Política i poètica de l'etnoficció. Escriptura testimonial i representació de la veu subalterna

• Autores: Caterina Mercè Picornell Belenguer
• Directores de la Tesis: María José Vega Ramos (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2004
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 6 Citas
• Resumen

  • Aquesta tesi es presenta com lanàlisi aprofundida de la formació dun gènere per a la inscripció identitària. Es tracta del testimonio, un gènere institucionalitzat en el context de lAmèrica Llatina dels anys setanta i denominat emblemàticament en castellà en la crítica posterior que nha promogut la difusió com a gènere reeixit, però també com a problema teòric. El testimonio ha estat definit com un gènere híbrid o fronterer, que beu de distints models i disciplines per tal dobrir un espai denunciació. La seva existència sha justificat en funció daquest objectiu pragmàtic: el de donar veu als individus i a les comunitats subalternes que anteriorment no havien tengut accés a lexpressió.

    Tot prenent com a correlat el cas del testimonio, en aquesta tesi sanalitzen les implicacions teòriques i crítiques de la difusió i interpretació daquest tipus de literatura, creada amb una voluntat programàtica determinada a partir de formes de representació que se situen en lespai ambigu que separa i uneix alhora la literatura i les ciències socials. Així, a partir de lanàlisi dels discursos difosos com a testimonials, sestudia el procés en què es configuren gèneres per a la representació cultural en un intercanvi de mètodes i formalitzacions entre lantropologia i la literatura. Es parteix de la hipòtesi que aquests gèneres no són models buits sinó categories en la constitució de les quals intervenen tant la producció teòrica de justificacions disciplinàries com també una determinada voluntat política de condicionar les formes de representació que fan possibles.

    Per desenvolupar aquesta hipòtesi, el treball sinicia amb una anàlisi del context interdisciplinari en què es creen obres com a testimonios. És així que el primer capítol està dedicat íntegrament a presentar les polèmiques que ocasiona lacostament de lantropologia a la literatura. Aquest acostament està provocat per la necessitat dels etnògrafs de trobar noves formes de llegir les seves produccions textuals, així com també de crear nous tipus descriptura que els permetin mostrar-se conscients de les posicions denunciació que generen. En el segon i el tercer capítols, saprofundeix en la formació i recepció crítica del testimonio. Es fa esment especial als condicionaments polítics que afecten tant els testimonios com les tendències crítiques (postcolonials, grups destudi subaltern, etc.) que nassumeixen la defensa. També sanalitza amb atenció la constitució problemàtica de les instàncies dautor i dinformant en els testimonios, així com el tipus de representació política i poètica que pretenen els llibres publicats com a tals. Per acabar, el darrer capítol tanca la tesi amb un estudi de cas sobre les obres de tres autors, Oscar Lewis, Ricardo Pozas i Elena Poniatowska, des de lavinentesa que aquestes se situen en un espai ambigu entre la literatura i lantropologia i que, potser per aquesta mateixa ambigüitat, han estat llegides com a testimonios.

    En definitiva, es tracta duna tesi que ofereix una mirada interdisciplinària sobre el testimonio en particular i sobre lescriptura identitària en general. Es planteja amb la voluntat de bastir una visió completa sobre un producte cultural híbrid com el testimonio però també sobre les implicacions teòriques del tractament crític de tot tipus dobjectes culturals creats en un context interdisciplinari o amb una voluntat política explícita.

    This doctoral thesis presents a deep analysis of how a literary genre is created in order to assume a cultural and political representation. This genre is testimonio, a type of literature created during the 70s in Latin America and lately divulged by literary critics as a good example to illustrate some theories on postcolonial literature and the expression of new cultural identities. Testimonio has been defined as a hybrid genre, a type of literature created in the intersection between different models and disciplines in order to open a new space for the expression of subaltern voices. This pragmatic objective has been the most important argument in favor of the existence of this new genre. The theoretical side of this study reflects on the process of configuration of this kind of literary objects, created to represent cultures and constructed by an exchange of methods between literature and anthropology. These genres are not empty schemas, but categories that are determined by political and critical wills.

    To expound this hypothesis, this study begins with an analysis of the interdisciplinary context in which testimonios are produced. The first chapter is focuses entirely on the polemics that the approach of anthropology to literary representations caused in the social science. This approach is induced by the ethnographers need to find new ways to read their own textual productions and, at the same time, by the wish to invent new ways of writing that let the researcher show consciously the enunciation positions that are generated in the ethnographic encounter. The second and third chapters present a profound study of the formation and critical reception of testimonio. They refer specially to the political conditions that affect the diffusion of testimonios, as well as the critical groups (the ones devoted to postcolonial or subaltern studies, for example) that assume this subaltern genre defense. The problematical constitution of the informant and author positions in mediated testimonios are also analyzed. The fourth and last chapter closes the thesis with a case study about the works of three writers, Oscar Lewis, Ricardo Pozas and Elena Poniatowska, who produce books interpreted ambiguously as literary or ethnographical ones.

    To sum up, this doctoral thesis offers an interdisciplinary sight on testimonio and identity writing in general. It aims to present a complete work on a hybrid genre but also on the theoretical problems of working with all kinds of cultural objects created in an interdisciplinary context or with an explicit political wish.