Descobriment experimental de les partícules estranyes i construcció teòrica del concepte destranyesa (1947-1957)
- Autores: Francesca Bresolí Catà
- Directores de la Tesis: Manuel García Doncel (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2007
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Albert Bramon (presid.), Xavier Roqué (secret.), Antoni M. Roca Rosell (voc.), Marià Baig i Aleu (voc.), Joaquim Pla Brunet (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
El descobriment de les partícules estranyes i la concreció del model destranyesa, que permet avançar cap el model de quarks, ha estat poc tractat pels historiadors de la física, els quals han centrat els seus esforços en daltres fites importants que compteixen en temps i espais amb el descobriment daquestes partícules: lasssentament de la QED, el descobriment del pió i la seva relació amb les forces nuclears, lescalada energètica dels acceleradors... La historiografia parla copiosament del desenvolupament de la física nuclear en les dècades 30 i 40, del treball en els laboratoris i de lestudi de la natura dels raigs còsmics. A partir daquí, però, es passa a la Big Science, al treball als grans acceleradors que en un primer moment sincriuen a la recerca nuclear i, tot seguit, a la física de partícules.
Aquesta tesi pretén començar a omplir aquest buit. Lestudi que ens ocupa, en ell mateix, ofereix a la història de la ciència un exemple de procés microhistòric de descobriments múltiples, mancats de predicció teòrica i que abasten una dècada sencera (1947-1957). Però més enllà de la seva singularitat, el procés de descobriment i teorització de les partícules estranyes pot servir de pont per entendre la transició dels laboratoris de radioactivitat i física nuclear del període dentreguerres als laboratoris organitzats al voltant dels grans acceleradors, o la transició de la física nuclear a la física de partícules. Es per tot això que creiem que no es pot menystenir la seva contribució.
