Acute phase proteins in wild boar, pyrenean chamois and spanish ibex: method validation and reference values
- Autores: Ester Bach i Raich
- Directores de la Tesis: Rafaela Cuenca Valera (dir. tes.), Josep Pastor Milán (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Santiago Lavín González (presid.), José Joaquín Cerón Madrigal (secret.), Mario de Jesús Pérez Jiménez (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
Hi ha un grup de proteïnes plasmàtiques, anomenades proteïnes de fase aguda (PFAs), la concentració de les quals canvia quan es produeixen lesions tissulars induïdes per traumes o estrès i per condicions infeccioses i inflamatòries. La funció principal de les PFAs és recuperar la homeòstasi i limitar el creixement microbià. La quantificació de la concentració de les PFAs pot ser utilitzada com a eina pel diagnòstic i pronòstic, així com pel seguiment de tractaments. A la bibliografia hi ha molts articles que descriuen els diferents patrons de les proteïnes enfront diferents malalties. No obstant, la utilitat de les APPs i la seva dinàmica en malalties pròpies de poblacions salvatges no ha estat determinada. Els mètodes de laboratori que s’utilitzen actualment per mesurar les APPs s’haurien de validar abans de proporcionar cap resultat. Això és especialment important en les espècies salvatges, on les tècniques dels animals domèstics s’extrapolen sense validació prèvia, i per tant la fiabilitat dels resultats es desconeguda. Els objectius principals d'aquest treball són validar els mètodes analítics disponibles per la determinació de proteïnes de fase aguda en ungulats domèstics per al seu ús en ungulats salvatges, així com proporcionar valors de referència per a les espècies estudiades i verificar la utilitat d’aquestes proteïnes de fase aguda. En l’ESTUDI I, realitzat en el senglar, es va determinar la concentració sèrica de sis APPs: l’haptoglobina (Hp), el sèrum amiloide A (SAA), la proteïna C-reactiva (CRP) i la proteïna de fase aguda major de porcí (Pig-MAP) utilitzant kits comercials. Els kits de les dues últimes proteïnes mencionades dissenyats específicament per la seva aplicació en mostres de porcí. També es van determinar la glicoproteïna àcida soluble (ASG) i la ceruloplasmina (Cp) mitjançant mètodes analítics descrits prèviament. Tots els mètodes utilitzats van demostrar una bona precisió (CV <15%), excepte per les proteïnes ASG i SAA que van presentar coeficients de variació (CVs) entre anàlisis més alts. Aquests dos CVs van ésser obtinguts pel pool de concentració baixa. L’estudi d’interferència va demostrar que l’hemòlisi produeix interferència en totes les proteïnes estudiades, sobretot el SAA. Totes les proteïnes estudiades van presentar diferències significatives entre les concentracions d’animals sans i malalts. Els valors de referència obtinguts pels senglars sans van ser similars als descrits prèviament en altres treballs realitzats en el porc domèstic. En l’ESTUDI II es van comparar dos mètodes diferents per la determinació de la CRP en el senglar. Un mètode immunoturbidimètric (TIA) específic de humana amb un mètode immunoenzimàtic (ELISA) específic de porcí. També es va validar el mètode immunoturbidimètric per al seu ús en els senglars. La regressió Passing-Bablok va demostrar que hi havia un error proporcional entre TIA i ELISA. Aquest error es va reduir quan es va utilitzar un calibrador de porcí fabricat en el laboratori. La validació del TIA amb el calibrador de porcí obtingut al laboratori va demostrar tenir una bona precisió i una bona exactitud. Es va demostrar també que l’hemòlisi produeix interferències importants en l’anàlisi de la CRP amb mostres de senglar amb el TIA. La validació dels mètodes de la Hp, SAA, ASG i Cp pel seu ús en l’isard es va realitzar en l’ESTUDI III. En general, tots els mètodes van presentar bona precisió i exactitud. Les mostres procedents d'animals sans van produir molts valors per sota del límit de detecció establert per les proteïnes Hp i SAA. La ASG es va veure afectada significativament per l'hemòlisi. Els valors obtinguts d'animals sans i malalts van ser significativament diferents entre sí. Els mètodes de determinació de la Hp i el SAA van ser avaluats pel seu ús en la cabra salvatge en l’ESTUDI IV. Aquests mètodes van demostrar tenir bona precisió intra-assaig i bona exactitud. En l’estudi inter-assaig es va observar una gran imprecisió per ambdues proteïnes. La inflamació induïda amb la injecció de trementina va produir un canvi significatiu en la concentració de Hp i SAA. En canvi, la infecció experimental amb llengua blava no va produir canvis significatius en cap de les proteïnes estudiades. Els mètodes validats per la determinació de les PFA en aquests quatre estudis van demostrar que els resultats que produeixen son fiables i que per tant es poden aplicar en les espècies estudiades, amb l’excepció d'alguns paràmetres que caldria tenir en compte quan s’utilitzin aquests mètodes. De la mateixa manera, hi va haver diferències significatives entre els animals sans i malalts en totes les proteïnes estudiades en el senglar i l’isard, i en l’haptoglobina i l’amiloide A sèric en la cabra salvatge. En aquesta última espècie les dues proteïnes estudiades van produir canvis de concentració suficients com per poder discriminar bé entre abans i després de l'establiment d’una resposta inflamatòria induïda per la injecció de trementina.
