Incidència de l'urbanisme en la funció econòmica i social de la ciutat: el rol de les ciutats mitjanes en un entorn metropolità
- Autores: M. Dolors Calvet Puig
- Directores de la Tesis: Francesc Solé Parellada (dir. tes.), Pere Alavedra Ribot (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2006
- Idioma: catalán
- ISBN: 84-689-9279-8
- Depósito Legal: B.31289-2006
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francisco Javier LLovera Sáez (presid.), Xavier Llinàs Audet (secret.), Antonio Aguado de Cea (voc.), Muriel Casals i Couturier (voc.), Carme Miralles i Guasch (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 1 Cita
- Resumen
El treball dinvestigació parteix dun marc teòric sobre la situació de les ciutats i del seu desenvolupament i busca la relació que pugui haver-hi entre els actes de govern duna ciutat i la seva situació dequilibri i de benestar intern. En la tesi es fa una recerca dels actes de govern en el camp de lurbanisme i es relacionen amb el desenvolupament equilibrat de la ciutat.
Analitza la importància de lacció de govern sobre els canvis en el territori i centra la investigació en un dels elements que dóna suport a aquests canvis: el sòl i lactuació urbanística que en ell es desenvolupa.
Relaciona les tramitacions urbanístiques amb levolució de variables físiques, de població i econòmiques, amb indicadors dequipament social i amb paràmetres tecnològics i mediambientals; daquestes variables sextreuen uns índex que permeten una comparació més homogènia entre ciutats. Les variables permeten saber lestat de les ciutats i la tesi busca una mesura per saber-ne lequilibri estructural i la qualitat de vida. Vol saber si una ciutat es pot incloure entre les ciutats mitjanes o si és una ciutat intermèdia, a partir de les definicions que fa de cada un dels tipus de ciutat.
La tesi fa un seguiment de les ciutats mitjanes, nestudia les seves característiques i les condicions dequilibri i de competència entre elles.
Constata també que el sòl industrial és el que ha sofert mes transformacions en les ciutats dels nostres entorns; la tesi fa un seguiment dels mecanismes legals i econòmics daquestes transformacions i estudia les transformacions dels antics sols industrials utilitzats en una primera etapa per reequipar les ciutats i en una segona etapa per crear nuclis potents de serveis dins el nucli urbà.
Per confirmar les hipòtesi en la tesi shan seleccionat cinc-centes noranta sis variables de vint-i-cinc ciutats de Catalunya, la majoria delles a làrea metropolitana de Barcelona, el que permet també fer unes aproximacions sobre lequilibri de les diferents ciutats a làrea metropolitana i la seva relació amb la gran ciutat.
Aquestes aproximacions entre ciutats es visualitzen tant amb les dades dels annexos de cada una de les variables com en la representació gràfica que sen fa a les figures i als gràfics corresponents.
En aquesta tesi es constata que hi ha una certa correlació entre lacció de govern, moltes vegades visualitzada mitjançant lacció urbanística i lestat de diferents variables que poden ajudar a descobrir una situació dequilibri o de desequilibri de la ciutat amb lentorn immediat.
La tesi presenta una estructura en sis capítols i uns annexos.
En primer i segon capítol recullen la bibliografia de referència i construeixen un marc teòric que sustenta les exposicions posteriors En el tercer capítol formula les hipòtesi de treball El quart capítol incideix en els models i instruments per recuperar el sòl industrial per a daltres activitats urbanes i nestudia la seva incidència en diferents ciutats.
El capítol cinquè estudia les repercussions de lactivitat urbanística i els usos del sòl en vint-i-cinc ciutats de Catalunya El capítol sisè formula unes conclusions i apunta unes possibles línies de recerca posterior.
Els annexos recullen les normatives que ha sustentat els diferents criteris per fer les transformacions urbanístiques del sòl industrial en algunes de les ciutats metropolitanes estudiades.
