L’objecte d’estudi d’aquesta investigació és el nou cinema documental que sorgeix a partir de la digitalització i, en particular, els factors que han influenciat en el desenvolupament i expansió del gènere a les últimes dècades. De la mateixa manera, el treball estudia les formes en les quals l’autor intervé dins l’obra i, més concretament, en les noves subjectivitats que sorgeixen a partir d’aquesta fenomenologia. La digitalització ha obert el camí a noves aproximacions i reflexions entre la imatge i el real. Les fronteres entre ficció, documental i experimental es dilueixen cada vegada més, i es barregen creant noves formes híbrides. La televisió, la institució museística i altres plataformes de difusió, com les derivades de la interactivitat o la hipertextualitat, beuen de la influencia del documental, arribant inclús a la creació i establiment de nous subgèneres. Finalment, aquest estudi aporta una classificació i analitza una mostra de les diferents formes d’intervenció de l’autor en el documental, que van des de la pròpia aparició física fins a les formes més assagístiques en les que el “jo” es manifesta dins l’obra.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados