Estudio independiente y aprendizaje cooperativo en red: análisis en diplomatura de posgrado

• Autores: Martín Gómez Silva
• Directores de la Tesis: Santiago Tejedor Calvo (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2022
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Cristina Pulido (presid.), Luis Miguel Romero Rodríguez (secret.), Luis Miguel Pedrero Esteban (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Comunicación y Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Sociología
    • Comunicaciones sociales
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen
  • español

    El crecimiento en la oferta de programas de posgrado desarrollados en entornos virtuales de aprendizaje ha incentivado el análisis de cómo es posible estudiar sin la coincidencia en tiempo y espacio entre estudiantes y docentes. Otras líneas de investigación se preguntan cómo esos entornos pueden incluir la cooperación para el logro de aprendizajes y para favorecer la socialización. El primer aspecto se refiere al estudio independiente y el segundo al aprendizaje cooperativo. Aunque ambos aspectos con frecuencia se asocian a la incorporación de tecnologías de la información y la comunicación (TIC), la innovación tecnológica por sí misma no implica necesariamente que se concreten esas posibilidades. Tampoco significa que se alcancen propósitos de la educación abierta. Si bien el estudio independiente y el aprendizaje cooperativo se han investigado ampliamente, no ha sucedido así con la articulación entre ambos, en especial desde estudios que relacionen teorías de la educación a distancia con investigaciones empíricas.

    Esta tesis tiene como objetivo explicar cómo se pueden articular el estudio independiente y el aprendizaje cooperativo para estructurar una red de aprendizaje en posgrados. Se propone el enfoque de red de aprendizaje para dar cuenta de las características esenciales de los entornos virtuales de aprendizaje. Se resalta que entre esas características es definitoria la complementariedad entre estudio independiente y aprendizaje cooperativo, ya que permite abordar puntos centrales como el grado de flexibilidad y el ritmo de los estudios. Para ello se consideran planteamientos de teorías de la educación a distancia, entre los que destacan los conceptos de independencia e interacción, así como el de distancia transaccional, el cual permite relacionar el diálogo, la autonomía y la estructura. También se retoman referentes de ciencias de la complejidad para mostrar que entre estudio independiente y aprendizaje cooperativo puede existir una articulación en lugar de una oposición.

    Asimismo, se plantea que en el análisis del estudio independiente es fundamental considerar la motivación, así como las estrategias cognitivas, metacognitivas y la administración de recursos (como el tiempo) que componen la autorregulación que llevan a cabo los estudiantes. De igual forma, se analiza la interdependencia positiva como elemento distintivo del aprendizaje cooperativo.

    A fin de relacionar los aspectos antes mencionados con la práctica en un programa de posgrado en línea, se analiza la Diplomatura Dermatología Clínica, realizada por el Colegio Ibero-Latinoamericano de Dermatología (CILAD). Se trata de un programa de posgrado en el que participan médicos de 18 países latinoamericanos, así como un equipo docente internacional. Para ello se aplicó a los estudiantes la versión en español del Motivated Strategies for Learning Questionnaire (MSLQ) conocida como Cuestionario de Motivación y Estrategias de Aprendizaje (CMEA), que fue respondido por 70 estudiantes. Este cuestionario se estructura en dos escalas: motivación y estrategias de aprendizaje.

    El análisis de los resultados concluye que, en cuanto a la distancia transaccional, esta diplomatura tiene alto diálogo y es menos individualizada. Se evidencia, además, que las capacidades y procesos del estudio independiente y el aprendizaje cooperativos se refuerzan entre sí. De este modo se fortalecen los procesos de una red de aprendizaje y se orientan hacia los propósitos de la educación abierta. Se plantean también las ventajas e inconvenientes de su combinación, así como sugerencias y futuras líneas de investigación, a partir de considerar que el estudio independiente y el aprendizaje cooperativo pueden ser, a la vez, punto de partida, proceso y punto de llegada.

  • català

    El creixement en l’oferta de programes de postgrau desenvolupats en entorns virtuals d’aprenentatge ha incentivat l’anàlisi de com és possible estudiar sense la coincidència en temps i espai entre estudiants i docents. Altres línies de recerca es pregunten com aquests entorns poden incloure la cooperació per aconseguir aprenentatges i per afavorir la socialització. El primer aspecte fa referència a l’estudi independent i el segon a l’aprenentatge cooperatiu. Tot i que tots dos aspectes sovint s’associen a la incorporació de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la innovació tecnològica per si mateixa no implica necessàriament que es concretin aquestes possibilitats. Tampoc no significa que s’assoleixin propòsits de l’educació oberta. Tot i que l’estudi independent i l’aprenentatge cooperatiu s’han investigat àmpliament, no ha succeït així amb l’articulació entre tots dos, especialment des d’estudis que relacionin teories de l’educació a distància amb investigacions empíriques. Aquesta tesi té com a objectiu explicar com es poden articular l’estudi independent i l’aprenentatge cooperatiu per estructurar una xarxa d’aprenentatge en postgraus. Es proposa l’enfocament de xarxa d’aprenentatge per donar compte de les característiques essencials dels entorns virtuals d’aprenentatge. Es ressalta que entre aquestes característiques és definitòria la complementarietat entre estudi independent i aprenentatge cooperatiu, ja que permet abordar punts centrals com ara el grau de flexibilitat i el ritme dels estudis. Per això es consideren plantejaments de teories de l’educació a distància, entre els quals destaquen els conceptes d’independència i d’interacció, així com el de distància transaccional, el qual permet relacionar el diàleg, l’autonomia i l’estructura. També es reprenen referents de ciències de la complexitat per mostrar que entre l’estudi independent i l’aprenentatge cooperatiu hi pot haver una articulació en lloc d’una oposició. Així mateix, es planteja que en l’anàlisi de l’estudi independent és fonamental considerar la motivació, així com les estratègies cognitives, metacognitives i l’administració de recursos (com el temps) que componen l’autoregulació que duen a terme els estudiants. De la mateixa manera, s’analitza la interdependència positiva com a element distintiu de l’aprenentatge cooperatiu. Per tal de relacionar els aspectes abans esmentats amb la pràctica en un programa de postgrau en línia, s’analitza la Diplomatura Dermatologia Clínica, realitzada pel Col·legi Ibero-Llatinoamericà de Dermatologia (CILAD). Es tracta d’un programa de postgrau en què participen metges de 18 països llatinoamericans, així com un equip docent internacional. Per això es va aplicar als estudiants la versió en espanyol del Motivated Strategies for Learning Questionnaire (MSLQ) coneguda com a Qüestionari de Motivació i Estratègies d’Aprenentatge (CMEA), que va ser respost per 70 estudiants. Aquest qüestionari s’estructura en dues escales: motivació i estratègies d’aprenentatge. L’anàlisi dels resultats conclou que, quant a la distància transaccional, aquesta diplomatura té alt diàleg i és menys individualitzada. S’evidencia, a més, que les capacitats i els processos de l’estudi independent i l’aprenentatge cooperatius es reforcen entre si. D’aquesta manera els processos d’una xarxa d’aprenentatge s’enforteixen i s’orienten cap als propòsits de l’educació oberta. Es plantegen també els avantatges i els inconvenients de la seva combinació, així com suggeriments i futures línies de recerca, a partir de considerar que l’estudi independent i l’aprenentatge cooperatiu poden ser, alhora, punt de partida, procés i punt d’arribada.

  • English

    The growth on the offer of master’s programs that are developed in virtual learning environments has stimulated the analysis of what makes it possible for students and teachers to study without coinciding in time and space. Other lines of investigation wonder how these environments can include the cooperation for learning achievement and to favor socialization. The first aspect refers to independent study and the second one to cooperative learning. Even though both aspects are frequently associated to the incorporation of information and communication technologies (ITC), technological information alone does not necessarily imply that those possibilities are set. It does not mean that the purposes of open education are accomplished either. Even though independent study and cooperative learning have been widely researched, the articulation between them both has not happened in such way, specially from studies that connect distance learning theories with empirical research. This thesis’ objective is to explain how independent study and cooperative learning can be articulated in order to structure a learning network in master’s degrees. The learning network focus is proposed in order to render account of the essential characteristics of the virtual learning environments. It is highlighted that among those characteristics, the complementarity between independent study and cooperative learning is defining, since it allows for the approach of key points such as flexibility degree and studies’ rhythm. For that purpose, proposals on distance education theories are considered; the concepts of independence and interaction are among those that stand out, as well as transactional distance, which allows the connection of dialogue, autonomy and structure. Reference points of the sciences of complexity are also taken back up in order to demonstrate that there can be an articulation between independent study and cooperative learning rather than an opposition. Likewise, it is proposed that motivation is a foundational consideration in the analysis of independent study, as well as cognitive and meta-cognitive strategies and resource management (such as time) that make up the self-regulation that students carry out. In the same way, positive interdependence as a distinctive element of cooperative learning is analyzed. With the purpose of connecting the aforementioned aspects to the practice in an online master’s program, the Dermatology Undergraduate Clinic carried out by the Iberian-Latin-American Dermatology College (CILAD by its Spanish Initials) is analyzed. It is a postgraduate diploma program with participation of physicians from 18 Latin-American countries, as well as an international teaching staff. For it, CMEA, the Spanish version of the Motivated Strategies for Learning Questionnaire (MSLQ) was applied to and responded by 70 students. This questionnaire is structured on two scales: motivation and learning strategies. It is concluded that, as for transactional distance, this professional certificate has high dialogue and it is less customized. It is commented on that the capacities and processes of independent study and cooperative learning reinforce each other. In this way the processes of a learning network are strengthened and point towards the purposes of open education. The advantages and inconveniences of its combination are also set out, as well as suggestions and future lines of investigation, from the starting point of considering that independent study and cooperative learning can be, at the same time, the beginning point, the process and the point of arrival.