La tesi doctoral Selenoproteïnes i estrès oxidatiu a Drosophila: regulació negativa de la via Ras/MAPK i activació de lapoptosi està dividida en els següents apartats:
1. La Introducció tracta la temàtica de les selenoproteïnes i els radicals lliures, i presenta el mutant "selD[ptuf]" de "Drosophila melanogaster" com a model destudi. Les selenoproteïnes són proteïnes que es caracteritzen per la presencia de Seleni en forma de laminoàcid selenocisteïna (Sec). Les selenoproteïnes identificades de les quals es coneix la seva funció actuen com antioxidants protegint les cèllules de lacció nociva dels radicals lliures. Els radicals lliures són la conseqüència del metabolisme aeròbic i per tant es generen constantment. Si bé en determinades situacions els radicals lliures tenen una funció fisiològica, també són nocius per la cèllules que han desenvolupat mecanismes de defensa entre els que destaquen les selenoproteïnes. La mutació "selD[ptuf]" és una mutació nulla en un element de la ruta de biosíntesi de les selenoproteïnes. Així el mutant "selD[ptuf]" no té selenoproteïnes i acumula radicals lliures el que el converteix en un model perfecte per a lestudi dels efectes de lestrès oxidatiu durant el desenvolupament.
2. Objectius. Els objectius concrets daquests tesi doctoral han estat:
- estudiar la relació entre les selenoproteïnes i la via de transducció del senyal Ras/MAPK - analitzar quina o quines vies apoptòtiques sengeguen en resposta a una situació destrès oxidatiu - identificar selenoproteïnes concretes que poguessin explicar els fenotips observats 3. Lapartat de Resultats està dividit en tres capítols:
- Capítol 1: En aquest capítol es mostra com lincrement de radicals lliures causat per la mutació "selD[ptuf]" regula negativament la via Ras/MAPK (Morey "et al.", 2001 Dev Biol 238:145-156). També es demostra que el mutant és sensible a situacions destrès oxidatiu (Morey "et al.", 2003 FEBS Lett 534:111-114).
- Capítol 2: En aquest capítol es mostra com lincrement de radicals lliures causat per la mutació indueix apoptosi a través de la via Dmp53/Rpr (Morey "et al.", enviat a J. Cell Sci) - Capítol 3: En aquest capítol es presenta la identificació dues noves selenoproteïnes: dselM i dselG ("Castellano et al.", 2001 EMBO Rep. 2: 697-702), les quals podrien ser les responsables dels fenotips observats .
4. Lapartat de Discussió està dividit en cinc seccions cada una de les quals prosa una funció del gen selD.
- La mutació "selD[ptuf]" genera una situació destrès oxidatiu.
- Importància de les selenoproteïnes de Drosophila en el control de ROS - Lincrement de ROS modula negativament la via Ras/MAPK - Lincrement de ROS activa lapoptosi a través de la via Dmp53/Rpr - Una visió integrada: defectes en proliferació i activació de lapoptosi en el mutant "selD[ptuf]" 5. Conclusions. Daquest treball se nextreuen les següents conclusions:
- El gen "selD" modula la via Ras/MAPK a través de la síntesi de selenoproteïnes i la seva funció antioxidant - Lincrement de radicals lliures causat per la mutació "selD[ptuf]" engega lapoptosi majoritàriament a través de la via depenent de caspases Dmp53/Rpr.
- A part de la selenoproteïna Sps2, "Drosophila" té dues altres selenoproteïnes: dselG i dselM.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados