Aquesta tesi ofereix un examen en profunditat del comportament d’apreuament de les accions dipositades per part dels mercats emergents que, en gran part, s’han menystingut tot i el seu paper de dominació en l’àmbit del creuament de cotitzacions estrangeres. Les característiques de les accions dipositades fan que tinguin un valor idèntic al del seu stock subjacent i, per tant, esperen ser valorades de la mateixa manera. El fet de dur a terme una anàlisi detallada d’aquesta qüestió ha estat obstaculitzat fins ara per la falta de qualitat de les dades del dia a dia dels mercats emergents, unes informacions que faciliten l’anàlisi a temps real de la relació entre els preus de les accions dipositades i els seus stocks subjacents. Aquest estudi directe és necessari des del moment que aquests mercats tenen grans barreres comercials que possiblement distorsionen les relacions d’apreuament teòriques i emmascaren els veritables patrons d’apreuament. En el primer assaig s’examina el llarg funcionament fonamental de la relació econòmica que lliga els dos valors: la llei del preu únic. Proves recents demostren que, contràriament a allò que ocorre amb els valors de mercat, l’equitat de preus es trenca en els valors dels mercats emergents a causa de la presència de barreres comercials com ara els preus de comerç, les restriccions de la venda al detall i el control de capital. En el primer assaig es confirma la violació de la llarga carrera de la paritat en els preus de les accions dipositades egípcies, fet que està corroborat per proves de fortalesa dutes a terme durant diversos caps de setmana al mercat local i al mercat amfitrió, com també en els moviments del règim del tipus de canvi. El segon assaig se centra a identificar si existeixen oportunitats reals d’arbitratge quan es viola l’equilibri en la relació d’apreuaments subjacent. En l’anàlisi s’utilitza una única freqüència elevada durant dos anys de dades diàries de 16 valors egipcis i argentins per identificar si existeixen oportunitats d’arbitratge durant el període en què els dos valors estan comerciant i establir si les comercialitzacions d’arbitratge juguen algun paper en la convergència de preus. La metodologia emprada es basa en un procediment d’identificació del nou arbitratge que té en compte les despeses del comerç dinàmic i el volum d’aquest. S’ha establert una evidència de la presència d’un gran nombre d’oportunitats d’arbitratge a través de la mostra. S’ha vist que les oportunitats d’arbitratge persisteixen durant uns quants minuts i demanen més d’una comercialització per convergir en zones no arbitrades. A partir d’un algoritme de filtració s’extreuen les veritables comercialitzacions d’arbitratge de la comercialització d’arbitratge de les dades i s’estableix la importància del rol d’arbitratge en el moment de restablir els preus al seu valor fonamental i en el moment d’evitar que els preus vagin a la deriva lluny d’un preu implícit comú i eficient. El tercer assaig afegeix l’anàlisi de l’arbitratge i fa servir les mateixes dades diàries per examinar si és el mercat local o l’estranger el que juga un paper més dominant en l’apreuament diari dels valors de les cotitzacions creuades egípcies i argentines. Els resultats mostren que els dos mercats són importants per al procés de descobriment de preus, però que tant per a tots els valors egipcis com per a la major part dels argentins, el mercat local juga un paper més dominant. S’ha determinat que la localització de la descoberta del preu depèn de múltiples factors, entre els quals la liquiditat i el volum de comercialitzacions que cada mercat pot atraure són els més importants. El darrer assaig de la tesi va estar motivat pels resultats del tercer assaig i inspirat pels moviments de la Primavera Àrab de l’Orient Mitjà. L’aixecament a Egipte del 25 de gener va estar acompanyat pel tancament complet dels mercats d’stock durant dos mesos sencers. Aquest fet va crear una situació interessant en la qual els únics valors egipcis que podien comercialitzar eren aquells que tenien accions dipositades i que comercialitzaven al Regne Unit. Utilitzem aquest fet per examinar l’efecte d’un canvi en el marc legal en la localització de la descoberta del preu i per determinar que durant el període d’excepció durant el qual el mercat local va estar tancat, la localització de la descoberta del preu va canviar al mercat estranger, fent que aquest fos la localització dominant per a les activitats d’apreuament. Això proporciona dades de la naturalesa dinàmica del descobriment de preus de les accions dipositades.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados