El republicanisme federal i la cultura liberal democràtica a Mallorca (1840-1900)

• Autores: Catalina María Martorell Fullana
• Directores de la Tesis: Pere Gabriel Sirvent (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Bernat Sureda Garcia (presid.), Antoni Moliner i Prada (secret.), Josep Pich i Mitjana (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historia de países
      • Historia regional
    • Historia por épocas
      • Historia contemporánea
  • Ciencia política
    • Ideologías políticas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • Aquesta tesi té per objectiu conèixer el sorgiment i l’evolució del republicanisme federal a Mallorca en el vuit-cents. En ella s’han descrit els aspectes més ideològics, polítics i organitzatius del republicanisme mallorquí, però també s’han analitzat els aspectes més culturals i socials que ens han portat a conèixer el desenvolupament de tota una cultura republicana federal a la Mallorca del segle XIX. A la Mallorca vuitcentista es donà una dualitat que enfrontava per una banda un món tradicional, catòlic, ancorat sobretot al camp, amb un món modern, laic i que fou més propici a les zones urbanes. En general, les forces conservadores i catòliques gaudiren del control polític i social i combateren totes aquelles idees que pretenien donar més poder al poble. En contraposició, es desenvolupà tota una cultura liberal democràtica i popular lligada al republicanisme, que es caracteritzà pel seu laïcisme i pel seu obrerisme. En ambdós camps fou primordial el treball en el terreny de l’educació de les classes obreres i populars. Es tractava d’una educació allunyada de l’Església catòlica. Per altra banda, els republicans mallorquins promocionaren altres medis per l’emancipació de les classes subalternes com foren les cooperatives, les societats de socors mutus i les caixes d’estalvi. Aleshores, s’han distribuït els capítols tenint en compte les diferents etapes històriques, que van des dels antecedents –els quals els situem en la dècada dels quaranta-, el Sexenni i la Restauració. Posant punt i final amb la crisi finisecular i coincidint amb l’esmicolament del republicanisme federal. Amb el canvi de segle, dintre del republicanisme van vèncer vies més institucionalistes –més pròpies de la cultura liberal progressista- i amb noves estratègies que fugien de la conspiració i el retraïment electoral tan propi del republicanisme vuitcentista. Per altra banda hi són presents capítols de caire més interpretatiu que esdevenen una reflexió sobre el pensament federal generat a l’illa de Mallorca, així com també hi ha una reflexió sobre la base social dels federals mallorquins amb la seva corresponent evolució al tombant de segle. Amb tot, es mostra com al llarg del vuit-cents existí una cultura política prou consolidada, que si bé no fou visible a nivell parlamentari, va ser capaç de construir una alternativa al règim. Es constata també que aquesta alternativa es generà sobretot a les zones urbanes, especialment a la ciutat de Palma, en la qual fins i tot tingueren oportunitat de gaudir del govern municipal en distintes ocasions. Per últim no podem obviar el paper que jugaren els federals mallorquins en el disseny d’un estat federal. Al llarg del segle la defensa de la descentralització -amb un fort component social- fou una de les premisses del republicanisme mallorquí, però al tombant de segle floriren amb força els regionalismes, i marcaren un abans i un després en el republicanisme. A partir d’aquell moment es pot dir que desapareix la cultura federal mallorquina imperant fins aleshores.