Introduint el turisme a les illes del mediterrani occidental

• Autores: Bernat Rotger Diaz
• Directores de la Tesis: José Antonio Pérez Montiel (dir. tes.), Carles Pau Manera Erbina (tut. tes.)
• Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2024
• Idioma: catalán
• Número de páginas: 178
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antònia Morey Tous (presid.), José Antonio García Barrero (secret.), Maria Jose Fuentes Vasquez (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Economía Aplicada por la Universidad de las Illes Balears
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
• Resumen
  • español

    Después de un pequeño análisis de los datos económicos agregados de las islas Baleares, Córcega, Cerdeña y Sicilia durante el período 1945-2020 surgen varias preguntas intuitivas. La primera pregunta es: ¿Por qué las islas Baleares son más ricas que las demás islas del mediterráneo occidental en términos relativos? Y la primera respuesta que salta a la vista es la gran dimensión del sector servicios, especialmente del turismo. ¿Pero si había demanda de turistas por todas las islas, porque sólo Mallorca e Ibiza triunfan en el turismo de masas en un primer momento? Después de un análisis más exhaustivo de la evolución económica en el período 1850 – 2000, resulta que las estructuras agrarias previas y tienen mucho que ver. Al hacer una comparativa entre la agricultura mallorquina y siciliana, se ve cómo durante el período 1890 – 1936 existe un cambio agrario en Mallorca basado en las parcelaciones de los activos agrarios. Mientras que Sicilia, la agricultura latifundista arcaica permanece inalterable durante todo el período analizado. En Mallorca estos hechos, aparte de disparar la productividad agraria, cambian la mentalidad de los propietarios de tierras a favor de la especulación inmobiliaria. En Eivissa, al ser pequeña y mediana propiedad agraria, el acceso a la tierra para construir hoteles ya estaba garantizado desde un primer momento. Pero ¿por qué un desarrollo hotelero tan acusado en Baleares y no sólo inmobiliario? Lo cierto, es que después de mirar los archivos municipales de cada municipio durante los años 1920 y 1930, salta a la vista que los directores de los futuros hoteles eran extranjeros en la isla de tal manera que importaban los conocimientos desde fuera. El Gran Hotel y el Hotel Formentor son ejemplos paradigmáticos. Por tanto, Sicilia, gracias al tamaño de la isla, en términos absolutos lideraba el turismo durante los años 1930's. En términos relativos, en cambio, pronto fue arrebatada por Mallorca e Ibiza y durante los años 1960 superada completamente también en términos absolutos. El latifundismo aristocrático no permitió la especulación sobre las tierras sicilianas. Algo parecido ocurrió con Menorca. Aunque Menorca sí que se industrializó al contrario que Sicilia. Menorca, al ser una isla latifundista basada en el queso de vaca, permitió a su aristocracia sobrevivir y contener su desarrollo turístico. La nueva industria, en cambio, provino de las redes de emigrantes del siglo XIX hacia las Antillas y la exportación de sus productos hacia estas mismas colonias. Perdidas las islas caribeñas en 1898 por parte del imperio español, se recolocó la producción en la península y Francia. El caso corso y sardo son tratados brevemente para dar consistencia a la tesis en cuanto al cambio en la estructura de la propiedad se refiere. Hay que tener en cuenta que ambas islas tenían tierras colectivas como entidad hegemónica en la producción agraria y que ambas islas quedaron estancadas en cuanto a crecimiento económico se refiere. La combinación de minería con comunidades pastorales no fue capaz de acumular capital de forma rápida, provocando así una enorme emigración, también observada en Sicilia. Por eso se parte de una perspectiva comparada de todas las grandes islas del mediterráneo occidental. Para concluir, se demuestra que en Mallorca e Ibiza el cambio en la estructura de la propiedad de la tierra contribuye al desarrollo turístico. Además, la incorporación de conocimientos desde fuera de la isla constituye el desarrollo inmobiliario en tecnológico al convertir en hoteles muchos de los nuevos edificios construidos creando así más riqueza y ocupación.

  • English

    After a small analysis of the aggregated economic data of the Balearic Islands, Corsica, Sardinia, and Sicily during the period 1945 - 2020, several intuitive questions arise. The first question is: Why are the Balearic Islands richer than the other islands of the western Mediterranean in relative terms? And the first answer that jumps out is the great dimension of the service sector, especially tourism. But if there was a demand for tourists for all the islands, why did only Mallorca and Ibiza succeed in mass tourism at first? After a more exhaustive analysis of the economic evolution between the period 1850 - 2000, it turns out that the previous agrarian structures have a lot to do with it. By making a comparison between Mallorcan and Sicilian agriculture, during the period 1890 – 1936 there was an agrarian change in Mallorca based on the subdivision of agricultural assets. Whereas in Sicily, archaic latifundista agriculture remains unchanged throughout the analyzed period. In Mallorca, these events, apart from boosting agricultural productivity, change the mentality of landowners in favor of real estate speculation. In Ibiza, being a small and medium-sized agricultural property, access to the land to build hotels was already guaranteed from the start. But why so much hotel development in the Balearic Islands and not just real estate? The truth is that after looking at the municipal archives of each municipality during the 1920s and 1930s, the managers of the future hotels were foreigners to the island in such a way that they imported knowledge from outside. The Grand Hotel and the Hotel Formentor are paradigmatic examples. Therefore, Sicily, thanks to the size of the island, in absolute terms led tourism during the 1930s. In relative terms, on the other hand, it was soon overtaken by Mallorca and Ibiza and during the 1960s it was completely surpassed in absolute terms as well. Aristocratic landholdings did not allow speculation on Sicilian lands. Something similar happened with Menorca. Although Menorca did industrialize, unlike Sicily. Menorca, being a latifundista island based on cow's cheese, allowed its aristocracy to survive and contain its tourist development. The new industry, on the other hand, came from the networks of nineteenth-century emigrants to the Antilles and the export of their products to these same colonies. After the Spanish Empire lost the Caribbean islands in 1898, production was relocated to the peninsula and France. The Corse and Sardinian case are briefly discussed to give consistency to the thesis as far as the change in the property structure is concerned. It must be considered that both islands had collective lands as a hegemonic entity in agricultural production and that both islands were stagnant when it comes to economic growth. The combination of mining with pastoral communities was not able to accumulate capital quickly, thus causing an enormous emigration, also observed in Sicily. This is why we start from a comparative perspective of all the large islands of the western Mediterranean. To conclude, it is shown that in Mallorca and Ibiza the change in the structure of land ownership contributes to tourism development. In addition, the incorporation of knowledge from outside the island constitutes real estate development in technology by converting many of the new buildings built into hotels, thus creating more wealth and employment.

  • català

    Després d’un petit anàlisi de les dades econòmiques agregades de les illes Balears, Còrsega, Sardenya i Sicília durant el període 1945 - 2020 sorgeixen diverses preguntes intuïtives. La primera pregunta és: Perquè les illes Balears són més riques que les altres illes del mediterrani occidental en termes relatius? I la primera resposta que salta a la vista és la gran dimensió del sector serveis, especialment, del turisme. Però si hi havia demanda de turistes per totes les illes, perquè només Mallorca i Eivissa triomfen en el turisme de masses en un primer moment? Després d’un anàlisi més exhaustiu de l’evolució econòmica entre el període 1850 – 2000, resulta que les estructures agràries prèvies i tenen molt a veure. Al fer una comparativa entre l’agricultura mallorquina i siciliana, es veu com durant el període 1890 – 1936 existeix un canvi agrari a Mallorca basat en les parcel·lacions dels actius agraris. Mentre que Sicília, l’agricultura latifundista arcaica roman inalterable durant tot el període analitzat. A Mallorca aquests fets, a part de disparar la productivitat agrària, canvia la mentalitat dels propietaris de terres a favor de l’especulació immobiliària. A Eivissa, al ser petita i mitjana propietat agrària, l’accés a la terra per construir hotels ja estava garantit des d’un primer moment. Però perquè un desenvolupament hoteler tan acusat a les Balears i no sols immobiliari? El cert, és que després de mirar els arxius municipals de cada municipi durant els anys 1920’s i 1930’s, salta a la vista que els directors dels futurs hotels eren estrangers a l’illa de tal manera que importaven els coneixements des de fora. El Gran Hotel i l’Hotel Formentor en són exemples paradigmàtics. Per tant, Sicília, gràcies a la grandària de la illa, en termes absoluts liderava el turisme durant als anys 1930’s. En termes relatius, en canvi, aviat va ser arrabassada per Mallorca i Eivissa i durant els anys 1960’s superada completament també en termes absoluts. El latifundisme aristocràtic no va permetre l’especulació sobre les terres sicilianes. Una cosa semblant va passar amb Menorca. Encara que Menorca si que s’industrialitzà al contrari que Sicília. Menorca, al ser una illa latifundista basada sobre el formatge de vaca, va permetre a la seva aristocràcia sobreviure i contenir el seu desenvolupament turístic. La nova indústria en canvi, provingué de les xarxes d’emigrants del segle XIX cap a les Antilles i l’exportació dels seus productes cap aquestes mateixes colònies. Perdudes les illes del Carib al 1898 per part de l’imperi espanyol, es recol·locà la producció a la península i França. El cas cors i sard són tractats breument per donar consistència a la tesi en quan al canvi en l’estructura de la propietat es refereix. S’ha de tenir en compte que ambdues illes tenien terres col·lectives com entitat hegemònica en la producció agrària i que ambdues illes van quedar estancades en quan a creixement econòmic es refereix. La combinació de mineria amb comunitats pastorals no va ser capaç d’acumular capital de manera ràpida, provocant així una enorme emigració, també observada a Sicília. És per això que es parteix d’una perspectiva comparada de totes les grans illes del mediterrani occidental. Per concloure, es demostra que a Mallorca i Eivissa el canvi en l’estructura de la propietat de la terra contribueix al desenvolupament turístic. A més, la incorporació de coneixements des de fora l’illa constitueix el desenvolupament immobiliari en tecnològic al convertir en hotels molts dels nous edificis construïts creant així més riquesa i ocupació.