Benestar i qualitat de vida en cuidadors no professionals de malalts mentals greus

• Autores: María de la Cruz Crespo Maraver
• Directores de la Tesis: Jordi Fernández Castro (dir. tes.), Eduardo Doval Diéguez (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joaquim T. Limonero García (presid.), Gemma Prat Vigué (secret.), María Reinares (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Patología
      • Etress
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD  TESEO 
• Resumen

  • La inclusió dels familiars com agents importants en el tractament de les persones amb trastorns mentals greus (TMG) és beneficiosa per a la millora de l’estat clínic dels malalts. La finalitat d’aquesta investigació era estudiar l’adaptació dels cuidadors no professionals de persones amb TMG, des del marc teòric d’estrès-apreciació-afrontament. S’han avaluat les fonts d’estrès (les pròpies característiques del TMG i l’apreciació de la situació), les respostes d’afrontament, alguns factors moduladors personals i socials, i les conseqüències com ara el benestar i la qualitat de vida relacionada amb la salut dels cuidadors (QV). OBJECTIUS- Adaptar a la nostra població una mesura d’apreciació de l’estrès que inclou aspectes negatius i positius de la situació de tenir cura de persones amb TMG, el qüestionari “Experience of Caregiving Inventory, ECI” (ECI, Szmukler et al, 1996), creant la versió en castellà (Estudi 1). Descriure el perfil del cuidador dels pacients atesos a un dels centres assistencials de referència de la regió sanitària Catalunya Central i estudiar els factors explicatius de la percepció de la situació, de l’emoció expressada (EE) i de la QV (Estudi 2). SUBJECTES- Estudi 1) Inclou dues mostres de cuidadors: una dels malalts mentals atesos a la Fundació Althaia de Manresa i l’altra dels associats de la Federació Salut Mental Catalunya. Estudi 2) Cuidadors de malalts amb TMG atesos a la Fundació Althaia de Manresa. INSTRUMENTS- Protocol que inclou consentiments informats, dades sociodemogràfiques i dades clíniques, de pacients i cuidadors, i instruments estandaritzats (EEAG, ECI, COPE abreujat, escala de competència personal percebuda, Family Questionnaire, EVA de suport social percebut, SF-36, SCL-90-R, escala de sobrecàrrega Zarit,). PROCEDIMENT- Disseny metodològic prospectiu, transversal i amb seguiment als 6 mesos. RESULTATS- En la validació de la versió en castellà de l’ECI, l’anàlisi ha confirmat dues escales d’aspectes negatius relacionades amb símptomes nuclears dels TMG (conductes disruptives i símptomes negatius) i dues d’aspectes positius, i es pot considerar un instrument d’autoinforme vàlid, fiable, breu, comprensible i factible per a la seva administració en el context sanitari i comunitari. El perfil dels cuidadors no difereix significativament del descrit en estudis similars. La percepció positiva de la situació per part dels cuidadors pot explicar-se en part per l’estil d’afrontament “eficaç” (actiu o de compromís). La gravetat del trastorn mental no és suficient per a explicar l’EE i la QV, sinó que l’EE s’explica millor per la percepció negativa de la situació dels cuidadors, i nivells més alts d’EE s’associen amb més ús d’estratègies d’afrontament “menys eficaces” (evitadores i de cerca de suport) i també amb menor percepció de control dels cuidadors. L’estil d’afrontament evitador i el criticisme es relacionen negativament amb la QV. Els principals factors predictors de millor QV són la menor sobreimplicació emocional i la major percepció de control dels cuidadors. En l’explicació de la variabilitat del component físic de la QV, a més intervenen significativament algunes característiques dels cuidadors (menor edat, sexe masculí, passar més temps amb el malalt). En absència de canvis en l’estatus de la malaltia mental, la qualitat de vida dels cuidadors es manté estable en el seguiment als 6 mesos. La QV relacionada amb la salut mental dels cuidadors de malalts hospitalitzats millora amb el pas dels temps, quan en la majoria dels casos els pacients han passat al dispositiu de tractament ambulatori. Quan el pacient es troba en recurs ambulatori, el seu millor funcionament global prediu un balanç més positiu que negatiu en la percepció de la situació del cuidador. La identificació d’aquests factors significatius per a l’adaptació i el benestar dels cuidadors pot ser útil en l’estudi de noves propostes d’intervencions familiars en TMG.