Detección del carcinoma de laringe mediante videolaringoscopia con imagen de autofluorescencia AFI

• Autores: José Francisco Casamitjana Claramunt
• Directores de la Tesis: Miquel Quer Agustí (dir. tes.), Francisco Maria Roca Ribas Serda (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2023
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Xavier León Vintró (presid.), Javier Galindo Ortego (secret.), María Grazia Foglia Fernández (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Cirugía y Ciencias Morfológicas por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Detecció del carcinoma de laringe mitjançant videolaringoscòpia amb imatge d'autofluorescència (AFI) El carcinoma de laringe representa el cinquè dels tumors de cap i coll, amb incidència aproximada de 3200 casos/any a Espanya. El diagnòstic primerenc és essencial, atès que en estadis inicials s'assoleixen supervivències entre el 80 i el 90%. Tot i això, més de 60% dels casos es diagnostiquen en estadis avançats.

    La fibronasolaringoscòpia és el mètode d'elecció per la detecció de lesions malignes i premalignes laríngies, però insuficient per a la diferenciació de les lesions neoplàsiques i és la histologia el patró de referència per al seu diagnòstic.

    La llum d'autofluorescència, es basa en l'emissió de fluorescència que emeten espontàniament els teixits quan són incidits per feixos de llum blava i verda. Són fluoròfors interns que emeten una llum de color verd que es pot veure disminuïda per infecció, per inflamació o per neoformació, agafant aleshores un color liliaci o magenta, fet que permet localitzar fàcilment la lesió.

    L'autofluorescència i el Narrow Band Imagin, tindrien una sensibilitat i especificitat més gran que la laringoscòpia tradicional pel diagnòstic tumoral facilitant el diagnòstic i cribratge de pacients que requereixen una actuació preferent.

    L'objectiu primari d'aquest treball és validar la utilitat de l'autofluorescència indirecta per al diagnòstic de carcinoma de laringe. Amb l'autorització del comitè d'ètica s'ha executat un estudi retrospectiu i observacional dels pacients a qui se'ls ha realitzat una videolaringoscòpia amb autofluorescència entre el 2014 - 2018. L'anàlisi estadística es focalitza en la sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i negatiu de la videolaringoscòpia tradicional, Narrow Band Imaging i autofluorescència en relació al patró de referència, la histologia, així com en l'avaluació dels aspectes epidemiològics de la cohort.

    Es van identificar 124 pacients que complien criteris de selecció, dels quals es van haver d'excloure 6 pacients, realitzant l'anàlisi sobre un total 118 pacients, 101 homes i 17 dones, amb una edat mitjana de 69 anys.

    La sensibilitat per lesions neoplàsiques obtinguda amb la videolaringoscòpia tradicional va ser del 95.3%, en comparació del 85,7% de l'autofluorescència indirecta i del 87,5% del Narrow Band Imaging. Aquests resultats globals són millors per a les tres tècniques quan s'avaluen de manera específica a la regió glòtica. No obstant això, la utilització de dues tècniques simultànies augmenta la sensibilitat: l'ús concomitant de laringoscòpia tradicional amb autofluorescència assoleix valors de 98.8% i la laringoscòpia tradicional amb narrow band un 95.8%.

    L'especificitat obtinguda va ser de 15.6% per a la laringoscòpia tradicional en comparació del 50% de l'autofluorescència indirecta i el 8.3% del Narrow Band Imaging.

    Els valors predictius positius van ser 75.2%, 82.8% i 79.3% respectivament, mentre que els valors predictiu negatius van ser de 55.6, 57.1 i 14.3% respectivament.

    Aquestes troballes ens permeten concloure que la sensibilitat de la laringoscòpia, autofluorescència i Narrow Band Imaging són elevades al nostre medi i comparables a les obtingudes a la literatura. Aquesta sensibilitat augmenta quan aquestes tècniques es combinen. L'alt valor predictiu negatiu obtingut justifica la seva utilització com a mètode de cribratge.

    Una desavantatge és que l'autofluorescència en aquest estudi presenta una especificitat baixa, i cal complementar-la amb altres mètodes diagnòstics per poder excloure lesions malignes i premalignes.

    Les corbes de supervivència de Kaplan-Meier per a l'estudi de la supervivència global en pacients amb lesions benignes, premalignes i malignes no mostren diferències estadísticament significatives. Aquesta troballa es deu a que la major part de tumors tenien un estadiatge baix.

    Els tumors de localització glòtica són els que mostren una millor supervivència global i lliure de malaltia amb supervivència als 5 anys més gran del 80%.