Resumen de Caracterització i evolució duna comunitat medieval catalana. Estudi bioantropològic de les inhumacions de les esglésies de Sant Pere
La investigació desenvolupada en aquesta Tesi sha centrat en lestudi bioantropològic duna comunitat que fou enterrada dins dun espai religiós rellevant, el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere (Terrassa, província de Barcelona), durant un llarg període de temps comprès entre els segles IV al XIII. Aquest conjunt romànic és hereu dun gran conjunt episcopal del segle VI que fou la seu del documentat històricament bisbat dÈgara del període visigot. Les fonts històriques han documentat que a partir de les incursions musulmanes del segle VIII el conjunt perd la funcionalitat episcopal, i el topònim dÈgara desapareix a favor de lactual Terrassa, suggerint un hipotètic abandonament a nivell monumental i poblacional del conjunt.
Tenint en consideració aquests fets històrics, lestudi dels enterraments de la necròpolis permetrà establir levolució de la comunitat que es relacionà amb les Esglésies de Sant Pere, des dels orígens del conjunt episcopal, fins al posterior conjunt parroquial i lorigen de la vila medieval de Terrassa.
El objectius han consistit en caracteritzar i establir levolució: 1) de la necròpolis, pel que fa als aspectes biològics, rituals, i al context històric; i 2) de la població, pel que fa als aspectes demogràfics, de relacions biològiques intra i inter-poblacionals, i destil de vida i de salut, considerant els fets històrics de la invasió musulmana del segle VIII, com un possible punt dinflexió a nivell biològic, social i cultural.
El material daquest estudi està format per les restes esquelètiques humanes excavades de 143 sepultures del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere durant les intervencions arqueològiques de les campanyes 1995-2003. La metodologia de lestudi sha basat en lanàlisi morfològica del material esquelètic a partir dels mètodes clàssics utilitzat en els estudis paleoantropològics, i la implementació de tècniques estadístiques per processar i analitzar les dades.
La presentació i discussió dels resultats shan organitzat a partir de quatre capítols dirigits a respondre els diversos objectius. En el primer capítol Mostra, Context i Tafonomia sha portat a terme lanàlisi de la composició i estructura de la sèrie esquelètica, així com de levolució de la mostra en relació al context funerari i dels aspectes tafonòmics. El segon capítol Paleodemografia: estudi de la biodinàmica poblacional ha consistit en lestimació de paràmetres demogràfics mitjançant les tècniques de la Paleodemografia. El tercer capítol Morfologia esquelètica sha centrat en lanàlisi de la variació fenotípica intra i inter-poblacional. Finalment, en el quart capítol Paleopatologia i paleoepidemiologia shan descrit aquells processos patològics que han afectat a la població, i que poden ser detectats en les restes esquelètiques.
Els resultats obtinguts han permès concloure que:
1) Les restes recuperades de les 143 sepultures han representat un mínim de 208 inhumacions amb una estructura dedat i sexe que reflecteix els perfils demogràfics de les societats humanes; el ritual es caracteritza per la presència de gests habituals en les necròpolis cristianes; shan observat variacions de lestructura dedat i de sexe de les inhumacions relacionades amb la funcionalitat dels edificis religiosos i amb el context històric del conjunt.
2) La població es caracteritza per un perfil demogràfic típic de les societats preindustrials; la variabilitat fenotípica està en correspondència amb la variabilitat de les poblacions locals; la majoria dalteracions esquelètiques són detiologia traumàtica i/o degenerativa relacionada amb lactivitat i ledat dels individus; les prevalences dalteracions buco-dentals són similars a les daltres sèries arqueològiques medievals; els marcadors esquelètics inespecífics i els indicadors demogràfics poblacionals suggereixen unes condicions socials i de salut lleugerament més favorables que en altres comunitats contemporànies locals; les diferències de gènere estan determinades pels majors nivells de mortalitat, les menors robusteses esquelètiques i les menors prevalences dalteracions patològiques, dels individus femenins; pel que fa a levolució de la població, sha observat una continuïtat, tant de la dinàmica com del substrat genètic poblacional, que suggereix un baix impacte, a nivell poblacional, dels fets històrics relacionats amb les incursions musulmanes del segle VIII; tanmateix, els resultats suggereixen majors diferències socials i biològiques de la població dels segles IV a VIII en relació a la dels segles IX a XIII, així com canvis en els patrons dactivitat i en aspectes epidemiològics i nutricionals entre les dues comunitats.
The investigation developed in this thesis is focused on the bioanthropologic study of a community buried in a relevant religious site, the Monumental Complex of Sant Pere Churches (Terrassa, Barcelona province), during a large period of time that ranges from the 4th to the 13th century. This Romanic complex descends from a large Episcopal cathedral from the 6th century, belonging to the Egara bishop during the Visigoth period. According to the historical records, after the Muslim incursions in the 8th century, the complex lost the Episcopal functionality. Moreover, the place name of Ègara disappeared in favour of currents Terrassa. This suggests an abandonment of the complex at both monumental and population level.
Taking into account the facts previously exposed, the study of the burials from this complex will allow the establishment of its evolution, from the origins of the Episcopal cathedral until the establishment of the parish complex and the origin of Terrassa, of the community related to Sant Peres Churches.
Our main goals consisted on characterizing and establishing its evolution: 1) of its necropolis, concerning its biological aspects, rituals, and historical context; and 2) of its population, in relation to demographic aspects, its intra and inter-populations biological relationships, and life style and health, considering the historical facts related to the Muslim invasions as a possible inflection point at biological, social and cultural level.
The material used in this study consisted of the human skeletal remains exhumed from 143 graves from the Monumental Complex of the Sant Pere Churches, during the archaeological interventions undertaken from 1995 to 2003. The methodology was based in the morphological analysis of the skeletal remains using the classical methods applied in the paleoanthropological studies. Moreover, statistical techniques were implemented to process and analyse the data.
Presentation and discussion of results was organized in four chapters directed to answer the objectives. The first chapter Sample, Context and Taphonomy put forward the analysis of the composition and structure of the skeletal sample, as well as it evolution in relation with the funerary context and the taphonomic aspects. The second chapter Paleodemography: study of the populational biodynamic consisted of an estimation of demographic parameters using paleodemographic techniques. The third chapter Skeletal morphology was centred in the analysis of its intra and inter-population phenotypic variation. Finally, in the fourth chapter Paleopathology and paleoepidemiology were described those pathologic processes that affected the population and that can be detected in the skeletal remains.
Obtained results allowed to conclude that:
1) The remains recovered from the 143 graves represented a minimum of 208 inhumations with an age and sex structure representative of the demographic profiles of human populations; the ritual is characterized by the presence of common signs in Christian necropolis; changes in age and sex structure of the burials, related to functionality of religious buildings and to he historical context of the complex, were observed.
2) The sites population is characterized by a demographic profile typical of preindustrial societies; the phenotypic variability is in association with the variability of the autochthonous populations; the majority of the pathological skeletal changes have a traumatic and degenerative aetiology related to the activity and age of the individuals; the prevalence of oral pathology are similar to those observed in other medieval archaeological series; unspecific skeletal markers and populations demographic indicators point out a social and health conditions more favourable than those of other contemporary autochthonous communities; gender differences are determined by the highest levels of mortality, the smallest skeletal robustness and the smallest prevalence of pathogenic alterations in feminine individuals; concerning the population evolution, a continuity was observed in both the dynamics an the population genetic substrate, what suggests a reduced impact at the population level of the historical facts related to the Muslim incursions of the 8th century; however, the results indicate major social and biological differences in the population of the 4th 8th century in comparison to the population of the 9th to 13th century, as well as changes between the two periods in its activity pattern and its epidemiological and nutritional aspects.
