La indústria Disney transmet valors sòcio-culturals a la audiència infantil, no solament a través de les seves produccions animades, sinó també a través de l¿entrallat comercial que s¿estén al llarg del cicle vital del producte.
Mitjançant l¿ús de disciplines com ara la Semiòtica i l¿Anàlisi del Discurs, i també amb l¿aproximació etnogràfica a les audiències avaluades estadísticament amb mètodes sociològics d¿investigació-, l¿autor proposa un recorregut (meta)textual de la interpretació de les audiències en els tres períodes de la vida cultural del producte, que es perllonga durant un any comercial.
Una primera fase d¿investigació l¿anomenem Fase de pre-Exposició, que s¿estén quan la producció animada no es troba encara a les sales d¿exhibició cinematogràfiques però que el desplegament del merchandising de la indústria s¿ha ocupat de promocionar la seva existència en el conscient col·lectiu popular, i que per tant prepara l¿audiència per a un primer moment de recepció on el ritual familiar d¿acudir al cinema i d¿altres actituts preparatòries de consum es fan evidents.
Una segona fase l¿anomenem Fase d¿Exposició, i ve determinada per l¿exhibició del producte cultural, la pel·lícula a les sales cinematogràfiques. És la part on es fa més evident l¿activitat interpretativa dels valors manats pel missatge emès, i quan l¿anàlisi semiòtic-narratiu es trona més exhaustiu de cara a determinar de la forma més obkectiva possible quins són aquests valors, sense caure en cap crítica ideològica de l¿investigador. També s¿escomet un segon passi d¿enquestes amb la interpretació de l¿audiència d¿aquests valors en aquest moment del procés.
La tercera fase l¿anomenem Fase de post-Exposició, i abarca des de l¿exclusió de la producció de les sales cinematogràfiques fins al seu reciclatge en altres formes de consum cultural com ara l¿adquisició del producte en vídeo o DVD als video-clubs i comerços. En aquesta fase es valora un consum diferent i la permanència i transformació dels valors aprehesos al llarg del temps , i també el producte d¿una semiosi il·limitada de caràcter peircià en relacionar o confondre aquests valors amb altres de produccions anteriors, immanents en llurs respectius cicles de vida.
Així mateix, i sempre sota el prisma de la Semiòtica Social, hom valora la possibilitat de l¿enllaç entre interpretació i conducta. Amb la integració de les esmentades disciplines qualitatives i quantitatives i la investigació empírica de les audiències mitjançant l¿acarament dels resultats de les enquestes que ens proporciona el programa informàtic SPSS -, l¿autor es proposa establir els bastions que configurin la pedra anglar de la Semiòtica de la Comunicació de Masses, un mètode científic vàlid per analitzar qualsevol producte cultural des del punt de vista simbòlic, amb i desde la interpretació de les audiències.
Disney factory transmits socio-cultural values to children¿s audience, not only throughough its animated productions, but also through the commercial web which expands itself far along the product¿s vital cycle.
Using disciplines such Semiotics and the Discourse Analysis, and also with an ethnographic aproximation to the audience statistically evaluated by sociologic research methods-, the author proposes a (meta)textual exploration of the interpretation of the audiences in the three periods of the product¿s cultural existence, which lasts until the end of the commercial year.
The author names the first phase of reasearch Pre-Exposing Phase, which is extended when the animated film is not still at the cinemas, but the merchandising¿s factory has promoted into the popular collective conscience, and so it prepares the audience to be involved in a first period of reception of meaning. Here we can notice the family ritual of going to the cinema together among other activities such going out to dinner or buying some articles related to the film.
The second phase of consumption is named Exposing Phase, and it is determinated by the film¿s exhibition at the cinemas. This is the most signifiant part of the analysis as well as this is the moment when the audience `receives¿ the wide spectrum of the movie¿s values. And at this time when semiotic-narrative analysis of the discourse takes more importance to extract these values from the very depth of the film, in order not to fall into a mere ideological criticism. A further survey based on questionnaires in several groups of different children (according to their age, gender and public/private school pertinence) is displayed.
The third and last phase of the analysis is named Post-Exposing Phase and it involves the period which takes from the end of the exhibition of the film at the cinemas to its selling as a video or DVD at the video-shops and other sites. At this particular phase, the author values a different consumption of the film (in a familiar, not a social context) and the permanence and transformation of the values understood along the time, and also the product of a peircian semiotic phaenomenon in relating and mistaking these values with other film¿s values.
Furthermore, and always from the Social Semiotics point of view, the author exposes the possibility between interpretation and conduct. With the integration of the above referred qualitative and quantitative disciplines, and the empirical research of the audiences by the comparison of the results of the surveys made by the SPSS programme-, the author wishes to point out the bases of the skeleton of the Mass Communication Social Semiotics, a scientific method for analysing any cultural product from the symbolic point of view and the social action which follows it, with and from the interpretation of the audience.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados