Estudi de les alteracions en la funció hepàtica provocada per la sialodenectomia en el ratolí

• Autores: Olga Sánchez García
• Directores de la Tesis: María Soley i Farrés (dir. tes.), Ignasi Ramírez Sunyer (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2007
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Emilio Herrera Castillón (presid.), Francesc Tebar Ramón (secret.), Antonio Armario García (voc.), Francisco J. López Soriano (voc.), Miquel Llobera Sande (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
  • Ciencias de la vida
    • Fisiología humana
      • Fisiología endocrina
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • L'estrès, en biomedicina, s'enten com totes aquelles situacions en les quals una determinada experiència produeix un augment de glucocorticoides i de catecolamines. Aquest augment és fruit de l'estimulació de l'eix hipotàl·lem-pitüitària-adrenal (HPA) i sistema simpàtic-medul·lo-adrenal (SMA). Al ratolí, les glàndules salivals submaxil·lars (SMG) són el principal lloc de síntesi i emmagatzematge del Factor de Creixement Epidèrmic (EGF). Les catecolamines, segregades durant l'estrès, estimulen la ràpida secreció de l'EGF des de les SMG cap la sang (secreció endocrina) i cap a la saliva (secreció exocrina). Posteriorment aquest EGF interfereix en les principals accions metabòliques induïdes per les catecolamines (lipolisi al teixit adipós i glicogenòlisi al fetge) i en les lesions produïdes per aquestes hormones a llarg termini. Tot i que és difícil d'entendre el significat biològic d'aquesta interferència a nivell metabòlic, resulta obvi que la interferència en la generació de lesions tisulars resulta un efecte clarament beneficiós per l'organisme. Aquesta acció protectora de l'EGF s'ha descrit en el sistema cardiovascular i també al sistema gastrointestinal. Amb aquest antecedents, l'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat analitzar si l'EGF exerceix aquesta mateixa acció protectora en un altre teixit diana de les catecolamines com és el fetge.Per tal d'assolir aquest objectiu, vam estudiar l'efecte de l'EGF en dos models d'estrès totalment diferents: un model d'estrès social i un model d'estrès físic-immune. Concretament per induir estrès social vam emprar el que es coneix amb el nom de "paradigma intrús-resident" que consisteix en la defensa que fa un mascle del seu territori (resident) enfront mascles intrusos. I per altra banda, vam provocar l'estrès físic-immune mitjançant l'administració d'una dosi subletal d'endotoxina bacteriana o LPS. Els resultats obtinguts en els estudis realitzats "in vivo" mostren com en tots dos models d'estrès emprats, es produeix una secreció d'EGF des de les glàndules salivals submaxil·lars (SMG) (més important en el model d'estrès social) i un augment de glucocorticoides circulants al plasma (corticosterona). Tot i això, aquest EGF secretat de forma aguda no exerceix una acció hepatoprotectora, ni en l'estrès generat per la confrontació entre mascles, ni en la resposta inflamatòria desenvolupada per la endotoxina bacteriana. Aquest fet l'hem comprovat gràcies a la utilització d'un inhibidor específic del receptor d'EGF (EGFR o ErbB1), com és la tirfostina AG-1478, ja que bloquejant l'acció de l'EGF secretat no empitjoren les lesions hepàtiques que aquests dos models d'estrès generen. En canvi hem pogut detectar que els animals sense glàndules, animals sialoadenectomitzats (SIALO) desenvolupen unes lesions hepàtiques més greus (transaminases més elevades al plasma i lesions histopatològiques més importants), i pateixen una major mortalitat en resposta a dosis elevades de LPS. Pensem que aquest efecte és degut a que les alteracions en l'estructura hepàtica, fruit de la manca transitòria d'EGF circulant després de la sialoadenectomia, afecta al balanç que s'estableix entre els factors pro-inflamatoris (TFN i IL-6) i antiinflamatoris (IL-10 i corticosterona), fet que hem pogut observar gràcies als nostres estudis realitzats "ex vivo" mitjançant la perfusió externa de fetge de ratolí. Aquest desequilibri podria explicar la major sensibilitat a l'endotoxina bacteriana que detectem en els animals sialoadenectomitzats.