RANK-L com a marcador pronostic en cancer de prostata

• Autores: María Carmen Mir Maresma
• Directores de la Tesis: Juan Morote Robles (dir. tes.), Enrique Trilla Herrera (dir. tes.), I. de Torres Ramírez (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel Armengol Carrasco (presid.), J. Planas Morín (secret.), M. Musquera Felip (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Cirugía
      • Urología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD  TESEO 
• Resumen

  • El càncer de pròstata (CaP) es actualment el primer càncer en incidència en els homes dels països desenvolupats i segueix essent la segona causa de mort per aquesta població. Les eines de les que disposem en l’actualitat per al correcte diagnòstic i estadi d’aquesta malaltia segueixen essent poc acurades ja que tot i que en la majoria de pacients aconseguim determinar les correctes mesures de tractament, encara en un elevat percentatge de pacients la modalitat de tractament segueix essent incorrecte donada la manca de marcadors que ens permetin determinar l’estat d’avenç de la malaltia. Donat que el CaP té una elevada afinitat per l’entorn ossi, els nostres esforços giren en torn a determinar quins pacients d’aquells que diagnostiquen presentaran metàstasis òssies i si d’alguna manera podríem ajudar a predir-ho. La remodelació òssia fisiològica implica la interacció de tres molècules establint un clar balanç en l’activació i desactivació dels osteoblasts i osteoclast. Aquestes tres molècules són RANK, RANKL i OPG. Disposem ja d’un fàrmac inhibidor de l’activitat de RANKL a nivell selectiu que ha demostrat incrementar els nivells de densitat òssia en estudis randomitzats en diferents tipus de malalts amb càncer i en dones sanes post menopàusiques. En el nostre treball avalua l’expressió immunohistoquímica de la molècula RANKL en el teixit de CaP de malalts amb diferents estadis de la malaltia i la correlaciona amb diferents factors predictors de metàstasi òssia o global. Bàsicament correlaciona dos grups de malalts, aquells amb malaltia òssia clínicament objectivada i aquells diagnosticats amb malaltia localitzada amb diferents graus de risc (en funció de la suma de Gleason a la biòpsia prostàtica). Aquest estudi transmet 2 conclusions clares entorn a l’expressió de RANKL en el teixit de CaP. Primerament, que l’expressió de RANKL en el teixit de CaP de malalts amb malaltia metastàtica objectivada es superior que en els malalts sense disseminació metastàtica i s’incrementa de forma paral·lela amb el grup de risc. En segon lloc, RANKL sembla jugar un paper com a predictor de metàstasi global tot i que els nostres resultats no demostren el rol en la predicció de metàstasi òssia únicament. No s’observa correlació entre la supervivència càncer-especifica i l’expressió de RANKL. Els últims estudis randomitzats utilitzats en pacients amb CaP avançat que utilitzen l’inhibidor de RANKL, demostren un avantatge en la supervivència lliure de metàstasi. Tots aquests factors ens fan pensar que un futur anàlisi d’una població semblant a la nostra amb un altre anticòs mes específic podria demostrar les diferencies que tot sembla apunta han d’existir.