Resumen de Estudio de las praderas de fanerogamas marinas en Baja California Sur (México): ciclo de vida y estrategias reproductivas de Zostera marina, Halodule wrightii y Halophila decipiens
- español
Se analizó el comportamiento de la biomasa, densidad de haces, morfología y floración de tres especies de fanerogamas marinas: Zostera marina L., Halodule wrightii Ascherson y Halophila decipiens Ostenfeld, en la península de Baja California Sur, una región en la que enfrentan condiciones ambientales cercanas a sus límites de tolerancia. El trabajo se compone de dos partes, la primera consiste de cuatro estudios sobre Zostera marina L., especie de afinidad templado-fría, que es dominante en la costa del Pacífico norte, y la segunda que se enfoca al estudio de Halodule wrightii y Halophila decipiens, especies de afinidad tropical que se observan en la costa del Golfo de California.
Todas las praderas de Zostera marina ubicadas en la costa del Pacífico de la Península de Baja California son perennes. No se observaron indicadores de la existencia de plantas anuales. Existe una tendencia a una mayor reproducción sexual de Z. marina hacia el sur. Esta tendencia fue significativa en el nivel intermareal, mas no en el submareal. Se observó una amplia variabilidad en la abundancia y reproducción sexual de Z. marina entre las diferentes localidades de la costa del Pacífico de Baja California Sur. La variación estacional de la biomasa y reproducción sexual de Z. marina en el complejo lagunar de Bahía Magdalena, el límite sur de distribución de esta especie en la costa oriental del Pacífico norte, indica que existen condiciones favorables para su crecimiento desde invierno hasta el verano y que a fin del verano y principio del otoño se presentan condiciones adversas que limitan su desarrollo. La praderas de Z. marina en Bahía Magdalena sobreviven a condiciones muy limitantes durante el periodo entre verano y otoño, pero mantienen su forma de vida perenne y no se observó la presencia de plantas anuales, este comportamiento de diferente de otras regiones que son límite de distribución latitudinal, donde coexisten plantas perennes y anuales. Dentro del Golfo de California las poblaciones de Z. marina tienen una forma de vida completamente anual, ninguna planta sobrevive al paso del verano, su temporada de crecimiento y reproducción ocurre desde el final del otoño hasta mitad de la primavera. Al evaluar mediante un trasplante recíproco la influencia ambiental sobre las diferentes estrategias de vida (anual y perenne), de poblaciones de Z. marina en las costas de Baja California Sur. Las plantas anuales no pudieron sobrevivir en una localidad donde Z. marina vive en forma perenne, mientras que las plantas perennes trasplantadas dentro del Golfo de California pueden sobrevivir unas semanas más que las plantas anuales, pero no sobreviven al final del verano. En las praderas tanto anuales como perennes se observan variaciones interanuales de abundancia y reproducción sexual que están asociadas a las variaciones térmicas del ambiente.
Se evaluó la variación estacional de la abundancia y morfología de haces de Halodule wrightii en dos localidades del Suroeste del Golfo de California. Presentó limitaciones a su crecimiento, especialmente en el invierno y ante eventos como las tormentas, aunque resiste bien bajas temperaturas de hasta 20°C y muestra una buena capacidad de recuperación al enterramiento. Las localidades estudiadas muestran una tendencia al aumento en la extensión de las praderas. No se observó formación de flores o producción de semillas de Halodule wrightii. Halophila decipiens fue observada y documentada por primera vez dentro del Golfo de California y el Pacífico oriental mediante este estudio. Se observó que su mayor crecimiento y la reproducción sexual se presentan en la temporada de primavera a principio del otoño.
La presencia de especies de fanerógamas de afinidad tropical y templada en esta región favorece una moderada diversidad biológica de este grupo, con 4 especies presentes dentro del Golfo de California y un total de 6 especies en las costas de la península de Baja California. Esta diversidad se ve enriquecida a nivel genético debido a que incluye las formas anual y perenne de Zostera marina.
- català
S'analitza el comportament de la biomassa, densitat de feixos, morfologia i floració de tres espècies de fanerògames marines Zostera marina L., Halodule wrightii Ascherson i Halophila decipiens Ostenfeld, a la península de Baixa Califòrnia Sud, una regió en la qual s'enfronten condicions ambientals properes als seus límits de tolerància. El treball es composa de dues parts, la primera consisteix de quatre estudis sobre Zostera marina L., espècie d'afinitat temperat- freda, que és dominant a la costa del Pacífic nord, i la segona que s'enfoca a l'estudi de Halodule wrightii i Halophila decipiens, espècies d'afinitat tropical que s'observen a la costa del Golf de Califòrnia.
Totes les praderies de Zostera marina ubicades a la costa del Pacífic de la Península de Baixa Califòrnia són perennes. No es van observar indicadors de l'existència de plantes anuals. Hi ha una tendència a una major reproducció sexual de Z. marina cap al sud. Aquesta tendència va ser significativa en el nivell intermareal, més no en el submareal. Es va observar una àmplia variabilitat en l'abundància i reproducció sexual de Z. marina entre localitats dins de les diferents localitats de la costa del Pacífic de Baixa Califòrnia Sud. La variació estacional de la biomassa i reproducció sexual de Z. marina al complex de llacunes de “Bahía Magdalena”, el límit sud de distribució d'aquesta espècie a la costa oriental del Pacífic nord, indica que hi ha condicions favorables per al seu creixement des hivern fins a l'estiu i que cap a l'estiu i principi de la tardor es presenten condicions adverses que limiten el seu desenvolupament. Les praderies de Z. marina a “Bahía Magdalena” sobreviuen a condicions molt limitants durant el període entre estiu i tardor, però mantenen la seva forma de vida perenne i no es va observar la presència de plantes anuals, aquest comportament és diferent d'altres regions que són límit de distribució latitudinal, on coexisteixen plantes perennes i anuals. Dins del Golf de Califòrnia les poblacions de Z. marina tenen una forma de vida completament anual, cap planta sobreviu al pas de l'estiu, la seva temporada de creixement i reproducció és des del final de la tardor fins a meitat de la primavera. Varem avaluar mitjançant un trasplantament recíproc la influència ambiental sobre les diferents estratègies de 8 vida (anual i perenne), de poblacions de Z. marina a les costes de Baixa Califòrnia Sud. Les plantes anuals no van poder sobreviure en una localitat on Z. marina viu en forma perenne, mentre que les plantes perennes trasplantades dins del Golf de Califòrnia poden sobreviure unes setmanes més que les plantes anuals, però no sobreviuen a finals d'estiu. A les praderies tant anuals com perennes s'observen variacions interanuals d'abundància i reproducció sexual que estan associades a les variacions tèrmiques de l'ambient.
Es va avaluar la variació estacional de l'abundància i morfologia de feixos de Halodule wrightii en dues localitats del Sud-oest del Golf de Califòrnia. Va presentar limitacions al seu creixement, especialment a l'hivern i davant d'esdeveniments com les tempestes, encara que resisteix bé baixes temperatures de fins a 20°C i mostra una bona capacitat de recuperació a l'enterrament. Les localitats estudiades mostren una tendència a l'augment en l'extensió de les praderies. No es va observar formació de flors o producció de llavors de Halodule wrightii. Halophila decipiens va ser observada i documentada per primera vegada dins del Golf de Califòrnia i el Pacífic oriental mitjançant aquest estudi. Es va observar que la seva major creixement i la reproducció sexual es presenten en la temporada de primavera a principi de la tardor.
La presència d'espècies de fanerògames d'afinitat tropical i temperada en aquesta regió afavoreix una moderada diversitat biològica d'aquest grup, amb espècies presents dins del Golf de Califòrnia i un total de 6 espècies a les costes de la península de Baixa Califòrnia. Aquesta diversitat es veu enriquida a nivell genètic ja que inclou les formes anual i perenne de Zostera marina.
- English
Biomass, shoot density, morphology and flowering variations of three seagrass species Zostera marina L., Halodule wrightii Ascherson and Halophila decipiens Ostenfeld, in the peninsula of Baja California Sur are analyzed. This is a region with environmental conditions close to their tolerance limits. The work has two sections: the first involve four studies on Zostera marina L., a temperate- cold species, which is dominant in the North Pacific coast, and the second focuses on the study of Halodule wrightii and Halophila decipiens, species of tropical affinity observed in the Gulf of California.
All eelgrass meadows located on the Pacific coast of the Baja California Peninsula are perennial. No evidence on the existence of annual plants in the Pacific coast of the peninsula was observed. A trend towards higher sexual reproduction of eelgrass in southern areas was observed. This trend was significant in the intertidal level, but not in the subtidal. A wide variability in abundance and sexual reproduction of eelgrass between locations was observed.
The seasonal variation of biomass and sexual reproduction of eelgrass in the lagoon complex of Bahía Magdalena, the southern distribution limit of eelgrass in the eastern North Pacific coast, indicates that there are favorable conditions for growth from winter to summer and that in late summer and early fall adverse conditions limit their development. Eelgrass meadows in Bahía Magdalena survive to very limiting conditions during the period between summer and autumn and maintain their perennial life form; presence of annual plants was not observed. This is different from other regions at latitudinal distribution limit where perennial and annual plants coexist. Eelgrass populations in the Gulf of California present an entirely annual life form, and no plant survives summer.
Growth and reproduction season occurs from late fall to mid spring. Evaluation of environmental influence on different life strategies (annual and perennial) in populations of eelgrass in the coasts of Baja California Sur, through a reciprocal transplant, showed that annual plants could not survive in a locality where eelgrass lives perennially, while perennials transplanted into the Gulf of California could survive a few weeks rather than annuals, but did not survive to the end of summer. In both annual and perennial meadows, interannual variations of abundance and sexual reproduction that are associated with ambient temperature variations were observed.
The seasonal variation in abundance and shoot morphology of Halodule wrightii at two locations in the Southwest Gulf of California was evaluated. H.
wrightii presented growth limitation, especially in winter and during events such as storms, although tolerates temperatures as low as 20°C and shows good resilience to burial. The localities studied show an increasing trend in the extent of the patches. No formation of flowers or seed production was observed in Halodule wrightii. Halophila decipiens was observed and documented for the first time in the Eastern Pacific by this study. It was observed that H. decipiens greatest growth and sexual reproduction occur from spring to early fall.
The presence of seagrass species of tropical and temperate affinity in this region favors a moderate biological diversity of this group, with 4 species occur in the Gulf of California and a total of 6 species on the whole coasts of the peninsula of Baja California. This diversity is enriched at the genetic level because it includes the annual and perennial forms of eelgrass
