Valoració de l'eficàcia del dexketoprofèn en la síndrome subacromial amb diferents tractaments de fisioteràpia

• Autores: Laura Pérez Merino
• Directores de la Tesis: Marta Romeu Ferran (dir. tes.), Maria Rosa Nogués i Llort (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2012
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Amalia Lafuente (presid.), Montserrat Giralt Batista (secret.), Manuel Feria Rodriguez (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina del trabajo
      • Rehabilitación (médica)
    • Farmacología
      • Evaluación de medicamentos
    • Cirugía
      • Fisioterapia
      • Traumatología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • L’ultrasò és un dels agents físics de fisioteràpia més utilitzats en el tractament de la síndrome subacromial. La fonoforesi i la iontoforesi són agents físics que, a diferència dels ultrasons, utilitzen un fàrmac com a conductor del corrent. Per valorar si l’ús del dexketoprofèn com a conductor en la fonoforesi i la iontoforesi provoca més millora clínica que l’ultrasò es va realitzar un assaig clínic aleatoritzat amb tres grups de tractament, sent l’agent físic diferent en cada grup. Les variables principals de l’estudi van ser l’escala visual analògica (EVA), el qüestionari DASH i l’escala de Constant-Murley. Es van trobar diferències significatives entre l’ultrasò i la iontoforesi en l’EVA i el Constant, i entre la fonoforesi i la iontoforesi en el Constant. Tots els pacients van millorar significativament les tres variables després del tractament. Per tant, els tres agents físics són eficaços però l’ús del dexketoprofèn no millora els resultats.