Anàlisi comptable de les unions temporals d'empreses
- Autores: Núria Arimany Serrat
- Directores de la Tesis: Antonio García Castellví (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2006
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Vicente Montesinos Julve (presid.), Ramón Martínez Tapia (secret.), Vicente Evelio Condor López (voc.), Daniel Carrasco Díaz (voc.), Josep Vallverdú i Calafell (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La motivació personal daquesta recerca prové duna part, de lactual realitat en làmbit de les empreses constructores que cada vegada més sorganitzen mitjançant UTE per portar a terme els seus projectes, i per altre part de la meva preferència per la comptabilitat de societats i la recerca dinformació comptable quan les societats mercantils realitzen UTE.
La metodologia de la investigació es divideix en dos parts diferenciades:
1. Una part teòrica per estudiar en profunditat la figura de lUTE.
2. Una part empírica que recull els resultats dun qüestionari presentat a totes les empreses de la població objecte destudi i un anàlisi dels seus estats financers en els exercicis 2001-2003.
Finalment es presenten les conclusions a què sarriba amb aquesta investigació.
El contingut està estructurat en cinc parts diferenciades:
1. La primera part, conceptual, defineix la figura de lUTE, el seu origen històric, característiques i objectius. Es tracta de conèixer lestructura i funcionament daquests negocis en participació.
2. La segona part, posiciona la figura de lUTE dintre del marc jurídic, diferenciant la normativa mercantil i fiscal que afecta a aquesta figura associativa.
3. La tercera part, analitza la problemàtica comptable de les UTE amb especial referència a ladaptació sectorial de les empreses constructores (PSEC), també en aquesta part es presenten les normes internacionals dinformació financera relacionades amb les UTE i es compara la normativa comptable espanyola, francesa i internacional referida als contractes de construcció.
4. La quarta part, inclou lestudi empíric mitjançant els resultats obtinguts dun qüestionari presentat a la població objecte destudi i lanàlisi dels estats financers de la població esmentada. La població objecte destudi consta de 30 empreses constructores membres del SEOPAN (Asociación española de empresas constructoras de ámbito nacional) i engloba totes les empreses constructores que cotitzen a les diferents borses espanyoles, és destacable que són empreses que tenen per activitat principal la constructora, tot i que estan diversificant negocis actuant en sectors com limmobiliari i els serveis. Daltra banda en aquest entorn empresarial es fan diverses fusions, la internacionalització dels mercats és cada vegada més present i aquestes empreses participen en moltes UTE. També és destacable que aquesta població executa la majoria dobra civil i tota lexportació espanyola.
5. En la quinta part i última part, es detallen les conclusions.
De la revisió realitzada de les UTE es poden deduir les conclusions següents pel que fa a la imatge fidel de la informació comptable daquestes associacions temporals en el sector de la construcció:
La informació comptable de les UTE que es presenta en els estats financers de les empreses constructores partícips no segueix amb exactitud la normativa comptable del PSEC, concretament la informació de les UTE en la memòria és insuficient i dispersa, amb la conseqüència duna difícil interpretació econòmica daquests negocis conjunts.
Així doncs, la informació comptable de les UTE hauria de millorar i lUTE hauria de presentar uns estats financers propis segons la legislació mercantil amb un reglament propi com el que pautava larticle 16.2 de la Llei 18/1982 mai publicat. A tal efecte, la futura reforma comptable espanyola pot ser una bona oportunitat per a introduir una major transparència informativa.
LUTE és molt utilitzada en el mon empresarial però és en el sector de la construcció on ha proliferat notablement en els últims anys, de manera que aquest sector punter de leconomia per lefecte multiplicador sobre les restants activitats econòmiques i per la capacitat generadora docupació ha de ser comptablement fidedigne.
LUTE és molt utilitzada per realitzar obra pública, però cal millorar la responsabilitat de lUTE donant personalitat jurídica pròpia a aquesta associació temporal, doncs desenvoluparia la seva activitat com una unitat econòmica més, amb totes les facultats i responsabilitats pròpies, sotmeses als principis de control jurídic i comptables del resta dens jurídics.
La responsabilitat de lUTE ha de cobrir suficientment els riscs relacionats amb el tràfic empresarial, mitjançant els avals individualitzats per cada UTE, les corresponents provisions i els informes de responsabilitat social que posteriorment assumeixen les empreses partícips.
Les empreses partícips en UTE en un 80% utilitzen el mètode del percentatge de realització per valorar lobra en curs si els ingressos i les despeses es poden estimar raonablement i no hi ha riscs extraordinaris, si no és així el PSEC assenyala utilitzar el mètode del contracte acomplert i aquest no és admès per la NIC 11, però és seguit per un 20% de la població objecte destudi. Daltra banda lestimació dingressos més utilitzada és la relació valorada, però la normativa internacional en limita lús i a més en la memòria no es detalla com sapliquen aquests criteris.
Hi ha una falta de control analític en les UTE, ja que les empreses membre poden utilitzar comptabilitats de gestió diferents i el control analític de lobra realitzada en comú, junt amb la falta de transparència informativa financera pot provocar una liquidació poc fidedigne. Així doncs, el control de lUTE ha de millorar des del punt de vista analític, de responsabilitats i financer, per reflectir amb exactitud les operacions realitzades en comú.
La UTE és una figura diferent de lAIE i els contractes de comptes en participació, en canvi les UTE sassimilen als joint ventures que regula lIASB en la NIC 31: Informació financera dempreses controlades conjuntament.
Les empreses partícips en UTE haurien de tenir present la futura reforma comptable derivada de lharmonització comptable a les NIIF i el seguiment del PSEC per part de les empreses partícips hauria de ser més estricte per poder portar a terme la citada reforma comptable.
De lanàlisi comparat de la normativa espanyola, francesa i internacional respecte els contractes de construcció es dedueix, que amb el procés de globalització calen informacions comptables harmonitzades i en sintonia amb les normes de lIASB, per tant queda un important treball en làmbit estatal per aconseguir la necessària convergència normativa.
Les UTE han de procurar lexecució dun projecte i laplicació de noves tecnologies en el seu desenvolupament, amb la corresponent informació en els estats financers, per aconseguir qualitat i una bona posició en el mercat competitiu conjugant variables econòmiques i socials.
Actualment la informació comptable derivada de les UTE no reflecteix la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats daquestes associacions temporals.
