L'artista com a facilitador en els processos de participació ciutadana: el cas Baró de Viver a Barcelona
- Autores: Xavier Salas Ramos
- Directores de la Tesis: Tomeu Vidal i Moranta (dir. tes.), Antoni Remesar Betlloch (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Horacio Capel Sáez (presid.), Sergi Valera Pertegàs (secret.), Pedro Filipe Pinheiro de Serpa Brandao (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 8 Citas
- Resumen
La tesi doctoral que presentem és fruit de la recerca que el grup CR Polis porta desenvolupant en els darrers anys en el camp de la participació ciutadana i el disseny d’espai i art públic. Més concretament s’analitzen els projectes participatius realitzats en els barris del Poblenou, Baró de Viver i Bon Pastor. Aquestes tres experiències ens han permès valorar fins quin punt es poden desenvolupar processos de participació ciutadana en els disseny d’espai i art públic, més enllà dels habituals modes de fer en que s’ha instal·lat la producció artística que reclama la participació i la implicació. Aquests projectes de participació ciutadana són definits com a processos d’empoderament de la ciutadania, com a processos creatius de capacitació de les persones per a prendre les seves prôpies decisions informades sobre l’espai públic i la seva forma. En els diferents processos participatius duts a terme en cada barri, hem pogut experimentar, en primera persona, amb diferents metodologies i eines per tal de que els veïns i veïnes concretessin propostes de disseny d’espai i art públic que posteriorment haurien de ser presentades i negociades amb les administracions públiques. Algunes d’aquestes tècniques són comunes en diferents disciplines com l’arquitectura/ l’urbanisme, el disseny o la psicologia social, que sovint hem reinterpretat, o quan això tampoc ha estat suficient, hem proposat nous instruments. L’abordatge multimètode/ caracteritzat per un ús flexible i oberta en l’aplicació, ens ha ajudat a superar els reptes plantejats, en cada moment. La complexitat i, a vegades, ambigüitat dels tres elements abordats: espai públic, art públic i participació ciutadana, ha permès experimentar aproximacions interdisciplinars per tal d’afrontar els projectes proposats. En ordre cronològic, el primer projecte, al Poblenou, s’enfocà cap els elements representatius i d’identitat de l’espai públic del barri, amenaçada pels grans plans urbanístics de la Barcelona dels primers anys del segle XXI, i en concret el 22@BCN, tal com ens deien els veïns i veïnes. El projecte va concloure abans d’entrar en la fase de disseny, però a través de tallers de participació es van poder analitzar i concretar aquells espais i elements urbans del Poblenou en que es sustenta la seva identitat. En el barri de Baró de Viver es donà l’oportunitat de posar en marxa diferents processos participatius per a totes les fases de la concreció d’una proposta de disseny d’espai públic0 des de la primera anàlisi del territori, fins a l’execució d’obra. Després de set anys de diversos processos participatius i diferents tipus de relació amb les autoritats públiques es varen inaugurar les dues primeres obres d’art públic del barri El Mural de la Memòria i l’Homenatge a les Cases Barates, un escultura commemorativa que culmina la nova rambla del barri, proposada i dissenyada entre els residents del barri, mitjançant els processos de participació facilitats per l’equip del CR Polis. Els resultats del projecte de Baró de Viver donaren lloc al projecte de Bon Pastor, a partir de la demanda d’un projecte per l’espai públic que recollís la memôria col·lectiva del barri. En aquest projecte s’han començat a fer els primers treballs participatius amb l’objectiu d’analitzar el territori i concretar la seva memôria col·lectiva per a proposar com i on expressar-la en l’espai públic. En conjunt els tres projectes ens han permès anar més enllà de la teoria, per proposar maneres concretes de desenvolupar projectes de disseny d’espai públic i, en concret, d’art públic. Més enllà dels debats envers el que és participar i les seves implicacions socials, la recerca que aquí es presenta s’enfoca a la qüestió del com es participa; i en concret com es participa en propostes de marcat caire estètic. L’objectiu no ha estat fer un recull de receptes tancades per a tots i per a qualsevol lloc, ja que això és anar en contra de les nostres maneres d’entendre la participació en el disseny urbà i art públic. L’objectiu ha estat, i és, experimentar el rol de l’artista com a facilitador de processos participatius i creatius en el disseny de propostes de disseny d’espai i art públic.
