Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages. Llengua, literatura i cultura tradicional
- Autores: María Estruch Subirana
- Directores de la Tesis: Xavier Luna-Batlle (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2008
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Veny Clar (presid.), María Margarida Bassols i Puig (secret.), Llorenç Ferrer Alòs (voc.), M. Àngels Massip i Bonet (voc.), Mila Segarra Neira (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Històricament el conreu de la vinya al Bages es fon en la nit dels temps i, tot i haver viscut pujades espectaculars, no han faltat baixades importants. Amb tot, el futur passa per una modernització de mètodes i tècniques de vitivinificació que trenquen amb tota una tradició mil·lenària i aporten un nou lèxic que duu implícit el risc de desaparició de tot un vocabulari associat a una manera de veure i explicar-se el món. Aquesta manera de veure i explicar-se el món és l'eix vertebrador i l'objecte d'estudi del present treball.Els resultats obtinguts són extrapolables a una àrea geogràfica que supera, de bon tros, els límits de la comarca de la D. O. Pla de Bages. És per això que, modestament, aquest diccionari voldria afegir-se als estudis lingüístics romànics sobre el món de la vinya i el vi, ja que un cop revisats els repertoris lèxics, específics o generals de la bibliografia, s'ha pogut constatar que pràcticament un 25 % de lèxic recollit no figura en cap d'ells. Partim d'una comunicació directa amb les persones que encara conserven el saber tradicional que donen generacions i generacions d'experiència, bo i fent convergir aquest saber ancestral amb el de diverses fonts culturals, encreuant així l'etnolingüística amb d'altres disciplines. La característica principal que defineix aquest diccionari és la multimodalitat. Amb això s'ha cregut fer una petita aportació metodològica a l'etnolingüística, especialment en l'aplicació de les noves tecnologies en els estudis d'aquest tipus, tant pel que fa al mètode de col·lecta (ús de gravadora de veu, vídeo i fotografia digitals) com al de la plasmació gràfica i sobretot audiovisual, que permet un grau més alt de fidelitat a les produccions lingüístiques dels informadors (ús d'escàner, programes informàtics de fotografia, vídeo, tractament de so o base de dades). El fet de poder veure una imatge fixa o en moviment i poder escoltar la veu directa de l'entrevistat amb la fidelitat que ens procuren els moderns mitjans digitals permet copsar directament l'abast de les produccions lingüístiques i, a la vegada també, fixar-les en el temps, al costat dels camps de diccionari tradicional (entrada, definició, etimologia, sinònims, traducció, transcripció fonètica o dites i refranys). Així, aquest treball no esgota totes les possibilitats d'estudi en si mateix: és un recull de material divers, classificat segons uns criteris concrets, però que es pot mirar, revisar, reclassificar i estudiar des d'innumerables punts de vista.Mai ens cansarem de valorar la importància i riquesa de la saviesa popular i de la memòria col·lectiva. Ni tampoc de recordar la necessitat de divulgar-les a les noves generacions. D'aquí aquest intent d'aproximar la cultura de la vinya i el vi (morfologia del cep, menes de ceps i raïms, malalties i plagues, vegetals i animals de vinya, vins i derivats), però també del món tradicional de pagès en general (eines i màquines, estris i atuells, feines, guarniments de l'animal, construccions, termes jurídics, mesures, meteorologia, creences i tradicions), de manera prou entenedora i que estalviï els esculls d'unes formes potser massa acadèmiques que puguin tancar a algú l'entrada a aquest celler de tradicions. Així, s'ha volgut establir una mena de pont, entre el rigor científic i el saber popular, pouant d'ambdós, mirant d'acostar-los, i de fer-los accessibles a qui hi pugui estar interessat, bo i pensant sobretot en les novelles generacions, oferint-los un registre de la memòria d'aquests dos centenars de savis bagencs, els nostres padrins, per edat, per experiència i per voluntat, que algun dia des d'aquestes pàgines, poden parlar-nos de nou i fer-nos de guia i de memòria de qui som i on anem.
