Resumen de De la pràctica artística a la comunicació audiovisual i multimèdia
- English
From artistic practice to audiovisual and multimedia communication The mating of forms and episodes of contagion between artistic practice and audiovisual and multimedia in the context of change in the society of culture over the last thirty years are the subject of this dissertation. Its genesis lies in the hypermedia formalization (texts, images, sounds, and videos) of the latter and in the desire to give structure, organization and rules to the referential and methodological framework, as well as the epistemological corpus, in a ramified fashion.
Under a synchronic, interactive ordering of procedures of asking about what (detection), seeing where and what it has involved (analysis), and learning how and in what way (description), we extract an assessment of the complex set of contributions made by art to communication.
The blows, noiseless, to the rigid structures of communication, encouraged by art; the consequences of the exercise of a critical sense toward mediation and of an increased awareness of the ecology of the media; the influences on the renewal of the perception of media space and time make up part of the set of conclusions. Arts contribution to the appearance of new typologies of audiovisual and multimedia expression; the effect of elements originating in art on the shape of a post sensibility in present-day communication are described in this non-linear dissertation (original hypermedia version), now available in linear form (PDF text version).
- català
Les formes daparellament i els episodis de contagi entre la pràctica artística i laudiovisual i el multimèdia en el context de canvi de la societat cultural dels darrers trenta anys són els objectius daquesta tesi. La seva gènesi es troba en la formalització hipermèdia (textos, imatges, sons i vídeos) daquesta i en la voluntat darticular, organitzar i regular el marc referencial i metodològic, així com el corpus epistemològic, de manera ramificada.
Sota una ordenació sincrònica i interactiva dels procediments dinterrogar-se pel què (detecció), de veure on i què ha suposat (anàlisi) i de conèixer com i de quina manera (descripció), sextreu una valoració del conjunt complex de les aportacions fetes per lart a la comunicació.
Les etzibades, sense estrèpits, en lestructura rígida de la comunicació encoratjades per l'art; les conseqüències de lexercici dun sentit crític envers la mediació i duna conscienciació de lecologia dels mitjans; les influències en la renovació de la percepció despai i de temps mediàtic, formen part del plec de conclusions. La contribució de lart a laparició de noves tipologies de lexpressió audiovisual i multimèdia; la inferència delements provinents de lart en la configuració duna sensibilitat post en la comunicació actual són descrits en aquesta tesi no lineal (versió original hipermèdia) que ara teniu a labast en forma lineal (versió textual en PDF).
RESUMEN Las formas de aparejamiento y los episodios de contagio entre la práctica artística y el audiovisual y el multimedia en el contexto de cambio de la sociedad cultural de los últimos treinta años son los objetivos de esta tesis. Su génesis se encuentra en la formalización hipermedia (textos, imágenes, sonidos y vídeos) de la misma y en la volundad de articular, organizar y regular el marco referencial y metodológico, así como el corpus epistemológico, de manera ramificada.
Bajo una ordenación sincrónica e interactiva de los procedimientos de interrogarse por el qué (detección), de ver dónde y qué ha supuesto (análisis) y de conocer cómo y de qué manera (descripción), se extrae una valoración del conjunto complejo de las aportaciones realizadas por el arte a la comunicación.
Los golpes, sin estrépitos, en la estructura rígida de la comunicación, alentados por el arte; las consecuencias del ejercicio de un sentido crítico para con la mediación y de una concienciación de la ecología de los medios; las influencias en la renovación de la percepción de espacio y de tiempo mediático, forman parte del conjunto de conclusiones. La contribución del arte a la aparición de nuevas tipologías de la expresión audiovisual y multimedia; la inferencia de elementos procedentes del arte en la configuración de una sensibilidad post en la comunicación actual son descritos en esta tesis no lineal (versión original hipermedia) que ahora tienen a su alcance en forma lineal (versión textual en PDF).
