%: 0,31; 0,54, p<0,001), o combinación de los dos eventos (HR=0,55, IC 95%: 0,47; 0,63, p<0,001).
Las personas que iniciaron tratamiento con un iSGLT-2 en combinación con la metformina consiguieron mejor resultados para el objetivo reducción de peso y HbA1c y tenían mejor adherencia al tratamiento comparando con el resto de grupos. La iniciación de tratamiento antidiabético con iSGLT-2 se asoció con un menor riesgo de eventos graves.
- English
In clinical practice, adding a second antidiabetic drug to metformin treatment is very common to improve glycemic control and reduce the risks of cardiovascular and renal disease among patients with type 2 diabetes mellitus. Dipeptidyl-4 peptide inhibitors (DPP -4i), sodium-glucose co-transporter type 2 (SGLT2i) inhibitors, and sulfonylureas (SU) are the three-drug classes most often combined with metformin. The objective of the eControl Met+ study was to compare the efficacy, adherence, and safety data after the addition of DPP-4i, SGLT-2i, or SU to metformin under routine clinical practice conditions. Additionally, an analysis was performed to compare cardiovascular safety and mortality among users who started treatment with iSGLT-2 versus another antidiabetic treatment. Included subjects were matched for clinically relevant baseline characteristics for each analysis. The data source was the database (SIDIAP) that records all pathologies, diagnostic tests and treatments of people treated at the Primary Care centres of the Catalan Institute of Health. The proportion of patients who achieved the combined reduction in HbA1c (≥0.5%) and weight (≥3%) after the addition of DPP-4i, SGLT-2i, or SU was: 23.3%, 40.2% and 14.7%, respectively. SGLT-2i users were 1.7 times more likely to achieve good adherence than DPP-4i users and 2.8 times more likely than SU users. No differences were observed for adverse events between the treatment groups. The use of SGLT2i was associated with a lower risk of heart failure (HR: 0.59, 95% confidence interval [CI]: 0.47;0.74, p<0.001), all-cause mortality (HR=0 .41, 95% CI: 0.31; 0.54, p<0.001), or a combination of the two events (HR=0.55, 95% CI: 0.47;0.63, p<0.001). Persons who initiated treatment with an SGLT-2i in combination with metformin achieved better results for the objective weight reduction and HbA1c and had better adherence to treatment compared to the rest of the groups. Initiation of antidiabetic treatment with SGLT-2i was associated with a lower risk of serious events.
- català
A la pràctica clínica és molt comú afegir un segon fàrmac antidiabètic al tractament amb la metformina per millorar el control glucèmic i reduir els riscos de malaltia cardiovascular i renal entre els pacients amb diabetis mellitus tipus 2. Els inhibidors del pèptid de dipeptidil-4 (iDPP -4), els inhibidors del cotransportador de glucosa en sodi tipus 2 (iSGLT-2) i sulfonilurees (SU) són les tres classes fàrmacs més combinats amb la metformina. L'objectiu de l'estudi eControl Met+ era comparar les dades d'eficàcia, adherència i seguretat després de l'addició d'iDPP-4, iSGLT-2 o SU a la metformina en condicions de pràctica clínica habitual. Addicionalment es va realitzar una anàlisi per comparar la seguretat cardiovascular i mortalitat entre els usuaris que van iniciar tractament amb iSGLT-2 davant d'un altre tractament antidiabètics. Els subjectes inclosos es van aparellar per característiques de base clínicament rellevant per a cada anàlisi. La font de dades era la base de dades (SIDIAP) que registra totes les patologies, proves diagnòstiques i tractaments de les persones ateses als centres d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut. La proporció de pacients que van aconseguir la reducció combinada de HbA1c (≥0,5%) i pes (≥3%) després de l'addició d'iDPP-4, iSGLT-2 o SU va ser: 23,3%, 40,2% i 14,7% respectivament. Els usuaris de iSGLT-2 tenien 1,7 vegades més probabilitats d'aconseguir bona adherència en comparació dels usuaris de iDPP-4 i 2,8 vegades més probabilitats en comparació dels usuaris de SU. No es van observar diferències pels esdeveniments adversos entre els grups de tractament. L'ús de iSGLT-2 es va associar amb un risc d'insuficiència cardíaca menor (HR: 0,59, interval de confiança [IC] del 95%: 0,47;0,74, p<0,001), mortalitat qualsevol causa (HR=0 ,41, IC del 95%: 0,31;0,54, p<0,001), o combinació dels dos esdeveniments (HR=0,55, IC95%: 0,47;0,63, p<0,001). Les persones que van iniciar tractament amb un iSGLT-2 en combinació amb la metformina van aconseguir millors resultats per a l'objectiu de reducció de pes i HbA1c i tenien millor adherència al tractament comparant amb la resta de grups. La iniciació de tractament antidiabètic amb SGLT-2i es va associar amb un risc menor d'esdeveniments greus.
- español
