Resumen de Els models d'acompanyament musical per a grups de foc: del conflicte per la tradició al sistema de models
- español
La presente tesis tiene como objeto de estudio los acompañamientos musicales de los grupos de “diables” (diablos) i “bestiari de foc” (bestias de fuego). A pesar de tratarse de un fenómeno presente en toda la zona de habla catalana, la investigación se ha centrado en la comarca del Barcelonès, donde hace cuatro décadas, después de la dictadura franquista, se creó un nuevo ritual llamado “correfoc”. El correfoc se inspiraba en los antiguos “balls de diables” y, por consiguiente, se vinculaba a la idea de tradición, pero se quería también que esta nueva tradición fuera moderna, participativa y laica, reflejo del anhelo de una sociedad renovada. Décadas después, los miembros de las “colles” que se encargan de los acompañamientos de percusión se encuentran debatiendo sobre cuáles son los límites en la innovación o en la absorción de elementos de otras tradiciones musicales. Se defiente un “toc tradicional” (toque tradicional) que se contrapone a aquello que llaman genéricamente “samba” o “batucada”, esto es, a los conjuntos de percusión de inspiración afrobrasileña que desde hace años tienen también presencia en el correfoc. Pero el llamado “toc tradicional” se impregna también de una gran cantidad de tradiciones culturales que podrían ser consideradas foráneas en unos términos muy parecidos, a la vez que resulta muy difícil establecer puntos de conexión entre los repertorios defendidos y los antiguos modelos que los mismos instrumentistas toman como referencia de tradicionalidad indiscutible. Nos hemos preguntado cómo se construye este concepto de “toc tradicional”, pero también por los motivos e implicaciones de la convivència entre los diferentes modelos de acompañamiento musical y las aportaciones de cada uno de ellos al correfoc y a su entorno sociocultural, planteando la hipótesis de que esta convivencia entre modelos cumple, al fin y al cabo, una diversidad de funciones a las cuales no llegarían por separado.
- català
Aquesta tesi té com a objecte d'estudi els acompanyaments musicals de les colles de diables i bestiari de foc. Malgrat es tracta d'un fenomen present a tota la zona de parla catalana, la recerca s'ha centrat en la comarca del Barcelonès, on ara fa quatre dècades, després de la dictadura franquista, es va crear un nou ritual anomenat "correfoc".
El correfoc s'inspirava en els antics balls de diables i, per tant, es vinculava a la idea de tradició, però també es volia que aquesta nova tradició fos moderna, participativa i laica, reflex de l'anhel d'una societat renovada. Dècades després, els membres de les colles que s'encarreguen dels acompanyaments de percussió es troben debatent sobre quins són els límits a l'hora d'innovar o d'absorvir elements d'altres tradicions musicals. Es defensa un "toc tradicional" que es contraposa al que anomenen de manera genèrica "samba" o "batucada", és a dir, als conjunts de percussió d'inspiració afrobrasilera que des de fa anys tenen presència també en el correfoc. Però l'anomenat "toc tradicional" s'impregna també d'una gran quantitat d'elements de tradicions culturals que es podrien considerar foranes en uns termes molt similars, i alhora resulta molt difícil establir punts de connexió entre els repertoris defensats i els antics models que els mateixos tabalers i tabaleres prenen com a referència de tradicionalitat indiscutible.
Ens hem preguntat com es construeix aquest concepte de "toc tradicional", però també pels motius i implicacions de la convivència entre els diferents models d'acompanyament musical i les aportacions de cadascun d'ells al correfoc i al seu entorn sociocultural, plantejant la hipòtesi que aquesta convivència entre models compleix, a la fi, una diversitat de funcions a les quals no arribarien per separat.
- English
The focal point of this thesis is the musical accompaniments of the “diables” (devils troupe) and “bestiari de foc” (fire beasts). Despite the fact that this phenomenon is present throughout the entire Catalan-speaking area, this research focuses on the Barcelonès region, where four decades ago, after the Franco dictatorship, a new ritual called “correfoc” was created. The correfoc was inspired by antique devil dances and was therefore conceptually linked to traditional dances but at the time of its creation there was a desire for this new ritual to be modern, participatory and secular, reflecting the will of a renewed society. Decades later, members of the groups that create the percussion accompaniments are currently debating what are the limits when it comes to innovating or absorbing elements of other musical traditions. They uphold a “toc tradicional” (traditional style) that contrasts with what is generically called “samba” or “batucada”, that is to say the Afro-Brazilian inspired percussion ensembles that have also been present in the correfoc for years. But the so-called “traditional style” is also impregnated with a large number of elements of cultural traditions that could be considered foreign in very similar terms, and at the same time it is very difficult to establish points of connection between the repertoires used and the old models that the drummers themselves have used as a reference of undisputed traditionality. We have questioned how this concept of a “traditional style” is constructed, but also the reasons and implications of the coexistence between the different models of musical accompaniment and the contributions of each of them to the correfoc and its sociocultural environment, raising the hypothesis that this coexistence between models finally fulfils a diversity of functions that would not have been be achieved separately.
