Aproximació Evo-Devo a la base filogenètica dels bilaterals: Gens Hox i Parahox a acels i nemertodermàtides

• Autores: Eva Jiménez Guri
• Directores de la Tesis: Emili Saló i Boix (dir. tes.), Jordi García Fernández (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2003
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Una de les classes de gens més interessants destudiar des del punt de vista de la biologia del desenvolupament són els gens Hox. Durant el desenvolupament embrionari dels Metazous els gens Hox són els encarregats destablir les posicions dels territoris del cos al llarg de leix antero-posterior. Així, els gens Hox són els que determinen on és el cap, on la cua, i on els apèndix en els diferents animals. Tots els animals tenen aquesta mena de gens, essent una sinapomorfia dels Metazous. Aquests gens codifiquen per uns factors de transcripció amb un domini dunió al DNA, lHomeodomini, que els dóna la seva funcionalitat. En aquells fílums on shan trobat gens Hox, aquests shan vist organitzats en el genoma formant un "cluster" o agrupació de gens, posicionant-se de forma linial i consecutiva.

    El regne animal està format per dos grups ben diferenciats dorganismes. Aquells denominats triblàstics són els que tenen simetria bilateral, on el seu cos es pot dividir en un pla sagital quedant dues meitats especulars. En aquest grup es situen els Lofotrocozous (anèl.lids, moluscs, platihelmints, ), els Ecdisozous (nemàtodes i artròpodes majoritàriament) i els deuteròstoms (ammb equinoderms i cordats). Laltre grup, amb molts menys representants, són els Radials, amb cnidaris, ctenofors i esponges.

    Sha vist que la història evolutiva dels gens Hox va lligada a laparició dels diferents tipus danimals a la terra, i que la seqüència, nombre i ordenació daquests gens en cada fílum poden donar una bona visió daquesta evolució. Fins lactualitat shan trobat gens Hox a tots els animals triblàstics en els que shan buscat. A partir de lhomologia de seqüències entre diferents representants dels diferents grups sha pogut inferir quin ha estat el camí fins a formar el "cluster" Hox actual. Es postula que a partir dun gen Hox ancestral (UrProtoHox) que hauria patit una sèrie de duplicacions es va formar un cluster ancestral de 4 gens ("cluster" ProtoHox). Aquest va patir una duplicació formant dos "clusters" germans, el Hox primitiu, de 4 gens, i el ParaHox, de tres gens. El "cluster" Hox primitiu va patir, a mesura que apareixien els diferents grups en larbre filogenètic, una expansió en la seva dotació gènica, augmentant el nombre de gens Hox en els grups més nous.

    Un grup de cucs plans classificats clàssicament com a platihelmints, els Acelomorfs, han estat postulats com a no formant part daquest fílum sinó com éssent a la base dels bilaterals. Basant-nos en aquesta possible posició basal dels Acelomorfs, vam plantejar-nos trobar la dotació Hox i ParaHox daquests animals. Si els gens que poseeixen actualment aquests organismes són aquells que posseien ancestralment, trobar-los correspondria a trobar els "clusters " ancestrals.

    De lestudi dels gens Hox i ParaHox hem trobat que els Acelomorfs poseeiexen una dotació Hox reduida en nombre, però amb totes les classes esperades. Així, poseeixen una dotació Hox amb un gen anterior, un central i un posterior, i una dotació ParaHox amb un gen Xlox i un Caudal. No shan trobat representants Hox PG3 ni ParaHox Gsh, bé per problemes tècnics o perquè secundàriament shagin perdut en aquest grup. Tot i això, concluim que els Acelomorfs tenen una dotació Hox i ParaHox ancestral, essent coherent amb la proposada posició basal del grup i amb les teories postulades devolució dels gens Hox i ParaHox.