Disseny, síntesi i estudi de lligands peptídics capaços de reconèixer la superfície de la P53
- Autores: Marc Martinell Pedemonte
- Directores de la Tesis: Ernest Giralt Lledó (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2004
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Fernando Albericio Palomera (presid.), Anna Grandas Sagarra (secret.), José Fuentes Mota (voc.), Enrique Pérez Payá (voc.), David Andreu Martínez (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
En la majoria de processos cellulars, hi ha multitud de proteïnes que interaccionen entre sí, essent aquests contactes proteïna-proteïna, fonamentals per al correcte funcionament de cadascun daquests processos. Aquests contactes, es donen a través de les superfícies de les diferents proteïnes, de manera que aquestes superfícies són unes dianes terapèutiques potencialment molt interessants.
Donada la importància del reconeixement de superfícies proteiques, aquest treball de tesis doctoral sha dirigit a lestudi de la utilització de lligands peptídics per al reconeixement de superfícies proteiques riques en carboxilats. En concret, com a diana, sha escollit el domini de tetramerització de la proteïna supressora de tumors p53.
Així, partint dels estudis previs realitzats en el grup de recerca basats en la interacció de molècules tetraguanidíniques no peptídiques amb petits pèptids model amb quatre residus àcids distribuïts en i / i+3 / i+6 / i+9, sha pogut dissenyar i sintetitzar un pèptid (Ac-AGAAGWARGRARSR-NH2), el qual és capaç de reconèixer la superfície rica en carboxilats de la p53. Per poder dur a terme aquests estudis, ha estat necessari establir la metodologia per obtenir mitjançant expressió en cultius bacterians, el domini de tetramerització de la p53 (amb i sense marca isotòpica). El pèptid sha dissenyat mitjançant eines de modelat molecular, i la interacció sha estudiat mitjançant la combinació de diferents tècniques com són lespectroscòpia de fluorescència, la ressonància magnètica nuclear, la ressonància de plasmó superficial i la microcalorimetria. A partir daquest estudis sha pogut concloure que la constant dafinitat és de lordre de 10 milimicres. A més a més, sha pogut comprovar que el pèptid Candidat 4, és capaç de creuar la membrana cellular, fet que obre les portes a poder avaluar aquesta interacció in vivo.
A partir del pèptid Candidat 4, sha dissenyat una quimioteca de 40 pèptids amb lobjectiu doptimitzar lafinitat i entendre quins són els factors que controlen aquest procés de reconeixement. La quimioteca corresponent sha sintetizat, purificat i avaluat la seva interacció amb el domini de tetramerització de la p53 mitjançant espectroscòpia de fluorescència. A partir daquests estudis, sha comprovat que shan pogut preparar quatre pèptids amb una afinitat fins a un ordre de magnitud superior i shan pogut extreure idees de caràcter més general que poden ser útils per al disseny de lligands per a altres superfícies proteiques.
Finalment, també shan obtingut anticossos dirigits a dues regions diferents del domini de tetramerització de la p53.
