Desregulació proteolítica i inflamatòria tissular en l’hèrnia incisional abdominal humana. Paper del fibroblast com a possible factor de risc independent i nova diana terapèutica

• Autores: Jordi Guillem Martí
• Directores de la Tesis: M. Teresa Quiles Pérez (dir. tes.), M. Antonia Arbós Via (dir. tes.), Manuel Armengol Carrasco (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Xavier Rius Cornado (presid.), Francisco Javier Gil Mur (secret.), Joan Viñas Salas (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología celular
  • Ciencias médicas
    • Patología
    • Cirugía
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • L’hèrnia incisional (HI) abdominal és una de les complicacions més freqüents secundàries a una intervenció quirúrgica abdominal. L’elevat nombre d’intervencions d’aquest tipus que es realitzen anualment als hospitals, a més de les taxes elevades d’incidència i recurrència, són responsables que aquest desordre generi una despesa econòmica important per al Sistema Nacional de Salut. Generalment, l’aparició de l’HI s’atribueix a factors tècnics durant l’operació, com el tipus d’incisió practicada o el tipus de tancament aplicat. De tota manera, hi ha prou evidències per considerar que, almenys en un subgrup de pacients, podria haver-hi una alteració del teixit connectiu subjacent que permetria parlar d’una biologia de l`hèrnia. Estudis recents han evidenciat l’associació entre malalties associades amb alteracions en el col·lagen i una major probabilitat d’aparició de l’HI. En aquest sentit, s’ha analitzat algunes molècules relacionades amb el metabolisme de la matriu extracel·lular (MEC) dels teixits abdominals però sense arribar a la profunditat molecular d’altres tipus d’hèrnies, com la inguinal. De tota manera, l’evidència de factors de risc inherents al pacient o externs, com la infecció, sembla que podrien afavorir la formació de l’HI i posen de manifest que el problema va més enllà d’un desordre en el col·lagen. El fibroblast, com a cèl·lula predominant del teixit connectiu, podria ser la cèl·lula majoritàriament implicada en el procés i en la resposta al tractament mitjançant malles quirúrgiques. La identificació del fenotip alterat dels fibroblasts procedents dels teixits abdominals podria posar al descobert una sèrie de rutes implicades en el procés de formació de l’HI. En la present tesi es pretén millorar el coneixement del procés d’iniciació i formació de l’HI a través de la identificació de les alteracions al nivell cel·lular i molecular que afecten els teixits que conformen la paret abdominal. A més, també es pretén millorar el coneixement de la resposta cel·lular al tractament amb malles quirúrgiques per identificar les rutes implicades en la biointegració. Es van analitzar biòpsies de múscul esquelètic i d’aponeurosi de la zona abdominal de pacients amb HI i es van comparar amb els de pacients sense HI. També es va comparar els perfils d’expressió gènica dels fibroblasts primaris procedents d’ambdós grups de pacients. Finalment, es va comparar el comportament dels fibroblasts procedents d’aponeurosi d’ambdós grups de pacients en contacte amb malles de polipropilè utilitzades per al tractament de l’HI. S’ha observat una desestructuració dels teixits abdominals dels pacients amb HI, en comparació amb els de pacients sense HI, a més d’unes alteracions en el metabolisme de la MEC associades a una desregulació en la senyalització molecular inflamatòria. Concretament, s’ha observat una relació MMPs/TIMPs alterada en favor d’una major activitat proteolítica i una desregulació dels nivells i la regulació d’algunes citocines pro-inflamatòries. Aquests alteracions són teixit-específiques però desemboquen en conseqüències similars. A més, s’ha identificat un perfil d’expressió gènica diferencial mitjançant l’ús de xips d’expressió gènica en els fibroblasts procedents dels teixits abdominals. S’ha observat que les rutes alterades en els fibroblasts procedents d’aponeurosi guarden relació amb el cicle cel·lular i la reparació del dany cel·lular, mentre que en el múscul esquelètic participen en la resposta immunològica. A més, s’han identificat un conjunt de gens que poden tenir una importància destacada en el procés de formació de l’HI. Finalment, s’ha establert un model d’estudi in vitro de la interacció dels fibroblasts primaris procedents d’aponeurosi amb malles quirúrgiques de polipropilè. S’ha observat que l’adhesió cel·lular és feble i que podria produir canvis en l’organització de molècules del citoesquelet que podrien desembocar en la mort cel·lular. A més, la malla de polipropilè podria modificar el cicle cel·lular alterat dels fibroblasts de pacients amb HI atenuant el seu fenotip.