Comorbilitats associades a l'obesitat mòrbida i la seva evolució amb la cirurgia bariàtrica: diabetis, dislipèmia i esteatosi hepàtica

• Autores: Eva Pardina Arrese
• Directores de la Tesis: Julia Peinado Onsurbe (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2012
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Marta Giralt i Oms (presid.), Juan Antonio Baena (secret.), Roberto Catalán Gil (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Gastroenterología
    • Cirugía
      • Cirugía abdominal
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • L'obesitat mòrbida (índex de massa corporal superior a 40 kg/m2) és una malaltia amb una elevada prevalença a la societat occidental, que es troba associada amb nombroses comorbilitats (diabetes, dislipèmia, fetge gras, apnea obstructiva del son, malalties cardiovasculars, determinats tipus de càncer, etc). Són nombrosos els tractaments que s'han proposat per combatre l'obesitat mòrbida, des de modificacions en l'estil de vida (dieta i exercici físic), passant per tractaments farmacològics o la cirurgia bariàtrica en les seves diferents modalitats. De tots ells, només la darrera ha resultat un mètode efectiu per tractar la malaltia en aquest tipus de pacients, alhora que s'ha vist que també millora moltes de les comorbilitats que l'acompanyen. L’objectiu del treball és estudiar des d'un punt de vista antropomètric, bioquímic i sempre que sigui possible genètic, les alteracions del metabolisme lipídic i glucidic en l'obès mòrbid i la seva evolució fins un any després d'un bypass gàstric en Y-de-Roux, dut a terme a l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, centrant-nos en l'anàlisi del plasma, el teixit adipós blanc subcutani i visceral i el fetge. Amb aquest estudi hem pogut concloure que: 1. El teixit adipós dels obesos es troba hipertrofiat i inflamat. El dèficit de capacitat d'emmagatzematge del teixit adipós, reflectit per la dislipèmia aterogènica que pateix aquest tipus de pacient, faria que els lípids s'acumulessin en altres teixits, promovent d'aquesta manera l'aparició de les comorbilitats metabòliques que acompanyen l'obesitat. 2. L'esteatosi hepàtica present en els obesos es podria veure afavorida per l'expressió anòmala d’LPL en aquest teixit. En l'activació d'aquesta expressió hi podria intervenir TNF-alfa. 3. El bypass gàstric en Y-de-Roux és una tècnica de cirurgia bariàtrica útil per aconseguir reduccions de pes sostingudes en el temps en aquest tipus de pacients. Aquesta reducció es deu principalment a la pèrdua de greix corporal. 4. La reducció de l'excés de pes comporta la millora de les comorbilitats que acompanyen l'obesitat mòrbida: a. La millora de la insulinoresistència s'aconsegueix molt abans d'obtenir la pèrdua de l'excés de pes desitjada. b. El perfil lipídic dels individus es normalitza en la majoria dels casos, de manera que la dislipèmia remet i el risc cardiovascular que comporta disminueix. Aquesta millora es podria deure, en part, a la normalització gairebé total de la funcionalitat del teixit adipós i el fetge.