Mercat, classe i persona en les relacions laborals. Entre la individualitat i lacció col·lectiva
- Autores: Ramon de Alós-Moner Vila
- Directores de la Tesis: Fausto Miguélez Lobo (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2007
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Pachi Pérez (presid.), Antonio Martin Artiles (secret.), Carlos Prieto Rodríguez (voc.), Pere Jódar Martínez (voc.), Holm-Detlev Köhler (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 4 Citas
- Resumen
Lobjectiu de la tesi és mostrar com certs esquemes habituals en els estudis sociològics de les relacions laborals perden capacitat dinterpretació. A partir de lexplotació bàsicament de la Encuesta de Calidad de Vida en el Trabajo (ECVT) de 2004 del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales i dentrevistes en profunditat a dirigents dorganitzacions empresarials i sindicals, lestudi destaca com els mercats de treball avui a Espanya presenten una estructura segmentada plural i complexa, la qual cosa obliga a anar més enllà de les tradicionals visions dualistes en lestudi de les relacions laborals (insiders i ousiders, centre i perifèria, etc.), així com a entendre que aquestes relacions laborals no sempre són només relacions bilaterals entre qui contracta i el treballador. Les dades analitzades permeten constatar la importància que adquireixen les estratègies empresarials en els processos identificats de segmentació dels mercats de treball; unes estratègies empresarials que persegueixen guanyar majors espais de decisió i alhora externalització del risc.
Les dades de la ECVT permeten constatar com la segmentació laboral repercuteix al seu torn en una fragmentació dinteressos, valors, expectatives, actituds i comportaments entre treballadors. Daquí que es faci difícil, en relacions laborals, referir-se a treballador (o empresa en el seu cas) sense introduir-hi distincions. És més, la segmentació laboral i la diversitat dinteressos, valors, expectatives, actituds i comportaments entre treballadors mostra la importància dincloure gènere, origen ètnic, classe social i biografia, en lestudi de les relacions laborals, així com el coneixement de com interactuen les relacions socials dels treballadors fora de lempresa amb les que tenen lloc en el seu interior.
La tesi constata també com la segmentació laboral afavoreix i dóna espai a actituds individualistes entre treballadors, alguns pel seu baix poder de negociació, la qual cosa porta a parlar de submissió a la decisió empresarial, altres per la seva dèbil identificació amb el col·lectiu, i encara altres pel seu alt poder de negociació. Aquestes diverses tendències cap a la individualització venen ajudades quan els actors col·lectius tradicionals no deixen espai a particularitats personals en les relacions col·lectives.
Daltra banda, la pluralitat i complexitat de la segmentació laboral dóna peu, des de bases objectives i subjectives que es reforcen mútuament, al sorgiment també de comportaments de tipus corporatiu o microcorporatiu, especialment per part de treballadors que comparteixen una situació distintiva de mercat. Però no només, els comportaments corporatius apareixen, així mateix, en les organitzacions sindicals que es pretenen universals o inclusives, la qual cosa sexplica pels seus biaixos afiliatius i organitzatius, estratègies i pràctiques quotidianes.
La pluralitat i complexitat de la segmentació laboral comporta nous problemes de governabilitat per a les organitzacions, en allò que es sol definir com la gestió de i des de la diversitat: en definitiva, com acordar objectius comuns, definir estratègies compartides, actuacions diàries per portar-les a terme i funcionament cohesionat de lorganització, en la que sidentifiquin grups i les persones puguin projectar les seves aspiracions. En definitiva, com va escriure Wright Mills, es planteja la qüestió de com es tradueix la diversitat de problemes personals en col·lectius i com adquireixen significació humana individual aquests problemes col·lectius.
Finalment, la tesi posa de relleu la necessitat de laproximació pluridisciplinar en lestudi de les relacions laborals, daltres subdisciplines de la sociologia i daltres ciències socials.
The objective of the thesis is to show that certain patterns that are habitual in sociological studies of industrial relations are losing their validity as interpretative models. Drawing mainly on the analysis of the Survey of the Quality of Life at Work (Encuesta de Calidad de Vida en el Trabajo, ECVT) of 2004 of the Spanish Ministry of Labour and Social Affairs and on in-depth interviews with leaders of employers' associations and trade unions, the study shows how present-day labour markets in Spain have a segmented structure that is complex and pluralistic. This makes it necessary to go beyond the traditional dualist visions in industrial relations (between insiders and outsiders, core and periphery, etc.), and to understand that industrial relations are not always merely bilateral relations between employers and employees. In the identified processes of segmentation of labour markets, the results show the importance of business strategies aimed at gaining greater decision-making capacity and at outsourcing risk.
The figures of the ECVT indicate that the current labour segmentation is leading to a fragmentation of interests, values, expectations, attitudes and behaviours among workers, which makes it difficult in industrial relations to consider workers (or companies) as a whole. Furthermore, labour segmentation and the diversity of interests, values, expectations, attitudes and behaviours among workers shows the importance of including gender, ethnic origin, social class and personal background in the study of industrial relations, and also of considering how the social relations of workers outside the company interact with those that take place inside it.
The thesis finds that labour segmentation fosters and creates suitable situations for individualistic attitudes among workers, some due to their low bargaining power and submission to the decisions of the employers, others due to their weak identification with the group, and yet others due to their high bargaining power. These diverse tendencies towards individualisation are aided when the traditional collective actors leave no room for personal particularities in collective relations.
Furthermore the plurality and complexity of labour segmentation lead, from objective and subjective bases that reinforce each other, to the emergence of corporate and micro¬corporate behaviours, especially by workers who share a distinctive market situation. Though trade unions claim to be universal and inclusive, they also show corporate behaviours due to biases in their membership and organisation, their strategies and their daily practices.
The plurality and complexity of labour segmentation leads to new problems of governability for organisations, in what tends to be defined as management of and through diversity: reaching agreements on common objectives and defining shared strategies in such a way that groups and persons can project their aspirations on them, and carrying out daily actions aimed at implementing these strategies and achieving the cohesive functioning of the organisation. Indeed, as stated by Wright Mills, the question arises of how one translates the diversity of personal problems into collective ones and how these collective problems take on individual human meaning.
Finally, the thesis points out the need for a multidisciplinary approach to the study of industrial relations, of other sub-disciplines of sociology and other social sciences.
