Estudi de les (beta)-lactamases plasmídiques d'espectre ampliat, cefamicinases i carbapenemases en diferents ecosistemes. Anàlisi del seu entorn genètic

• Autores: Raúl Jesús Mesa González
• Directores de la Tesis: Elisenda Miró (dir. tes.), Beatriz Mirelis Otero (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2007
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • La Tesi descriu la prevalença de les soques portadores de betalactamases despectre ampliat (BLEA), cefamicinases i carbapenemases, principals mecanismes de resistència als antibiòtics betalactàmics, no només en làmbit clínic [mostres clíniques i malalts atesos al Servei dUrgències (portadors fecals)] sinó en altres ecosistemes com en els subsòls de granges danimals (aus, porcs i conills), en aigües residuals humanes, en aliments, i en portadors fecals afectats per un brot alimentari. A més a més shan caracteritzat aquests enzims per tal de determinar la freqüència de cadascun dels tipus de betalactamases presents: tipus TEM, SHV i CTX-M com a BLEA, CMY, DHA o ACC com a cefamicinases, o VIM, IMP i altres com a carbapenemases. La conclusió del treball mostra com aquests enzims es poden trobar en tots els ecosistemes avaluats i, per tant, com la selecció de soques portadores daquests no es dóna només en làmbit clínic sinó que roman en tot lentorn humà. Per altra banda, arran daquest treball shan descrit dues noves betalactamases, la CTX-M-14b, i la CTX-M-51, ambdues derivades de la CTX-M-9.

    El fet que les soques portadores daquests enzims shagin trobat en tots els àmbits és causa de greu preocupació. Cal, doncs, intentar evitar la selecció daquestes soques, així com esbrinar quin o quins són els mecanismes que han permès aquesta expansió. Lestudi epidemiològic dels mecanismes de resistència, és de gran interès, no només en làmbit clínic sinó també veterinari, perquè coneixent la prevalença i el tipus denzims implicats es pot actuar oportunament dissenyant polítiques dantibiòtics correctes.

    This thesis describes the prevalence of strains carrying extended spectrum betalactamase (ESBL), plasmid-mediated AmpC and carbapenemase. There are the main mechanism of betalactam resistance, not only in clinic environment [clinical samples and patients attending the emergency room (faecal carriers)] also in others environments such as the floor of animal farms (poultry, pig and rabbit), the urban sewage, food, and human faecal carriers in the context of food-borne disease outbreaks. We have characterized these enzymes to know the frequency of each type of betalactamase: TEM, SHV and CTX-M type as ESBL, CMY, DHA and ACC as plasmid-mediated AmpC, or VIM, IMP and others as carbapenemase. The works conclusion shows that these enzymes can be found in all environments evaluated. Then the selection of strains carrying this kind of enzymes is due not only to clinic environments otherwise to all human environments. In the other hand, we have described two new betalactamase, CTX-M-14b and CTX-M-51, both deriving from CTX-M-9.

    The finding of strains carrying these enzymes in all the environments is of great concerning. We need not to select these strains, and to know what are the mechanisms of expansion of these enzymes. The epidemiologic study of the resistance mechanism is of great interest, not only in hospitals also in veterinarian environment, because knowing the prevalence and the type of enzymes, we can design specific antibiotic policy.