La ciutat com a diagrama de llocs públics

• Autores: Jaume Barnada López
• Directores de la Tesis: Carles Martí Arís (dir. tes.), Antoni Ramón Graells (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2003
• Idioma: catalán
• ISBN: 84-688-1228-5
• Depósito Legal: B.15814-2003
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep María Montaner Martorell (presid.), Antonio Armesto Aira (secret.), Josep Olives Puig (voc.), Antonio Jesús Barrionuevo Ferrer (voc.), Joaquim Sabaté Bel (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen
  • català

    Comprendre la globalitat de la ciutat d'avui és difícil i sovint intentem explicar-la a través d'anècdotes o de manera parcial. La tesi proposa analitzar: la necessitat d'estructures formades per espais urbans a les ciutats, i la forma que aquestes ens donen com a mètode per saber que és i com ha de ser un fet urbà. Aquests sistemes son del tot imprescindibles i en ells recau en gran part la forma i la qualitat urbana, per tant la seva absència és sinònim de lloc suburbà. Les estructures estan formades per la combinació racional de llocs públics i el conjunt d'això és un diagrama urbà. Per abordar aquest tema la tesi es composa de dues parts.

    En la primera part, es descriuen els llocs públics que són fonamentals en algunes ciutats, i és comprova com aquests col·laboren definitivament a la forma urbana. En aquesta part s'analitzen dotze ciutats situades a àmbits geogràfics distints, quatre són asiàtiques, quatres europees i quatre americanes. En la selecció es busca que les ciutats estiguin suficientment allunyades culturalment per tal de que en principi els llocs que siguin estudiats puguin esdevenir elements prou especials de cada situació. Allò realment interesant és el comprovar com aquests espais urbans tenen un valor universal i que son apreciats i utilitzats en distints models de ciutat com a formes habituals de composició de l'estructura de la ciutat.

    En la segona part, s'analitza la forma del diagrama de la ciutat i com aquest és el seu suport estructural. Per fer-ho sempre es compara l'estructura formada per a llocs públics amb ciutats o parts de ciutats. Es parteix sempre d'allò més elemental, com és una plaça o un carrer, i a través d'un procés de composició urbana es dissenya un sistema complex i urbà. En tot això, la forma dels diagrames resultants és estudiada de maneres diferents i es fan símils amb altres diagrames com son els que hi ha en els taulers de jocs. La possibilitat de fer una forta abstracció de la forma de la ciutat i arribar a conèixer el seu diagrama és essencial. Per això mètodes reductius i/o de comparació que ens ajudin a sintetitzar el problema ens poden ser útils. Els jocs i en especial els diagrames dels seus taulers seran un camí interessant a investigar. Conèixer la ciutat és saber jugar al seu tauler urbà.

    En conclusió la tesi determina que els diagrames urbans són completament imprescindibles en qualsevol ciutat i la seva absència sols és símptoma de marginalitat. La tesi proposa dos maneres de realitzar diagrames, sempre fets a través de la suma de llocs públics. La primera, és aquella que utilitza llocs bàsics de composició com son les places i els carrers. La segona, és la que es denomina com a campus i proposa una ciutat oberta i de fàcil integració amb la natura. La ciutat ha d'estar sempre recolzada per estructures equivalents a diagrames de llocs públics. Finalment, en l'epíleg, la tesi proposa quasi un petit manual de composició urbana, o si més no alguns elements imprescindibles per a qualsevol ciutat.

    ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

  • English

    It is difficult to understand the present-day city in its totality and we often try to explain it through anecdotes or only partially. The thesis proposes to analyse: the need for structures formed by urban spaces in the cities, and the shape they offer us as a means to knowing what they are and the nature of urban facts. These systems are indispensable and to a great extent urban form and urban quality reside in them; therefore their absence is synonymous to the suburban area. The structures are formed by rational combination of public spaces and the resulting whole is an urban diagram. To tackle this theme the thesis is divided into two parts.

    In the first part public spaces which are essential to some cities are described, and the way they finally contribute to the urban form is examined. In this part twelve cities from different geographical areas are analysed; four of them are Asian, four are European and another four are American cities. With this selection we are aiming for cities that culturally are far enough apart to allow the chosen spaces to become sufficiently special elements in each situation. The surprise comes when we find out that these urban spaces have a universal value and are appreciated and put into use in different city models as common shapes in composing the city structure.

    In the second part the form of the city diagram and the way in which the diagram works as the structural support are analysed. To do this the structure formed by public spaces is compared to cities or parts of cities. The most elementary things, like a square or a street, are the starting point, and through a process of urban composition a complex and urban system is designed. The shape of the resulting diagrams is studied in different ways and comparisons are made with other diagrams like the ones there are on game boards. The possibility of making a high-level abstraction of the form of the city and getting to know its diagram is essential. So methods of reduction and/or comparison that help us to synthesise the problem can be useful to us. Games and, in particular, the diagrams of their boards will be interesting paths to explore. Knowing the city knows how to play on the urban board.

    In conclusion this thesis establishes that urban diagrams are indispensable in any city and that their absence is simply a symptom of marginality. The thesis proposes two ways of creating diagrams, always through the adding up of public spaces. The first one uses basic compositional places like squares and streets. The second is named "campus" and suggests an open city, integrating effortlessly with nature. The city always has to be supported by structures that are equivalent to the diagrams of public spaces. Finally, in the epilogue the thesis offers something like a small "urban composition" manual or some essential elements for any city.