La identitat ètnica entre els joola dOussouye (Húluf, Bubajum áai)

• Autores: Jordi Tomàs
• Directores de la Tesis: Adriana Kaplan Marcusan (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2006
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 5 Citas
• Resumen

  • Aquesta tesi analitza la identitat joola en lactualitat a Casamance (Senegal). Lautor que ha fet treball de camp a la regió durant més dun any i mig- centra el seu estudi en un poble joola, anomenat Oussouye, en una comarca de la Baixa-Casamance, el Húluuf. Oussouye també és la capital del regne del Bubajum áai. La tesi analitza la influència de diferents camps com la història local, les estructures familiars, la identitat del poble, la religió tradicional i el catolicisme, leducació tradicional i lescola en la identitat joola actual. Finalment la tesi estudïa el rol de la tradició entre els joola-Húluuf dOussouye. Els joola no són un poble homogeni i la tradició és molt local. A Oussouye, a partir de la decada dels 80, assistim a una reconciliació entre els catòlics i els seguidors de la religió tradicional (awaseena), que ha fet incrementar la participació general en rituals tradicionals com la iniciació masculina, ha augmentat la participació en els altars tradicionals, i ha reforçat la figura de la reialesa sagrada. Tot i que el sacerdot Augustin Diamacoune (el líder del moviment independentista MFDC-Mouvement des Forces Démocratiques de Casamance) prové dun poble proper a Oussouye, la majoria dels joola-húluuf no sindentifiquen ni amb els rebels nacionalistes casamancesos ni amb els nacionalistes senegalesos. Els rebels no han tingut el suport dels sacerdots tradicionals del Húluuf, però, alhora, bona part de la població local veu lestat senegalès com a estrany. El rei Sibilumbay (entronitzat lany 2000), el rol del qual és assegurar la pau i lharmonia, així com la collita de larròs, ha pressionat ambdues parts líders rebels i administració estatal- per tal que la pau arribi a la regió.

    _____________________________________________________________ These thesis analyses the joola identity on the present situation in Casamance (Senegal). The author who has been doing field research in the region for more than one and a half year- focalises his study in a joola village, called Oussouye, in a Base-Casamance community, the Húluuf. Oussouye is also the main town of the kingdom of Bubajum Áai. These thesis analyses the influence of differents subjects as local history, family structures, village identity, traditional religion and catholicism, traditional education and school, on the present-day joola identity.

    Finally these thesis analyses the role of tradition among the Joola-Húluuf of Oussouye. It underlines that the Joola are not homogeneous and that Joola tradition is local and particularistic. In Oussouye, there has been since the 1980s a reconciliation of the Catholics and followers of traditional religion (awaseena), which has increased participation in such traditional rituals as male initiation, has reemphasized the traditional shrines, and has made the sacred-king a more central figure. Though Abbé Augustin Diamacoune (the leader of the independentist mouvement MFDC-Mouvement des Forces Démocratiques de Casamance) comes from a village near Oussouye, most joola-húluuf people identify neither with the independentist nationalism of the rebels, nor with the loyalist nationalism of the Senegalese state. The rebels have the support of none of the traditional priests of Húluuf, but at the same time, most local people see the Senegalese state as alien. The king Sibilumbay (enthroned on 2000), whose role traditionally was to assure harmony, peace, and the rice harvest, has put pressure on both sides to respect the desire for peace in Oussouye.