Resumen de Model animal en laminectomia lumbar: factors quirúrgics i variabilitat individual
La cirurgia del raquis lumbar ha augmentat substancialment amb el pas dels anys i això ha condicionat la pràctica de força estudis, tant clínics com experimentals, per millorar les tècniques, fer-les més eficients i segures pel pacient. Malgrat tot, aquestes intervencions presenten un índex de fracassos que es situen entre el 5 i el 50%, segons la literatura. Una de les possibles causes de fracàs és la fibrosi postquirúrgica. Sobre la fibrosi s’han fet nombrosos estudis, tant per acceptar que pot ser causa de dolor postoperatori com per rebutjar aquesta teoria. A més a més ha motivat un plegat de treballs que avaluen l’efectivitat i la necessitat de diferents mètodes que pretenen evitar la formació d’adherències entre aquesta formació fibrosa i les estructures neurals. Alhora, força estudis conclouen que el fracàs de la cirurgia lumbar és un problema multifactorial. Característiques individuals o factors operatoris tan mesurables com l’edat, el pes, el sexe, la duració de la cirurgia, el sagnat o la infecció poden interrelacionar-se i empobrir el resultat histològic i/o clínic de la cirurgia. Inspirats en aquesta bibliografia, dissenyàrem un estudi experimental on intervinguérem a 13 ovelles adultes per practicar laminectomies en els espais L3 i L5. Es recolliren els paràmetres quirúrgics, les troballes histològiques i les característiques individuals de cada animal. En primer lloc, compararen entre sí dos dels mètodes barrera més emprats i validats per les publicacions científiques, l’empelt de greix lliure i el gel antiadherent ADCON® - L. En segon lloc, observàrem el procés cicatricial d’una laminectomia lumbar sense implant i, a partir d’aquí, valorarem el possible impacte dels dos implants sobre la histologia del grup control. Tercer, ens plantejàrem si les dades histològiques, individuals i operatòries del nostre estudi es correlacionaven entre elles i, en quart lloc, avaluàrem el maneig dels animals i tot el conjunt del procediment experimental a fi d’explorar la validesa de l’ovella com model experimental en la cirurgia lumbar. Els nostres resultats conclouen que no hi ha diferències significatives en l’ús del greix o del gel antiadherent. La fibrosi postlaminectomia, tot i presentar-se sempre, no ocasiona cap compromís a les estructures neurals. El pes de l’animal pot influir en el resultat de la cirurgia, no en una variable concreta sinó en una conjunt d’elles. Finalment, podem dir que l’ovella pot ser un bon animal d’experimentació en la cirurgia lumbar.
