Resumen de Factors predisposants de fragilitat física en persones ancianes: desnutrició i sarcopènia. Estratègies nutricionals en la seva prevenció i tractament
La present tesi doctoral està centrada en l'estudi de la desnutrició i la sarcopènia, la seva relació en l'aparició de fragilitat física en persones ancianes, i diferents estratègies nutricionals proposades per a la seva prevenció i tractament. Els avenços en la medicina i la salut pública, així com les millores en els estàndards de vida i en l'educació han comportat un augment de l'esperança de vida a gran part del món. Aquest fet ha comportat una transició demogràfica d'una població predominantment jove cap a una altra de mitjana edat o anciana, modifcant-se el patró clàssic de morbiditat dominat per les malalties infeccioses cap a un de malalties cròniques i discapacitat. Les condicions en què s'arriba a l'ancianitat es troben condicionades per un conjunt de factors de risc, més enllà de la mateixa edat, que afectaran el moment en el qual s'inicia la discapacitat i el grau amb què aquesta es desenvolupa, podent conduir a la dependència de l'individu. Existeix una interacció entre una sèrie de processos que poden convergir en l'aparició de la fragilitat física en persones ancianes, caracteritzada aquesta per una disminució en la força, la resistència, i una reducció de la funció fisiològica que incrementa la vulnerabilitat de l'individu per a desenvolupar un augment de la dependència i/o la mort. D'una banda, la desnutrició per ingesta inadequada d'energia i nutrients, i de l'altra la pèrdua de força muscular i funcionalitat que implica la sarcopènia. Aquesta pèrdua de funcionalitat pot conduir a l'individu fràgil cap a una situació de discapacitat, dependència i augment del risc d'hospitalitzacions, institucionalització i mort. Partint d'aquestes premisses es van plantejar dos treballs, una revisió sistemàtica de la literatura i un estudi de sèries de casos per a valorar els efectes de l'augment de la densitat energètica i nutricional de la dieta a través de l'enriquiment amb aliments convencionals, sobre la ingesta energètica i proteica en persones ancianes. Dels resultats obtinguts d'ambdós treballs es pot despendre que l'enriquiment de la dieta basat en aliments amb una densitat elevada en energia i nutrients, i un baix volum, constitueix una intervenció efcaç en persones ancianes per a incrementar la ingesta d'energia i complir amb les necessitats energètiques establertes. D'altra banda, la mateixa intervenció milloraria la ingesta proteica en persones ancianes, permet complir amb els objectius proteics establerts. Els mateixos resultats indiquen que l'enriquiment de la dieta també produiria una millora en l'estat nutricional en aquells pacients amb risc de desnutrició o desnutrició manifesta. Donada la manca de resultats pel que fa a la milloria en l'estat funcional amb la intervenció inicialment estudiada, es proposà un tercer treball per avaluar els efectes d'una intervenció multifactorial amb leucina lliure combinada amb entrenament de força-resistència sobre la força muscular i l'estat funcional de persones ancianes. Els resultats d'aquest treball mostraren com la intervenció produïa guanys moderats en la força muscular de les cames i certs components de l'estat funcional en persones ancianes que complien amb les seves necessitats energètiques i proteiques, en comparar la intervenció amb entrenament de força-resistència exclusivament.
