Conservació i degradació de sòls a les àrees de muntanya en procés d'abandonament. La fertilitat del sòl al Parc Natural del Cadí-Moixeró
- Autores: David Molina Gallart
- Directores de la Tesis: Manuel Miró i Orell (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2001
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Georges Bertrand (presid.), Joan Manuel Soriano (secret.), Eugenio Cobertera Laguna (voc.), Antoni F. Tulla i Pujol (voc.), Francesc Gallart i Gallego (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 3 Citas
- Resumen
The reduction of agrarian land in Mediterranean Europe has produced a large number of marginal zones, most of them located in mountainous areas. In fact, there has been a decrease of population in Catalan rural areas for the last one hundred fifteen years. This depopulation process has affected directly the abandonment of agrarian land (LASANTA, 1996) and, at the same time, it has favoured new dynamics, specially in the Pyrenees: the colonisation of natural vegetation over these fields and the increase of soil degradation processes.
In this thesis we will examine these issues with more detail focusing on the case of the middle and high Oriental Pyrenees (Natural Park of Cadí-Moixeró, Catalonia, Spain). Soil degradation and afforestation processes were found in the field work carried out in this area, our results derive from processing the data gathered using a Geographical Information System. This methodology has enabled us to relate different variables and show the existence of an erosive and soil fertility change processes in the abandoned fields, crops, grasslands and forests, according to land use intensity.
We have applied some techniques in three directions: spatial analisys with GIS, soil and biomass analysis and oral sources. The global methodology relation these imputs in a integrated landscape analysis.
The most important conclusions of these research are: An ordered soil fertility index (COBERTERA, 1993) where the first land use is the highest value; Non-eroded abandoned fields = high intensity graslands (<1800m) > active fields > Pinus forests > eroded abandoned fields > rest of grasslands = Quercus dry forests. An integrated soil quality classification (Fertility index+available water+aggregate stability): High intensity grasslands North (<1800m) > low intensity Pinus forest > Non-eroded abandoned fields = rest of grasslands = hight intensity Pinus forests = active fields > high intensity grasslands N & S (>1800) = eroded abandoned fields = Quercus dry forests. An intensive use of agricultural soils in the 20th Century, there has only been a decrease in soil quality in thin soils on south and steep slopes. Intensive cattle raising involves a decrease of soil quality in alpine grasslands, also in poor grasslands in steep south orientations over limestones below 1800m. Intesive forestry reduces the fertility but does not affect the future restoration of Pinus sylvestris woods, mainly in northern orientation. In the 20th Century the landscape of the Natural Park of Cadi-Moixero, was divided equally between grasslands, forests and fields. The depopulation of the Park since 1960 has allowed an increase in forested areas below 1700 m. Scots pine (Pinus sylvestris) is the main tree in the natural recolonization process, and the soil quality is one of the most important parameters in controlling the expansion. Erosion processes are important in some abandoned fields with a southern orientation, high livestock density grasslands and badlands.
La reducció de lespai agrari a lEuropa Mediterrània ha donat lloc a un increment de les àrees marginals, moltes delles situades en zones de muntanya. A Catalunya, el despoblament del medi rural és constant des de finals del segle XIX però sha accentuat en la segona meitat del XX, procés que ha incidit directament en les activitats primàries i en labandonament dels cultius, disminució de la ramaderia i minva generalitzada de la pressió extensiva sobre el medi. Alhora shan afavorit o aparegut noves dinàmiques que modifiquen la naturalesa dels sòls, especialment als Pirineus: revegetació espontània dels espais abandonats o increment dels processos erosius.
Aquest treball centra aquests aspectes generals en làrea destudi del Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus Orientals). A partir de la fotointerpretació en diferents èpoques, el treball de camp i la cartografia temàtica existent, sha fornit una base de dades georeferenciada mitjançant els Sistemes dInformació Geogràfica per tal de caracteritzar cadascun dels espais homogenis del parc, amb lobjecte de definir com la intensitat en lús del sòl en els espais agraris, ramaders i forestals ha modificat les propietats i naturalesa edàfiques.
Shan aplicat diverses tècniques en paral·lel que es poden englobar en lanàlisi espacial amb SIG, lanalítica de sòls tan bioquímica com física en mostratges diacrònics i sincrònics així com lanàlisi de biomassa en pastures i boscos i lestudi de les fonts orals per caracteritzar amb precisió la tipologia dusos i gestió del territori. Aquests mètodes shan imbricat a partir de lanàlisi integrat del paisatge.
Els resultats més importants de la recerca es poden resumir en:
La intensitat en la utilització del territori es manifesta de forma diversa entre els paràmetres que intervenen en la fertilitat dels sòls: la matèria orgànica disminueix en els sòls més explotats, sobretot els agrícoles, el P i el K són molt elevats quan saporten adobs orgànics dorigen animal (conreus i zones de concentració dels ramats) i la relació C/N és un bon indicador del procés daforestació de lespai agrari i per establir diferències entre els boscos molt i poc explotats. Els sòls més fèrtils, des del punt de vista agronòmic, es troben a lespai agrícola en absència de processos erosius. Els millors camps es situen en els sòls més potents i són els que shan cultivat i conservat millor, en canvi els sòls més prims han donat lloc a camps marginals amb conreus de baix rendiment. Els sòls de pastures i boscos són molt més pobres, exceptuant els que presenten elevats continguts de MO. 3.- Si avaluem els paràmetres químics, físics i dhumitat superficial del sòl, la intensitat dús ha perjudicat lespai agrari, les pastures supraforestals i els boscos, mentre que ha beneficiat a la resta de pastures. La disponibilitat de fems i les rotacions entre cereals, patates, lleguminoses i guaret, han estat suficients per mantenir les produccions, mentre no sha utilitzat tot lespai agrícola disponible. En municipis ramaders el principal factor limitant ha estat laigua. Els espais erosionats en camps i pastures contenen els valors més baixos de fertilitat: des del punt de vista agronòmic els valors de fertilitat són baixos però suficients, la manca daigua és el principal factor restrictiu per el creixement de la vegetació, els camps abandonats i erosionats a solana són els més vulnerables i els camps actius tenen sòls poc estructurats, però després dun període de 30 anys dabandonament lestructura sassimila als sòls naturals. La reconstrucció dels agregats en els camps erosionats és molt costosa o inviable.
La reforestació natural de camps abandonats i pastures i la densificació dels boscos, és el procés de canvi del paisatge dominant dins el parc natural: el bosc sestà expandint des de principis de segle, però ho fa amb més intensitat a partir de la dècada dels seixanta, el creixement de lespècie colonitzadora dominant (Pinus sylvestris), és major en els camps abandonats i pastures montano-subalpines degut a la manca de competència i els valors alts de fertilitat de la majoria de camps abandonats, donen lloc a bones pastures però també afavoreixen el creixement ràpid de les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris).
De mantenir-se les condicions ambientals i socioeconòmiques, el mosaic agro-silvo-pastoral pot desaparèixer a mig i llarg termini. Les dinàmiques actuals del paisatge, es dirigeixen cap a la homogeneïtzació forestal del Parc Natural del Cadí-Moixeró per sota del límit altitudinal del bosc.
