La comunicació al servei dels grups de música. Estratègia en màrqueting i aplicació de la comunicació en el pop i el rock en llengua catalana
- Autores: Irene Colom Valls
- Directores de la Tesis: Josep Lluís Micó (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2012
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep A. Rom Rodríguez (presid.), Pedro Soler Pujals (secret.), Mònika Jiménez Morales (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La recerca en ciències socials desplega un ampli ventall d’aplicacions sectorials per a les quals el màrqueting i, en concret, la comunicació, es posen en pràctica a una multiplicitat de camps. La present investigació se centra en com la comunicació pren sentit al servei dels grups de música, en tant que creadors i responsables d’una obra que desitgen que arribi als públics. Es basa en una escena musical concreta, que engloba els grups de pop i rock que canten en llengua catalana. El producte que aquestes formacions ofereixen al mercat està marcat per la seva característica lingüística, i això condiciona les estratègies de comunicació que se’n deriven. La tesi té tres parts diferenciades. La primera i més extensa desenvolupa teòricament les bases de com la comunicació, com a política de màrqueting, té capacitat per aportar uns beneficis als grups de pop i rock en català. L’objectiu és unir dues disciplines que no han estat abans tractades conjuntament: la comunicació, d’una banda, i la música popular d’un territori concret (el català), de l’altra. A continuació i, abans d’iniciar la part central del treball de camp, basada en el mètode qualitatiu, es confecciona un model que, a partir de l’establiment de set grans categories i múltiples fonts d’informació, permet esbrinar els grups de música pop i rock en català que al llarg d’un període de temps concret han obtingut majors nivells de consum de la seva música i rellevància, en el territori català. Aquest sistema, pretén quantificar quelcom que no es troba documentat de cap altra manera i possibilita definir la mostra de grups de música a entrevistar posteriorment. La part central del treball empíric s’ha basat en entrevistes en profunditat a les formacions musicals que durant l’any 2010 van assolir majors nivells de consum i rellevància, i a professionals i experts del seu entorn: empreses del sector –discogràfiques i de management–, directors artístics de festivals, fires o mercats, periodistes especialitzats, representants de l’àmbit associatiu i l’Administració, etc. Aquesta etapa ha permès resoldre les incògnites que la investigació plantejava, és a dir, sobre el coneixement i actitud que tenen els grups vers la comunicació i el màrqueting, el grau d’ús i aplicació que fan de les seves estratègies, i com, en la seva activitat, estructuren el desenvolupament de la gestió d’aquestes àrees. Finalment, també s’han visualitzat els recursos i tècniques de la comunicació que aporten uns majors beneficis al col•lectiu de grups que conformen la parcel•la estudiada.
