Impacte de les alteracions cerebrals en la percepció del dolor per herpes zòster i neuràlgia postherpètica

• Autores: Mercè Genové Cortada
• Directores de la Tesis: Xavier Rius Cornado (dir. tes.), María J. Portella (dir. tes.), Elena Català Puigbó (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Enric Alvarez Martinez (presid.), Jordi Montero Homs (secret.), Antonio Montero Matamala (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Patología clínica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • El dolor neuropàtic per herpes zòster, tant en la seva fase aguda com crònica (neuràlgia postherpètica) té un fort impacte en la funcionalitat i en la qualitat de vida dels pacients que el pateixen. La intensitat i les característiques peculiars d’aquest tipus de dolor, així com la pobra resposta als tractaments analgèsics convencionals, converteixen aquest dolor en un important problema de salut pública. Recentment les tècniques de neuroimatge ens han proporcionat nous coneixements sobre els canvis estructurals cerebrals que tenen lloc en els pacients amb dolor neuropàtic. No obstant, poc sabem sobre les diferències entre el dolor agut i el crònic i el procés de cronificació del dolor. HIPÒTESI: El dolor neuropàtic secundari a la infecció per herpes zòster pot desencadenar alteracions estructurals a nivell cerebral; i el seu patró d’afectació difereix entre els pacients que pateixen dolor agut o subagut, i els pacients amb dolor crònic. OBJECTIU PRINCIPAL: Comparar pacients amb dolor agut, dolor crònic, i subjectes sense dolor i observar si es produeixen canvis estructurals en la substància grisa cerebral, en el volum dels tàlems i en la connectivitat anatòmica entre les àrees cerebrals implicades en el processament central del dolor. OBJECTIUS SECUNDARIS: Determinar quines variables relacionades amb el dolor i amb l’estat emocional dels pacients s’associen amb aquestes alteracions cerebrals. MATERIAL I MÈTODES: S’han analitzat 60 subjectes, d’ambdós sexes i d’edats compreses entre 65-85 anys, dividits en tres grups: 20 pacients amb dolor neuropàtic per herpes zòster agut, 20 pacients amb neuràlgia postherpètica i 20 subjectes sense clínica de dolor. A tots els participants de l’estudi se’ls va realitzar una valoració clínica i psicològica, i una ressonància magnètica cerebral estructural per objectivar les alteracions cerebrals. RESULTATS I CONCLUSIONS: En l’estudi s’han objectivat alteracions cerebrals estructurals tant en els pacients amb dolor neuropàtic agut com crònic, respecte als controls; però sense trobar-se diferències significatives entre els dos grups de dolor. S’han observat tant increments com reduccions en el volum de la substància grisa, disminució en el volum dels tàlems i alteracions en els tractes de la substància blanca en els dos grups de dolor, que no només afecten a les estructures corticals i subcorticals que intervenen en el processament central del dolor (pain matrix), sinó que impliquen altres estructures que intervenen en la modulació cognitiva i emocional del dolor. Aquestes alteracions són més evidents i més extenses en el grup de dolor crònic respecte al grup de dolor agut, i el patró d’afectació difereix entre els dos grups de dolor: - En els pacients amb dolor agut hi ha una major afectació anatòmica d’estructures més subcorticals i temporals medials, que intervenen en l’avaluació somatosensorial de l’estímul nociceptiu, amb un increment de les àrees frontals respecte als controls, que indicaria un major control top-down en el processament del dolor. - En els pacients amb dolor crònic, s’observa una major afectació d’àrees cerebrals més corticals (frontal, temporal i cingulat) relacionades amb el processament cognitiu, emocional i en la modulació endògena del dolor. Això suggeriria un major control bottom-up en el processament del dolor que podria acabar saturant les estructures corticals, impactant-hi negativament i donant com a resultat aquesta disminució de volum. Aquests canvis anatòmics, s’han relacionat amb la durada i intensitat del dolor, i amb una major simptomatologia ansiosa-depressiva. Aquests resultats suggereixen que els pacients amb dolor agut respecte a controls mostren canvis de neuroplasticitat cerebral adaptatius davant un estímul nociceptiu, mentre que en els pacients amb dolor crònic, comparat amb controls, el que veuríem serien les conseqüències cerebrals d‘un estímul nociu persistent.