Anàlisi de la trisomia 8 en les síndromes mielodisplàsiques

• Autores: S. Saumell Tutusaus
• Directores de la Tesis: Lourdes Florensa (dir. tes.), Adolfo Díez Pérez (dir. tes.), Francesc Solé Ristol (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Evaristo Feliu Frasnedo (presid.), Marta Salido Galeote (secret.), David Gallardo Giralt (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Hematología
    • Patología
      • Oncología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  DDD 
• Resumen

  • Les síndromes mielodisplàsiques (SMD) són neoplàsies clonals de la cèl·lula mare hematopoètica que es caracteritzen per una mielopoesi ineficaç, displàsia en una o més de les línies mieloides i citopènies progressives a sang perifèrica (SP). Aproximadament el 50% d’aquestes neoplàsies presenten alteracions citogenètiques. Algunes d’aquestes alteracions es consideren presumptives de SMD. La trisomia 8 (+8) és l’alteració més frequ?ent en forma de guany cromosòmic, i segons l’índex pronòstic internacional revisat (IPSS-R) per les SMD, s’inclou dins del grup d’alteracions citogenètiques de risc intermedi quan es troba de forma aïllada. Tot i així, no es recomana utilitzar-la com a marcador clonal en el diagnòstic de SMD (OMS2008), degut a que es pot presentar de forma constitucional en mosaic (cT8M) en persones sanes. No existeixen estudis que demostrin la naturalesa constitucional de la +8 en series amplies de pacients amb SMD amb +8. La finalitat del present projecte, era una banda, caracteritzar les SMD amb trisomia 8 a partir d’un anàlisis estadístic descriptiu de pacients procedents del “Registro Español de SMD”, i determinar l’impacte pronòstic de les alteracions addicionals. S’ha objectivat que la troballa de la +8 de forma aïllada en les SMD confereix un impacte pronòstic negatiu en quan a la supervivència global i a la transformació a leucèmia aguda. Així doncs, aquest estudi recolza la inclusió de la +8 aïllada en el grup citogenètic de risc intermedi. Les alteracions addicionals empitjoren el pronòstic d’aquests pacients. Per altre banda, també es pretenia determinar si la +8 és una alteració constitucional o adquirida en les SMD, analitzant la presència de la mateixa en la línia germinal de pacients amb +8 aïllada i SMD. A partir de 22 pacients amb SMD amb +8, es va analitzar la presència de la +8 mitjançant citogenètica convencional de SP estimulada amb phitohematoglutinina (PHA) i hibridació in situ fluorescent (FISH) en granulòcits, limfòcits T i cèl·lules de mucosa oral. Es va detectar la +8 en 3/22 pacients per citogenètica convencional de SP i no es va detectar aquesta alteració en l’anàlisi per FISH de limfòcits T ni cèl·lules de mucosa oral. Els resultats demostren que la +8 es adquirida en les SMD que es van analitzar, i apunta que, en el cas de detectar-se aquesta alteració en un pacient amb sospita de SMD, s’ha determinar si és constitucional o adquirida mitjançant la tècnica de FISH en teixits no hematològics. La citogenètica convencional de sang perifèrica estimulada amb PHA és insuficient. Si es descarta la +8 de forma constitucional, la troballa d’aquesta alteració s’ha de considerar com a marcador clonal que ens permet establir el diagnòstic de SMD.